Descobreix les vies més destacades per a fer escalada a Alacant

La província d'Alacant és molt coneguda pel turisme de sol i platja, però també és un destí de referència per als escaladors. Explorar la província d'Alacant a través de l'escalada és una experiència única que combina l'emoció amb la bellesa natural.

En la Costa Blanca hi ha moltes zones d'escalada amb una gran varietat de rutes i vies amb diferents nivells de dificultat. La província d'Alacant s'ha convertit en un lloc privilegiat per a la pràctica d'aquest esport per la quantitat de roca amb la qual compte i el bon temps assegurat pràcticament tot l'any.

En aquest article, descobrirem set zones recomanades per a practicar aquest apassionant esport en aquesta regió del Mediterrani, segons les opinions de diversos escaladors. Encara que algunes de les rutes que apareixen en aquest article són de baixa dificultat, els aficionats més experimentats recomanen tindre coneixements previs sobre la matèria abans d'endinsar-se en elles.

Via Sonjannika, en el Morro Falqui, Benitatxell

Sonjannika és una via totalment equipada situada en l'escarpat Morro Falqui, en la costa de Benitatxell. Té un grau de dificultat entorn del V/V+, amb un únic pas de major dificultat, 6a+.

És una opció senzilla i amena, ja que, segons els escaladors que ja l'han visitada, es pot escalar fàcilment en un matí. D'aquesta zona destaquen les seues magnífiques vistes al Mediterrani i la impressionant eixida de l'habitació llarga.

En finalitzar aquesta via, existeixen diverses opcions de les quals gaudir així com escalar algunes rutes veïnes, com poden ser Silberrauken (6b) o 95 Ole (6b+) que són més dures; recórrer la ruta dels penya-segats o si l'objectiu és descansar, també hi ha la possibilitat de relaxar-se a la platja.

Penyal de Ifach, Calpe

El Penó d'Ifach és una de les zones d'escalada més conegudes i compta amb un traçat de passos verticals i variats que s'alcen sobre la mar Mediterrània. En el Penyal trobem diverses vies recomanades per a realitzar l'escalada. Entre elles, destaquem la Valencianos i la Pany, que són les vies d'escalada més senzilles, i que al costat del Diedre UBSA i la Costa Blanca (250 m, 6c+), són les més visitades d'aquesta mola calcària, per aquest motiu tenen alguns passos polits.

En la Valencianos trobaràs vies que aconsegueixen els 230 metres i són de dificultat V+ /A0, una ruta bonica i fàcil d'executar per a arribar a l'alt del Penyal. En el cas de la Pany les vies són de 240 metres i dificultat V, un recorregut per la paret de la roca molt interessant, sobretot a partir de la famosa travessia del tercer llarg. Per part seua, la Diedre UBSA és una via de 275 m i dificultat 6a que consisteix en un magnífic traçat amb passos verticals i variats, més complicat que els dos primers.

Sierra de Toix, Calpe

A la vora de la mar Mediterranea s'alça la Serra de Toix, on també trobem diverses vies recomanades per a fer escalada, de les quals destaquem la de Magical Mystery Tour, el Dorado i l'Esperó Limabán.

La via Magical Mystery Tour té una dificultat d'IV fins a V+ i una longitud de 160 m. És un recorregut molt especial, ja que, a més de tindre la mar justa davall al llarg de l'escalada, aquesta espera moltes sorpreses. Un entorn idíl·lic que requereix de 50 metres de ràpel volat just abans d'iniciar l'escalada. També destaca el tercer llarg, ja que es tracta d'una travessia horitzontal completament exposada al buit i amb uns agarres bastant curiosos. No és una via complicada però sí que atrevida i plena d'aventura.

D'altra banda, trobem la Via del Dorado, de 80 m i una dificultat 6a+, un mur curt, però intens que transcorre en la vertical del Mediterrani. Està composta per 3 llargs d'escalada que recullen quasi tots els estils. És recomanable realitzar-la en els dies de mar plana o poques ones, ja que el primer llarg pot estar totalment mullat i ser esvarós.

Molt prop del Dorado, trobem l'Esperó Limabán de dificultat V i 210 metres, una via més llarga, però més senzilla. Aquesta ruta, a diferència de les dues anteriors, no es troba sobre la mar i resulta més relaxada i menys exposada. D'aquesta via destaca la fissura del segon llarg, de les quals fan afició. Gràcies a la seua proximitat amb el Daurat, combinar totes dues rutes pot ser una gran opció per a aquest estiu.

Esperó Central del Puig Campana, Finestrat

L'Esperó Central al Puig Campana és una de les vies més emblemàtiques i conegudes d'Alacant, situada en el municipi de Finestrat. Transcorre en un magnífic entorn, amb un traçat lògic, una roca excel·lent i molt ambient. A més, també és una de les vies més alpines. És una ruta de 420 metres, molt bonica i disfrutable, ja que consta d'un grau senzill, V, per la qual cosa la seua escalada vertical i aèria sol gaudir-se molt.

En definitiva, aquesta és una ruta molt recomanada per ser llarga, aèria, amb ambient i un recorregut excel·lent i fàcil de seguir. El més interessant és la part que discorre a partir de l'habitació llarga, on a l'ambient, cal sumar una roca de qualitat indiscutible. Al Puig Campana també es poden escalar l'Aresta Aristòtil o la Línia Màgica, aquesta última de quasi 800 metres de longitud.

Via Esperó Pertemba, en el Penyal Diví, Sella

En el Penyal Diví, situat en la localitat de Sella, es troba la via de l'Esperó Pertemba, una gran opció per a gaudir de les vistes mentre escales. Amb una dificultat V i 215 metres, és la via més senzilla de quantes ascendeixen al Penyal Diví.

En aquesta, destaca el segon llarg, ja que és el més interessant i on es troben les majors dificultats de la via. No cal subestimar aquesta ruta, ja que malgrat ser senzilla, es tracta d'una escalada seriosa en un terreny d'aventura.

El més atractiu d'aquesta via és el seu entorn i localització en el Barranc de l’Arc i el Penyal Diví, ja que gaudeix d'unes precioses vistes. A més, en acabar l'escalada, la zona presenta diverses alternatives, com escalar la via Marión, fer escalada esportiva en les parets de l'escola de Sella, o fer senderisme i ascendir al Penyal Diví.

Cabeçó d’Or, Busot

El Cabeçó d´Or, situat a Busot, és una serra repleta de parets calcàries, que per la seua orientació oest són perfectes per a escalar en els matins d'estiu o en les vesprades d'hivern. Ací és possible escalar vies de tall esportiu, clàssic i artificial. A continuació, destaquem tres vies d'aquesta zona:

La via GENE, és la més repetida d'aquesta serra. Amb una dificultat moderada, recorre la Paret dels Alcoians superant fissures, diedres i ximeneres i està parcialment equipada amb claus i cordinos. Una altra possibilitat en la Paret dels Alcoians és la via Rafael Gutiérrez, un poc més trencada i delicada. La seua dificultat és de V+ i té una longitud de 270 metres.

La via Universitat d'Alacant també la trobem entre les recomanades del Cabeçó d’Or. Es tracta d'una ruta neta en la qual cal usar bastants eines. És una via llarga (245 m) en terreny d'aventura amb una dificultat màxima de 6a.

Paret Negra, Sierra d'Oriola

La Paret Negra, situada en la Serra d'Oriola, destaca per tindre diverses vies d'escalada. En aquest cas, parlarem de dos de les més esmentades en la informació recaptada: la Dreta de l'Esperó i la Directíssima.

La primera d'elles, és una via bastant senzilla i de les més recomanades en aquesta paret. És de 140 metres, una dificultat de V i està totalment equipada. Donada la seua escassa dificultat, molts dels escaladors que freqüenten la zona recomanen combinar l'escalada de la Dreta de l'Esperó amb la de la via Codi Vertical, de 155 metres i 6a de dificultat.

D'altra banda, la Directíssima és molt més dura que l'anterior. Amb 6a de dificultat i 140 metres, aquesta via va ostentar durant molt de temps el títol de la més difícil de la zona. Malgrat la seua escassa longitud, és molt variada i combina diferents passos de placa i diedres de roca calcària que ofereix una adherència excepcional. No obstant això, per a enfrontar-se a aquesta via, es recomana portar una mica de material flotant per a l'últim llarg, que té una tirada important sense assegurances.

Altres vies interessants de la zona són: la Núria, amb 150 metres i dificultat 6a+; la Gallego-Carlos, de 120 m i V+; o la Johnny Ortopedias, de 105 m i 6a.