Arqueòlegs de la Universitat de València troben evidències de pràctiques caníbals en restes humanes mesolítiques a la Marina Alta
Un equip d'investigadors liderat per arqueòlegs de la Universitat de València ha donat a conèixer una important troballa arqueològica, resultat dels treballs d'excavació realitzats a les Coves de Santa Maira, a Castell de Castells (Marina Alta). Es tracta d'un conjunt de 30 restes humanes amb marques de manipulació humana d'entre 10.200 i 9.000 anys abans del nostre temps relacionades amb pràctiques caníbals.
L'estudi, publicat en la revista acadèmica 'Journal of Anthropological Archaeology', presenta evidències d'un comportament antropòfag, caníbal, entre els grups de caçadors-recol·lectors de la conca occidental de la Mediterrània durant el Mesolític. Aquesta hipòtesi és la millor explicació dels resultats obtinguts després de l'anàlisi de les peces del període mesolític trobades a la 'Boca Oest' de les Coves de Santa Maira. L'estudi de restes cranials i postcranials ha permés determinar a l'equip d'arqueòlegs la presència d'almenys tres individus: dos adults i un xiquet d'uns dos anys d'edat.
Els investigadors del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València Juan V. Morales-Pérez, Manuel Pérez Ripoll, Carles Miret i Estruch, C. Carlos Verdasco Cebrián i J. Emili Aura Tortosa han dut a terme el treball de camp, estudi i anàlisi al costat de Mª Paz de Miguel Ibáñez (Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la Universitat d'Alacant), Domingo C. Salazar-García (Dept. of Archaeology de la University of Cape Town, South Africa, i del Dept. of Archaeogenetics, Max Planck Institute for the Science of Human History) i Jesús F. Jordá Pardo (Laboratori d'Estudis Paleolítics de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Madrid).
S'ha pogut determinar que les marques trobades en aquestes restes 'segueixen l'ordre lògic d'un procés de carnisseria i consum ', explica Juan V. Morales Pérez, qui indica que a través de les diferents marques (realitzades amb útils lítics, dentals, de percussió i de foc) i a la seua pròpia disposició, és possible afirmar que són resultat d'un comportament caníbal. La dificultat que planteja la identificació i atribució de les marques oposades, especialment les dentals per la similitud de les marques humanes amb les d'altres carnívors, ha necessitat d'estudis comparatius amb les identificades sobre restes d'animals trobats en les mateixes capes del jaciment.
'Sabem que els caçadors-recol·lectors del Mesolític (10.500 - 7.000 anys) van explotar de forma combinada diferents recursos i ecosistemes, des de la costa a la mitja muntanya. Per tant, eren grups que coneixien i consumien una àmplia varietat de recursos, sense que tinguem evidència d'una manca nutricional que permeta contextualitzar aquest comportament ', afegeix.
El director del projecte d'excavacions, J. Emili Aura, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València, assenyala que la possibilitat que aquestes pràctiques puguen ser puntuals, amb una finalitat estrictament alimentària, tampoc permet descartar 'la hipòtesi de pràctiques socialment instaurades, resultat d'episodis de violència individual o grupal o, fins i tot, de rituals ', doncs aquesta troballa coincideix amb un procés de canvi cultural i demogràfic. A partir del Mesolític, les pràctiques funeràries es fan més variades, incloent la generalització d'autèntics cementeris.
Aquest descobriment obri un bon nombre de qüestions i preguntes tant en el camp de la paleontologia humana, com referent a les pràctiques socials dels últims caçadors prehistòrics del sud d'Europa: des de l'alimentació a les pràctiques rituals, incloent l'ús de la violència entre grups.
