Alacant vol connectar tota la província amb tren : Esta és la proposta dels empresaris
INECA, CEV, Cambra de Comerç d'Alacant i Hosbec han presentat este matí l'estudi Vertebració ferroviària de la província d'Alacant, sota el lema Alacant en línia per a connectar-lo tot. Les quatre institucions s'han unit amb el propòsit de treballar pel progrés de la província per a demostrar que el verdaderament important són les persones que habiten en ella, bé siga de manera permanent o de manera casual. El treball ha dissenyat una xarxa ferroviària que vertebra, per fi, la província d'Alacant amb tres actuacions clau: la duplicació del túnel d'Elx fins a la Ronda Este, la creació de l'estació d'Alacant Nord en la parada de Rodalia del Parc Científic de la Universitat d'Alacant i el desenvolupament d'un ramal d'un quilòmetre que enllaçaria l'alta velocitat procedent de Madrid amb el tren de la costa i connectaria la rodalia i les línies del TRAM.
A més, l'estudi planteja el trànsit mixt (viatgers i mercaderies) en un ramal previst en la variant de Torrellano que permetrà una nova una línia de rodalia entre l'eix l'Alt i Mig Vinalopó, el baix Vinalopó i la Vega Baixa, incloent-hi connexions amb l'aeroport i les Universitats d'Alacant i Miguel Hernández.
Esta proposta integral afavorix la mobilitat sostenible tenint en compte les singularitats de les comarques alacantines amb un estalvi de prop de mil milions d'euros a les obres previstes pel Ministeri de Transports en l'horitzó 2033. En suma, un projecte de gran envergadura que estalvia inversió en relació a les previsions realitzades pel Ministeri que, a més, millora la connectivitat i suposa augmentar l'ús del ferrocarril en detriment del vehicle privat.
El president d'INECA, Nacho Amirola, ha mostrat el seu agraïment als socis d'INECA per la generositat i l'esforç realitzat per a desenvolupar este estudi i per la seua implicació en un projecte que aposta per vertebrar la província d'Alacant de nord a sud i d'est a oest. El projecte té el seu origen en un primer treball que es va desenvolupar fa quinze anys afavorit per Antonio Puchades amb l'objectiu de dissenyar l'alta velocitat per a Benidorm. Amb este nou projecte, l'informe del qual ha sigut realitzat per l'equip d'estudis d'INECA, els membres de l'Institut han donat mostres del seu compromís amb esta terra.
En este sentit, Amirola ha assenyalat que “si quatre institucions provincials de la magnitud de CEV, Cambra, HOSBEC i INECA han treballat de manera conjunta per a dur a terme este projecte, tinc el convenciment que els administradors públics entendran la profunditat i importància d'este estudi que afavorix la mobilitat, vertebra la província i connecta Alacant i les seues comarques amb la resta d'Espanya”.
Per la seua part el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, ha assegurat que “no podem denunciar dèficits d'inversió en infraestructures i no proposar actuacions per a solucionar-los. Este estudi el fa. Proposem inversions en infraestructures que obeïxen a criteris tècnics i busquen el retorn dels diners emprats”. En el mateix sentit ha defés que “una bona inversió en infraestructures ens donaria un avantatge competitiu, afavoriria el creixement i contribuiria a reduir la bretxa de renda per càpita d'Alacant amb la resta d'Espanya i Europa”.
Segons el parer del president de la Cambra de Comerç d'Alacant, Carlos Baño, "la base fonamental per al creixement de la nostra província és la interconnexió ferroviària de totes les nostres comarques i municipis. I això no sols implica el transport de viatgers sinó també el de mercaderies per a així poder créixer en tots els sectors. Per això els empresaris de la província d'Alacant oferim a totes les administracions la nostra col·laboració per a treballar de la mà amb l'objectiu de tindre una província connectada i vertebrada per vies fèrries que faciliten la mobilitat i el comerç per a un desenvolupament econòmic i sostenible".
Per al president d'Hosbec, Fede Fuster, els resultats d'este estudi és una alternativa al recorregut on guanyem tots i no perd ningú, és un win-win. És una proposta que naix de la societat civil de la província, i que respon a les necessitats socials, demogràfiques i sobretot turístiques de tota la província, de nord a sud. A més, avança en el futur desenvolupament de l'alta velocitat, fent realitat la connectivitat de ciutats que no són capital de província però que connecten directament amb Madrid i que promouen molt més volum de passatgers.
Estudi al detall
El treball proposa tres actuacions clau que vertebrarien la província d'Alacant i permetrien un important transvasament de trànsit del vehicle privat al ferrocarril. Estes propostes, a més d'incrementar la demanda de viatgers, reduïxen el cost en prop de mil milions d'euros sobre les inversions que el Ministeri de Transports té previstes a la província per als pròxims anys.
La primera gran proposta suposa la duplicació del túnel d'Elx fins a la Ronda Este (EL- 20) en la línia de Rodalia Alacant-Múrcia, acompanyat per la connexió de l'Aeroport i l'execució de la variant de Torrellano alliberant de trànsit ferroviari el front del litoral d'Alacant, a més d'una nova estació a Elx Parc empresarial i la conversió de l'actual estació de Torrellano en Torrellano-Fira Alacant.
Esta duplicació és indispensable per a dotar servicis amb freqüències de 10 minuts en l'Àrea Funcional d'Alacant-Elx i de 20 minutos en el conjunt d'esta línia de rodalia. Este increment de servicis permetria passar de dos milions de viatgers anotats abans de la pandèmia a 11 milions d'usuaris en 2033 -data aproximada d'inici del servici-, la qual cosa redundaria en un estalvi d'uns 20 milions d'euros anuals lligats a reduccions de gasos contaminants, congestió, accidentalitat, etc. gràcies a la transferència de viatgers des de la carretera al ferrocarril, i d'uns 1.500 euros d'estalvi directe anual en combustible i temps per a un viatger pendular en la trajecte Alacant-Elx, és a dir, 23 milions d'euros a l'any per al conjunt de viatgers que durien a terme eixos desplaçaments.
Així mateix, l'augment de les freqüències suposarà una millora substancial en la mobilitat de la Vega Baixa i brindarà la possibilitat de connectar l'estació d'Orihuela-Miguel Hernández amb una nova línia de transport públic d'alta capacitat que discórrega paral·lela a la nova carretera comarcal CV-95 per a millorar la connexió d'Orihuela amb Torrevieja i, cap al sud amb Orihuela Costa i Pilar de la Horadada, i cap al nord amb Guardamar i Santa Pola, podent prolongar-se fins a l'Aeroport i Alacant. Precisament, esta connexió Orihuela-litoral de la Vega Baixa i la seua extensió al llarg del corredor litoral permetria tancar el triangle Alacant-Elx-Orihuela-Costa de la Vega Baixa.
La segona gran actuació se centraria en la construcció d'un ramal de trànsit mixt que permeta la connexió directa mitjançant una nova línia de Rodalia C-4 entre l'eix de l'Alt i Mig Vinalopó, i el Baix Vinalopó i la Vega Baixa, incloent-hi l'Aeroport i les Universitats d'Alacant i Miguel Hernández. En este cas, es proposa que la nova línia de rodalia tinga una freqüència d'1 hora, la qual cosa li permetria aconseguir els 1,3 milions de viatgers en 2033, data estimada d'inauguració del servici.
La tercera gran actuació consistiria en la conversió de la parada de la Universitat d'Alacant en l'Estació d'Alacant Nord i l'execució d'un ramal d'un quilòmetre que enllaçaria la línia d'alta velocitat procedent de Madrid amb el Tren de la Costa. Tots els trens destinació Benidorm tindrien parada a Alacant Nord, amb el que sumarien una demanda addicional corresponent a l'Àrea Metropolitana d'Alacant, en lloc de separar-la, augmentant significativament l'eficiència del sistema. Es proposa que l'estació terme de Benidorm se situe al costat de l'estació d'autobusos (Av. de la Comunitat Europea), on també es localitza una estació del TRAM en llaures a afavorir la intermodalitat.
Així mateix, per a salvar el perniciós efecte barrera tant del TRAM com del Tren de la Costa i que la ciutat puga desenvolupar-se urbanísticament, es proposa un traçat en què totes dues infraestructures discórreguen paral·leles aprofitant per a soterrar-les en forma de fals túnel permetent la integració ferroviària del Tren de la Costa.
Davant estos paràmetres d'oferta de servicis, traçat i localització d'estacions, l'estimació de la demanda de viatgers en la futura estació de Benidorm ascendiria a uns 4 milions d'usuaris anuals en 2033 en el primer any de servici del tren de la costa, la qual cosa posicionaria a Benidorm entre les 10 primeres estacions amb més viatgers de llarg recorregut d'Espanya. Amb tot això, es justifica la rendibilitat social del Tren de la Costa Alacant-Benidorm (rendibilitat del servici tenint present els seus beneficis socials, econòmics i ambientals) amb un Valor Actual Net (VAN) de 435 milions d'euros i d'una rendibilitat social (TIR social) d'un 7,2%.
A més, la nova demanda de viatgers per ferrocarril generada a partir de la construcció del ramal Alacant-Benidorm no solament afecta a este tram, sinó que ajudarà a rendibilitzar el conjunt de la xarxa nacional d'Alta Velocitat ja que, molt majoritàriament, es tracta de viatgers de llarga distància nacional i fins i tot internacional, la qual cosa generarà quantiosos ingressos marginals per al conjunt de la xarxa.
Quant al tram del Tren de la Costa, Benidorm-Dénia-Gandia, la seua execució es planteja en una segona fase pel seu elevat cost associat a la seua complicada orografia, la qual cosa en el curt i mitjà termini suposarà un quantiós estalvi econòmic per al Ministeri de Transports estimat en uns 1.000 M€. Així, la prioritat se situa en les actuals millores tramviàries que està desenvolupant la Generalitat Valenciana en el tram Benidorm-Dénia i en la nova línia també tramviària que dissenya en el tram Dénia-Gandia.
En definitiva, sobre inversions netament superiors de 2.000 milions d'euros a executar pel Ministeri de Transports, es proposen actuacions de l'orde de la mitat en llaures a l'eficiència de la xarxa i rendibilitat social. Per a escometre estes inversions, a més d'acudir al finançament via Pressupostos Generals de l'Estat, es podria recórrer a fons europeus com el Mecanisme CEF -o “Connectar Europa”-, o el “Pla de Recuperació per a Europa: NextGenerationEU”.
Concretament, en el cas del túnel d'Elx, uns 250 M€, el desembre passat la Comissió Europea va aprovar la inclusió del tram Alacant-Elx com a part de la Xarxa Transeuropea de Transport (RTE), és a dir, el Corredor Mediterrani, la qual cosa, sens dubte, facilitarà la dotació d'eixos fons per a la seua execució, igual que la pròpia variant de Torrellano, estació en l'Aeroport, etc.
D'igual mode, el tram Alacant-Benidorm corresponent al Tren de la Costa, prop de 800 M€, podria incloure's en el futur esta Xarxa, la qual cosa també permetria accedir a finançament de la Unió Europea. En qualsevol cas, en tractar-se d'un tram de nova execució, podrien emprar-se sistemes concessionals ja operatius en altres línies ferroviàries a Espanya que permeten que el sector privat sufrague els costos d'execució i explotació a canvi del pagament d'un cànon per part de l'Estat a la concessionària durant el període concessional, normalment, uns 30 anys, és a dir, l'Estat diferiria el cost de la inversió en 30 anys, la qual cosa indubtablement, afavoriria la seua execució immediata
Toni Pérez critica la falta de pressupostos
El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha participat este matí en l'ADDA en la presentació de l'estudi elaborat per INECA -Institut d'Estudis Econòmics de la província d'Alacant- sobre la vertebració ferroviària a la província, un treball afavorit per la Cambra de Comerç, Hosbec i CEV Alacant.
Amb el títol ‘Alacant en línia per a connectar-lo tot’, este document que hui veu la llum té com a finalitat resoldre un dels grans reptes de futur del territori i donar resposta als problemes de mobilitat que existixen a la província. Per a això, el document arreplega el disseny d'una xarxa ferroviària que afavorisca la mobilitat sostenible, tant en les connexions metropolitanes com en les interprovincials, nacionals i internacionals.
Toni Pérez, encarregat de donar la benvinguda institucional als assistents a l'esdeveniment, ha assenyalat durant la seua intervenció que el moviment “es demostra caminant i la transformació es demostra transformant la realitat”. En esta línia, ha assegurat que la transformació, a més, “es produïx amb inversió i quan la societat civil presa el rumb de les accions”. Així mateix, el president de la institució provincial ha puntualitzat que la província “porta una dècada esperant materialitzar estos projectes i que tinguen finançament, perquè eixa és l'única realitat que ens fa falta”.
“No podem continuar estant a la cua en inversió en els Pressupostos Generals de l'Estat, ni esperar més temps a l'ampliació del nostre aeroport ni a eixa connexió de la variant de Torrellano” ha relatat el president, qui ha insistit que este projecte “permetrà interconnectar totes les comarques de la nostra província i i incentivar un transport públic eficient, sostenible i menys contaminant”.
En este sentit, ha apostat per “les aliances per a aconseguir eixos objectius, eixe la comesa i la millor manera d'avançar, perquè en esta terra els estudis estan fets i ens falta el finançament”.
L'acte, que ha clausurat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comptat amb la presència de la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, el president d'INECA, Ignacio Amirola, encarregat de moderar la taula redona composta pel president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, el president de la Cambra de Comerç d'Alacant, Carlos Baño, i el president d'Hosbec, Fede Fuster.
També han assistit a la presentació els consellers Nuria Montes i Vicente Martínez Mus, els alcaldes d'Alacant i Elx, Luis Barcala i Pablo Ruz, respectivament, entre altres primers edils, així com representants del teixit empresarial, acadèmic, social i econòmic de la província.
Així mateix, el director de Projectes de l'entitat, coordinador de l'estudi i professor de la Universitat d'Alacant, Armando Ortuño, ha realitzat la presentació de les claus d'este treball en el qual es concreten les tres línies estratègiques d'actuacions.
La primera d'elles, tal com ha concretat Ortuño, seria la duplicació del túnel d'Elx fins a la Ronda Este (EL-20) en la línia de rodalia Alacant-Múrcia, acompanyat per la connexió de l'Aeroport Alacant-Elx Miguel Hernández i l'execució de la variant de Torrellano per a alliberar el trànsit ferroviari del litoral.
La segona contemplaria un ramal de trànsit mixt mitjançant una nova línia de Rodalia C-4 entre l'eix de l'Alt i Mitjà Vinalopó i el Baix Vinalopó i la Vega Baixa, incloent-hi la terminal aèria i les Universitats d'Alacant i Miguel Hernández d'Elx.
El tercer punt de l'informe aposta per la conversió de la parada de la Universitat d'Alacant en l'Estació d'Alacant Nord, així com l'execució d'un ramal d'un quilòmetre que enllaçaria la línia d'alta velocitat de Madrid amb el tren de la costa. Això permetria que els trens amb destinació a Benidorm tinguen parada en esta estació, sumant així una demanda addicional.
En el tancament d'acte, Carlos Mazón ha destacat esta “aliança estratègica entre entitats empresarials, una conjura alacantina que esperem que comence a funcionar”.
Segons ha traslladat el president de la Generalitat, “estem cansats d'esperar finançament. Quan parlem d'infraestructures no ho fem solament de números de licitació, perquè es tracta de ser rigorosos en les nostres reivindicacions en termes d'una província oberta, turística i generosa, per a procurar més retorn als alacantins, a la resta de la Comunitat i a Espanya”.
“Continuarem complint amb el nostre compromís, plantejant alternatives serioses i reivindicant el que ens correspon. Per això, us anime que seguim en esta línia i a ser extraordinàriament reivindicatius”, ha conclòs Mazón.
El projecte ‘Alacant en línia per a connectar-lo tot’ sorgix a la fi de 2023 i, donada la magnitud de la iniciativa, INECA proposa a la CEV, la Cambra de Comerç i Hosbec sumar-se a este estudi per la seua envergadura, per les implicacions en el progrés i la mobilitat sostenible en el territori i per ser un repte de futur per a la província.
L'estudi s'ha elaborat estudiant traçats, analitzant demandes potencials i estimant financerament la seua execució. La data estimada per a la posada en servici d'estes actuacions seria l'any 2033 i el pressupost de totes les actuacions previstes de vertebració ferroviària aconseguiria els 1.151 milions d'euros.
