Paiporta recupera la memòria oral i commemora la proclamació de la II República Espanyola
Paiporta es troba en plena celebració de les II Jornades de Memòria Històrica, una programació de tres setmanes amb activitats de tot tipus per a posar en valor un període recent que ha estat amagat durant dècades. Aquest dijous es va presentar al Museu de la Rajoleria l'audiovisual que recull testimonis de la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista, mentre que aquest divendres de vesprada es projecta el documental 'Espoir. Sierra de Teruel', a l'Auditori Municipal.
L'audiovisual presentat aquest dijous al Museu compta amb els testimonis de Concepción García, Romualda Puchalt, Ana Peris, Santiago Murta i Miguel Andreu, que rememoren els temps dels bombardejos, les cartilles de racionament i altres particularitats dels temps de la República i l'alçament militar. Aquest treball de recuperació de la memòria ha estat coordinat pel Museu de la Rajoleria, on foren homenatjats dijous per l'alcaldessa, Isabel Martín, el regidor de Cultura, Alberto Torralba, i altres membres del govern de Paiporta.
La programació de les Jornades continua aquest dissabte, amb la visita al Grup Escolar de l'Ajuntament de València, a les 12.00 hores, i la representació de l'obra 'Shakespeare en Berlín', de vesprada, a l'Auditori. Diumenge arribarà el torn del concert 'La Memòria al Cor', preparat per la Coral de la Unió Musical de Paiporta, al migdia, també a l'Auditori Municipal. L'entrada per a aquest acte és lliure.
A més, el Museu de la Rajoleria de Paiporta acull fins a finals de mes l'exposició del MuVIM 'Estètitca republicana a València', on es fa un repàs de la cartelleria i la pintura realitzades en el període de la II República i la Guerra Civil., considerat com un temps en què el disseny i l'art d'avantguarda ocuparen la primera línia a Espanya i a terres valencianes.
D'altra banda, l'Ajuntament de Paiporta commemora aquest 14 d'abril el 87 aniversari de la II República Espanyola amb la colocació d'una pancarta a la façana de la casa consistorial. Aquesta celebració respon a l'acord adoptat en el ple del 28 de març en què, d'una banda, es condemnava l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i, d'altra, s'instava a la col·locació de la bandera de la República.
En la seua defensa de la moció, que es va presentar de manera conjunta pels tres grups de l'equip de govern (Compromís, PSPV-PSOE i Pod-EU), el regidor de Cultura i portaveu de Pod-EU, Alberto Torralba, va definir la II República com "el primer règim democràtic de la nostra història, que va instaurar un vertader estat de dret i va proclamar la primera constitució democràtica d'Espanya". Torralba va destacar que en aquells temps es va consagrar per primera vegada el principi de la igualtat de les persones davant la llei i el sufragi universal, que incloïa el vot femení, un avanç que va posar al país al capdavant del reconeixement de la igualtat de drets entre homes i dones.
Per tot això, i pels avanços en les llibertats individuals i col·lectives, "el 14 d'abril ha de ser una data reivindicativa per a reclamar el dret a la república, i fer un homenatge de dignificació a tots els alcaldes, regidors i regidores de l'Ajuntament d'aquest període", va concloure.
Tant éls portaveus de Compromís com del PSPV-PSOE es pronunciaren en termes similars, i posaren en valor els principis democràtics que regiren aquest període, i el trencament que va suposar el colp d'estat franquista i la posterior Guerra Civil.
