La paella valenciana ja és Bé d'Interès Cultural Immaterial
Aquest típic plat és senyal de la Comunitat i el nexe d´unió de família i amics al voltant de la taula
El Ple del Consell ha aprovat un decret pel qual es declara bé d'interès cultural immaterial a la paella valenciana, com l'art d'unir i compartir. Són moltes les versions i modalitats que ofereix aquesta recepta i per això, en els darrers anys, han sorgit plans d'actuació i entitats per a la promoció i el reconeixement.
La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha destacat el valor de la paella valenciana que "reuneix al voltant d'una taula a famílies, amics, collas de festes, falleres o foguerers" i l'ha definit com "un emblema" de la gastronomia valenciana que destaca per la seua "diversitat" segons en la zona en què es cuine.
"Tot això és el que s'ha declarat BIC, perquè si haguérem entrat en el material i a descriure els ingredients, ens haguérem ficat en un problema perquè en la reunió del Consell ja han hagut diversitat d'opinions", ha destacat en to divertit la líder de Compromís.
El decret recull la denominació principal del que és 'paella valenciana' així com l'elaboració d'aquesta recepta, que compta amb diverses variants al llarg del territori valencià. Així mateix, es descriu la forma de cultiu i recollida de l'arròs, les diferents tècniques per elaborar la paella, així com el simbolisme que aporta aquest plat als àpats familiars.
Els seus orígens es remunten a l'any 220 a. C., i va ser Alexandre el Gran qui va portar l'arròs a Europa. L'arròs no va ser sembrat en grans quantitats a València fins a l'arribada dels àrabs. Al segle XVI es comença a tenir constància de l'ús, el blanqueig i la neteja de la pellofa de l'arròs.
Ja al segle XVIII apareix en un manuscrit de receptes la primera cita referent a la paella o 'arròs a la valenciana', on s'explicaven les tècniques per a la seua elaboració i es remarcava que l'arròs ha de quedar sec.
Al començament del segle XX, aquest plat típic s'expandeix a grans ciutats internacionals. D'aquesta manera, la paella aconsegueix el zenit amb el 'boom' turístic dels anys seixanta a Espanya amb l'arribada de turistes estrangers per passar les vacances a les costes espanyoles.
A més de la declaració com a Bé d'Interès Cultural, el decret estableix una sèrie de mesures de protecció i salvaguarda del bé, que es concretaran a realitzar tasques d'identificació, descripció, estudi i documentació del bé, incorporar testimonis disponibles amb suports materials que en garanteixin el protecció i preservació o vetllar pel normal desenvolupament així com per la transmissió a generacions futures.
