Una orxateria valenciana perd el juidici contra Facebook: No existix el dret a tindre un compte

La Sala civil ha dictat una sentència en la qual rebutja que existisca un dret absolut a tindre presència en les plataformes de xarxes socials si no es complixen les condicions d'ús establides pels proveïdors de servicis.

El tribunal considera justificada i legítima la inhabilitació del perfil en Facebook d'una empresa d'orxates d'Alboraia (València) per no proporcionar el seu nom real ni informació veraç en crear el seu perfil i utilitzar-lo, a més, amb finalitats comercials, en contra del prescrit en les condicions establides per esta xarxa social.

Els fets es referixen a un compte obert per esta empresa en 2010, que a més va obrir dos pàgines en Facebook, amb el nom del perfil Mon Orxata, data de naixement 6 de maig de 1978, edat 39, gènere masculí i domicili València, Comunitat Valenciana, Espanya. Després de rebre una denúncia anònima, Facebook va inhabilitar en 2016 el perfil, va eliminar l'accés al mateix i el va incloure en una llista de control de comptes falsos en considerar que es va crear amb dades falses. En buscar el compte en la xarxa apareixia l'expressió “tancat permanentment” al costat d'un mapa amb la ubicació de l'empresa.

Un jutjat de Moncada va desestimar la demanda interposada per Mon Orxata, S.L. contra Facebook Ireland (ara Meta Platforms Ireland Limited) i Facebook Spain, S.L. per intromissió il·legítima en el seu honor; decisió que va ser confirmada per l'Audiència Provincial de València. Van concloure que les dades proporcionades en obrir el perfil no s'ajustaven a la realitat.

El Tribunal Suprem coincidix amb esta decisió i desestima el recurs de l'empresa en el qual al·legava que Facebook havia inhabilitat sense que constara previ avís el seu compte, danyant la seua fama i reputació, ja que el missatge “tancat permanentment” podia interpretar-se com que el negoci havia tancat.

En la seua sentència, la Sala assenyala que eixe missatge, que apareix en el perfil, no constituïx una intromissió il·legítima en el seu dret a l'honor i que, a diferència del que sosté la recurrent, no comunica el tancament permanent del seu negoci, sinó del seu perfil en Facebook.

Afig que “la recurrent, com diu el fiscal, desenfoca el tema. I, a més, defuig la doctrina que declara que la vulneració del dret a l'honor de les persones jurídiques no es pot simplement identificar amb la reputació empresarial, comercial, o, en general, el mer prestigi amb què es desenvolupa l'activitat”.

La sentència, ponència del magistrat Antonio García, indica que en la instància es declara que no s'ha provat res del que la recurrent afirma en este punt. “No hi ha prova que els usuaris que visitaven el seu perfil interpretaren que el negoci estava tancat. Ni que rebera nombroses crides de clients i proveïdors preocupats per la solvència del negoci i per si havien tancat. Ni tampoc que s'arribara fins i tot a posar en perill una operació bancària. L'apreciació de Meta en este punt és correcta. L'argumentació de la recurrent incorre en el defecte de la petició de principi en assumir, fent suposat de la qüestió, que Meta va comunicar que la seua empresa (negoci local), havia «tancat permanentment»”, subratlla la Sala.

Afirma que tampoc s'ha declarat provat en la instància que la recurrent patira, a conseqüència de l'ocorregut, mal en la seua identitat digital o perjuí en la reputació en línia de la seua empresa. Explica que la sentència del jutjat arreplega que, després que el seu perfil es tancara, esta empresa va continuar disposant de mitjans per a mantindre la seua identitat corporativa i presència en el món digital, ja que, a més de la seua pròpia pàgina web, tenia dos pàgines addicionals en Facebook des dels anys 2010 i 2016.

“D'aquí ve que no s'assumisca l'argument de la recurrent que el tancament del seu perfil va provocar la seua invisibilitat i la pèrdua de «la història» o «la memòria» de l'empresa, així com la seua relació amb clients i interessats en els seus productes. I que per això es rebutge, també, la producció d'un mal en la seua reputació i prestigi”, conclouen els magistrats.

Per a la Sala és clar que la recurrent va infringir les condicions d'ús tant en registrar-se com en utilitzar el servici, ja que estes condicions exigixen transparència i veracitat en les dades dels usuaris, i establixen l'obligació d'obrir una ‘pàgina’ si es desitja utilitzar el perfil o la biografia amb finalitats comercials.