Nou govern, velles polítiques

I per a disfressar la realitat, ningú millor que Rubalcaba, el polític que més i millor ha mentit en Espanya des de fa 25 anys. Va ser el propi Rubalcaba qui va anunciar que el problema no són els quasi 5 milions d’aturats, sinó que s’ha d’explicar bé la gestió del govern socialista.

Clar com l’aigua: propaganda pura i dura.
Vorem com els hi explica la magnífica gestió al 21% de la població espanyola que viu sota el llindar de la pobresa; o al 30% que té dificutads per arribar a finals de mes; o com els mostra els “brotes verdes” als 1 de cada 4 majors de 65 anys, que ocupen les més altes taxes de pobresa relativa.

No ho dubten, coneixen a Rubalcaba si ho considera necessari, montarà una cassolada la jornada de reflexió i ací pau i allà glòria.

Feina també tindrà la nova ministra d’afers exteriors per explicar la gestió de l’exministre Moratinos. La recentment derrotada en les primàries i aspirant a candidata a la Comunitat de Madrid, Trinidad Jiménez, com a experta en fracassos se sentirà com un peixet en l’aigua en un ministeri que en els últims anys ha assolit dos fites essencials: cap país ens ha declarat la guerra i el nostre prestigi diplomàtic està a l’alçada del de Trinitat i Tobago.

I per completar la càrrega política tenim a l’experta en acumular sous a base d’acumular responsabilitats -o això diu ella- la transfuguista de Benidorm, la Sra. Leire Pajin. Esta senyora igual servix per desmontar un Ajuntament, com el de Benidorm, que per intentar desmontar un partit com el PSPV amb el seu comandament a distància des del carrer Ferraz.

Espere que el Ministeri de Sanitat puga sobreviure als 18 mesos de Pajinato que li esperen. Una vertadera llàstima donada la qualitat de la sanitat pública espanyola.

Estem en definitiva davant de la mort del zapaterisme, de la fi de la marca ZP, de l’abandonament de la política social i el retorn a la política de partit. És l’hora de salvar al PSOE, no de salvar a Espanya, i ahí estarà tota l’esquerra, des dels felipistes que han sabut esperar a vore passar el cadàver del seu enemic però acudeixen a la crida de salvació del partit, passant pels desencantats d’Esquerra Unida, que intenten recuperar el vot més radical per mantindre el seu sòl electoral, conscients de que ja fa temps que van perdre no sols el centre polític, sinó el que és pitjor, la centralitat política.

Perduda la batalla de la comunicació de la gestió, és l’hora de la propaganda política. Però … què farem amb els 5 milions d’aturats?