Vicent Blasco Ibáñez escomençà cantant i no escrivint
Les institucions valencianes han denominat enguany com el "Any de Vicent Blasco Ibáñez" per haver-se complit el passat 29 de giner el 150 aniversari del seu naiximent, programant diversos actes culturals a lo llarc de l'any, en l'objectiu de recordar la seua carrera lliterària i política.
Casi tots els valencians hem llegit les seues noveles internacionalment conegudes o sobre els seus ideals polítics federalistes, republicans i anti eclesiàstics , pero no tots coneixen que abans de començar a escriure es dedicá a cantar en el cor de la parròquial de Sant Bartolomé.
J.L. Leon Roca en el seu llibre biogràfic que realisà sobre l'insigne valencià nos relata esta curiositat. Blasco li conta:
"Tenia yo nou anys i estava en un colege de Valéncia. El mestre de música havia format un cor en els alumnes de millor veu, i entre ells figurava yo com a tenor. Per algun temps vaig creure que lo era. Després, els anys i el tabac anaren enfosquint la meua veu.
En una festa del colege cantàvem el segon acte de Fausto, de Gound. Yo vaig triumfar sobre la flota del cor per l'energia en que presentava a Mefistófeles la creu de la meua espasa de fusta.
Després durant nou vesprades, vàrem anar a l'iglésia parroquial de Sant Bartolomé a cantar el més de María".
Curiosament els seus primers passos en lo cultual no foren en una ploma sino en la seua veu, seria uns anys més tart quan començaria la seua carrera com a escritor, quan escrigué un relat breu al seu primer amor. Blasco tenia 14 anys i fon escrita en la caseta que els seus pares es varen comprar en Burjassot.
