El valencià, una evolució del romanç mossàrap

Molts documents demostren l'existència d'una llengua romanç parlada pels mossàraps abans de la reconquista en 1238 per Jaume I. Per cert, fins en la pròpia Crònica del monarca aragonés, en vàries ocasions.

Pero per a descobrir com era la societat valenciana que vivia en el territori que hui nosatres chafem, tenim que llegir als estudiosos d'este periodo. Estos són els denominats arabistes, dels quals entre els més prestigiosos d'Europa es troba un valencià, natural de Carcaixent, estem parlant de l'erudit Julían Ribera Tarragó.

Ribera conta en una formació envejable, fon Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de Saragossa i Madrit, va dirigir la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls tingué a Miguel Asín Palacios. També fon acadèmic de número de la Real Acadèmia Espanyola i de la Real Acadèmia d'Història.

Escrigué numeroses obres com: La enseñanza entre los musulmanes españoles (1893), Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana (1896); Orígenes del Justicia de Aragón (1897), etc. Edità la Historia de los jueces de Cordoba de Aljoxaní i pronuncià el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia de la Llengua sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

Esta personalitat és la més indicada pels seus estudis, per a dir-nos que llengües parlaven els valencians anteriors al 1238, i per sòrt nos ho va aclarir en la seua conferència "Historia Arábigo-Valenciana" en el Centre de Cultura Valenciana en l'any 1925, en la que diu:

"Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llega a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho romances... También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance hasta tiempos poco anteriores a la conquista del rey D. Jaime".

Despuix de llegir la conclusió de Ribera i sabent que els catalans que "supostament" nos varen portar la llengua en la reconquista, eren un percentage molt escàs, comparant-ho en el cens de població d'aquella época, solament em queda traure la conclusió que el valencià és una evolució d'aquell romanç mossàrap, en aportacions òbvies, d'atres llengües veïnes.