elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Javier Navarro Andreu
Tots a una veu - RSS

Que torne el blau a la bandera d'Alcoy

    La Bandera d'Alcoy o la bandera Gran de Sant Jordi, és oficial des del dia 25 de novembre de 2005, que es va aprovar en un ple municipal, pero que s'ha vingut utilisant des de finals dels anys 70.

    La primera notícia que tenim d'esta bandera és de l'any 1447, quan Alcoy va ser proclamada vila Real i se supon que adoptà l'ensenya Real, com a estandart. Segons els historiadors la figura de Sant Jordi apareix en la bandera des de 1511, primer en el pal de l'asta i anys més tart, brodat en la tela. En l'actualitat la bandera te la següent descripció: Quatre barres roges en sentit horisontal sobre fondo groc i en el centre les armes reals i les primitives de la vila en la figura de Sant Jordi i la Corona Real timbrant tot el conjunt.

    Pero hi ha alguna cosa que nos falta en esta bandera, segons nos varen documentar els experts i que als polítics se'ls va passar per alt quan la varen aprovar en el ple.

    El croniste d'Alcoy, el senyor Rogelio Sanchis Llorens en un artícul en el periòdic Les Províncies (13 d'abril de 1977), referint-se a documents locals sobre "bandera nova de camp" i a "la bandera gran de sen Jordi" (Any 1564): nos diu "se compró tafetán carmesí y amarillo". Despuix nos parla d'un atre document del 1582, en el que es parla sobre els materials que les autoritats d'Alcoy varen adquirir per a la bandera "cinc alnes, tres palms de tafetà blau doblet per a l'escut de la bandera, comprès lo general".

    Despuix d'estudiar rigorosament els documents locals, el senyor Sanchis Llorens, conclou molt encertadament dient: "Es difícil que se empleara más de cinco metros de tela para el azul de un pequeño escudo. Como, además, se indicaba "comprès lo general", yo interpreté que la bandera debía llevar también una banda azul".

    Un any més tart, veu la llum el llibre "La Bandera del Reino de Valencia" de Francisco de P. Monblanch (Acadèmic de la Real Acadèmia d'Història), apoyant rotundament la teoria del croniste de la vila: "La Villa Real de Alcoy tuvo su bandera propia desde hace muchos siglos, y aunque de momento se ignore el origen de su derecho, existe el hecho cierto del uso por la municipalidad y desde hace siglos, de la bandera de los cuatro palos gules con franja azul, como demuestra el erudito cronista de la ciudad, profesor Rogelio Sanchis Lloréns, diciendo que en el Archivo Municipal de la misma se conserva el Llibre de Clavaris de 1580 a 1590, y que en el mismo figuran las cuentas de la Clavería de Gabriel Monllot, que comprende las del ejercicio administrativo de 1581-1582, donde puede leerse un asiento de contabilidad por comprar de tafatá para la bandera.

    Esta simple nota de la Clavería de los Jurados que rigieron aquella villa en época foral nos prueba, con laconismo contable, que Alcoy en pleno siglo XVI ostentaba en su bandera una franja azul como Burriana y como Valencia".

    I ademés afig: "De la Senyera alcoyana escribe, dos siglos más tarde, el P. Piches en su Cronicón. Consta la existencia de una senyera en el Casino Alcoyano a mediados del pasado siglo, que por disolución de la entidad pasó al Círculo Católico y finalmente a la Junta de Fiestas de San Jorge para que figurara en su Museo, según la revista Domingos de Abril, de 18 del citado mes del año 1886".

    En plena transició tot lo que tenia blau, es relacionava erròneament al franquisme, tergiversant els nostres símbols històrics. Pense que és hora de fer justícia, pense que ya és hora de que el blau torne a la bandera d'Alcoy.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar