Quan el GAV defengué la Real Senyera en Villarreal

En les festes patronals de la ciutat de Villarreal en l'any 1931 es produí un conflicte identitari. La prensa de l'época arreplegava una queixa en telegrama dirigida a l'alcalde de dita localitat, per no issar la Real Senyera en la Casa Consistorial durant els dies de festivitat patronal junt a la bandera d'Espanya.

La queixa va ser envidada per "una prestigiosa entitat valencianista" segons relatava el periòdic Las Provincias, l'entitat que estigué darrere d'esta acció, suponc que seria Lo Rat Penat, única entitat que en l'any 1931 ya contava en una llarga trayectòria d'anys de treball per la recuperació i promoció de la nostra identitat com a poble.

El poble reaccionà davant esta anomalia i atac a la nostra pàtria, d'una forma singular, en finalisar la solemne provessó del dumenge el poble de Villarreal entonà l'Himne Regional de forma efusiva, tant que aixina va ser relatat: "con el Himno Regional las ovaciones fueron tan unánimes y estruendosas que fuerza fué que se concediesen al himno honores de la repetición, entre delirantes ovaciones".

El telegrama de l'entitat valencianista que prostestà, terminava d'esta forma tan reivindicativa:

"Se nota un potente resurgimiento regionalista en Villarreal. Y es que no hay que olvidad que Villarreal fué en todo tiempo enemigo acérrimo del centralismo y una de las poblaciones que más sufrió los rigores del francés antidemocrático y absolutista conocido por Felipe V, cuyas tropas incendiaron y pasaron a cuchillo a muchos de sus moradores. Página gloriosa de nuestra historia frente al depotismo del primero de los Borbones, que nos obliga como al que más a rendir culto ferviente a nuestras libertadres regionales, cuyo símbolo es la gloriosa Senyera, que cuanto antes debe ondear en los balcones de la Casa de la Ciudad.

Esperamos que nuestro digno alcalde, al cual tanto motivos tenemos para aplaudirle por su gestión serena, imparcial y patriótica (y conste que aprovechamos gustosos esta ocasión que se nos ofrece para hacerlo con muchísimo gusto), que nos dará nuevos motivos para hacerlo, ordenando que se ize cuanto antes la Senyera en el Ayuntamiento, como mejor símbolo de libertad y patriotismo villarrealense".

En l'any 1980 la Real Senyera també tornà a ser la protagonista de les festes patronals i el poble tornà a reaccionar, en el balcó ya onejava la nostra ensenya, pero la Corporació Municipal colocà en la tribuna, en les bandes de la Cort i en els rams d'estes, una bandera que no representava ni a Vilarreal, ni al poble valencià, la cuatribarrada.

Este despreci fet a l'ensenya real de tots els valencians, fon contestat pel Grup d'Accio Valencianista de Vilarreal, que acodí a l'ofrena en la Real Senyera i per supost en les bandes dels seus rams lluïa la franja blava, al contrari que el rest de participants. Els polítics de tendència catalanista reprocharen als membres del Grup que estaven "fent política", pel simple fet de portar el nostre símbol per excelència.

Davant este atac a l'identitat dels valencians, el GAV va emetre un comunicat en el que es podia llegir:

"Rebugém l'ortografia i normes gramaticals, en les quals ha segut redactat el programa de Festes, per ser les mateixes que en 1912, l'ingeniér cubà Pompeyo Fabra va establir per a la llengua catalana.

Fem una crida a la Comissió de Festes per a que adopte les directrius ortogràfiques de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, per ser esta la màxima autoritàt en matèria de Llengua Valenciana.

Reivindiquém, com a valencians, el nostre simbol diferenciador: La Senyera Coronada sobre franja blava; patrimoni del Regne de Valéncia, i de la qual es depositària; com a Cap i Casal, pero no propietària exclusiva, la Ciutat de Valéncia.

Exigim un total respecte i consideració al nostre "Himne Regionàl de Valéncia", de J. Serrano i M. Thous (...) També volem recordar-los a estos senyors i penyes festeres, que no estem en Algemesi, per a que nos refreguem tant la "moixeranga" o "mojiganga", paraula que segons el diccionari vol dir: "Ceremonia colectiva rídicula", a no ser que vullguen convertir la Festa precisament en això".

Tan sols puc dir, que recordeu les paraules d'un filòsof francés: "Tot aquell poble que oblida sa llengua, la seua bandera, el seu himne...mereix afonar-se en la pols de la història".