L'escut de Torrevella i lo Rat Penat
L'heràldica és la ciència del blasó (segons la RAE, «blasó» es definix com el «art d'explicar i descriure els escuts d'armes de cada casta, ciutat o persona»). Segons l'Ajuntament de Torrevella, l'escut actual arreplega la simbologia de la costa torrevejense d'antany i diu en la seua web:
"En la mar observem els velers que foren els mijos d'exportació de la sal de les salines. Les dos menudes cases o barraques que es troben en terra representen l'incipient Torrevella, sobre un cel esguitat per les gavines. La torre vigía ocupa el centre de l'escut, trobant-se semidestruïda, recordant el devastador terremot que va assolar Torrevella en 1829.
També es troba el rombo en les quatre franges roges i grogues, signe de pertinença a l'extinguit Regne d'Aragó. L'emblema esta coronat simbòlicament per la corona real".
Pero trobem un llibre curiós que nos parla de l'Escut de Torrevella, est és el "Estudio Histórico de Torrevieja" de l'antic Croniste de la localitat, D. Luis Daniel Blanco Calero. Treball que fon premiat en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia en l'any 1958 i editat per la Concejalia de Cultura de la ciutat alacantina en 1993.
El poeta i intelectual Luis Daniel, nos diu: "Le falta, a mi entender, a este escudo que sobre la torre, campeen las cuatro barras de Aragón coronadas por "Lo Rat Penat", valenciano símbolo de todo el Reino. Sobre éste publicó el diario de Murcia, a fines de la primavera de 1.954, un documentado artículo, basándose en el motivo de la Reconquista por Don Jaime.
Sería motivo suficiente para grabar dicho blasón al escudo de Torrevieja, el considerar que el último pueblo, por el sur, del Reino de Valencia y el último adonde Don Jaime llegó con sus campañas en la Reconquista".
Les quatre barres del Regne d'Aragó ya foren incloses en l'escut de Torrevella, pero no lo Rat Penat. ¿Quàn s'inclouran? ¿Quàn es farà justícia en l'història? ¿Quàn nos sentirem tots els habitants del Senia al Segura valencians?
