Josep Nebot ferm defensor de la llengua valenciana
En l'any 1908 es va fundar la primera revista lliterària en llengua valenciana del Sigle XX. Fon fundada per Lluís Bernat en el nom de "El Conte del Dumenche", esta revista tingué una grandíssima acceptació entre els valencians. Pero també, despertà disputes entre els ilustrats de l'época.
La disputa més sonada fon entre el director de la revista, el senyor Bernat, i l'ilustrat Teodoro Llorente, per l'anarquia ortogràfica que existia en la llengua valenciana en eixos anys. Estos personages es varen enredar molt educadament i en respecte, a debatre sobre esta qüestió, posant-se d'acort en que es tenia que acabar en aquella anarquia que regnava. Les contestacions entre l'u i l'atre, les feyen a través de cartes, des de "El Conte del Dumenche", el senyor Bernat i Llorente des del periòdic Les Províncies.
En una d'elles, Llorente senyala que Valéncia, Catalunya i Mallorca, utilisen la mateixa llengua i que cal evitar a tota costa que el castellà avassalle el valencià. Davant esta afirmació entra a debat Josep Nebot, bibliotecari de l'Universitat de Valéncia i vicepresident de Lo Rat Penat.
Nebot molt indignat, defengué l'independència de la llengua valenciana i afirmà que els valencians no tenen que seguir ni l'ortografia catalana, ni la castellana:
"...desde el sigle XV te la llengua valenciana la seua ortografía propia, molt racional, molt llógica, molt adecuá á la indole de la seua fonética, y completament diferent en alguns punts de la castellana, la catalana y la mallorquina..." (El Conte del Dumenche, 6/10/1909).
Bernat defén la teoria de Nebot i li contesta d'esta forma tan contundent en un artícul en la mateixa revista:
"Sí amic Nebot, té vosté raó per dalt del cap: la llengua valensiana ni es ni deu ser la catalana; es mes, yo crec que no ho será encara que en aixó s'empeñen més de cuatre "valencianistes" que parlen desdeñosament del valensiá "incult" y ells, pera escriure la nóstra llengua se pósen davant una Gramatica y un Dicsionari Catalans"
Un any més tart Nebot decidiria traure a la llum el "Tractat d'Ortografia Valenciana Clàssica", omplint eixe buit que tenia la llengua valenciana i aixina, intentar parar eixa anarquia ortografia que regnava en el nostre llenguage autòcton. Mentres Llorente es dedicava a la poesia.
El Tractat d'Ortografia Valenciana Clàssica (1910) foren les primeres normes ortogràfiques del valencià i també des d'elles Nebot denunciaria el catalanisme:
"los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano les reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo"
Com observem estes disputes no foren creades en la transició, sino que existixen des de fa més d'un sigle, l'escritor Carles Recio relata estes cuestions i moltes atres en més profunditat en el seu magnífic llibre: "Josep Maria Bayarri. El nacionalismo valenciano", editat per l'Ajuntament de Valéncia.
