La Vilavella en esència
Els Goigs són textos poètics populars que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb la finalitat d’agrair els béns aconseguits, o per demanar la salut física o espiritual. La paraula Goig també designa l’imprès en que les poesies s’imprimixen.
Imatge del sant que es venera a l’ermita propietat del carrer de Sant Roc de La Vilavella
La primera vegada que trobem documentada la paraula Goig, és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325 -1328). El primer text conegut són els Goigs de Nostra Dona, que es troben al manuscrit del Llibre Vermell de Montserrat, de finals del segle XIV. Eren els gremis i les confraries, les que popularitzaren els Goigs dels seus patrons respectius.
Els Goigs primitius cantaven les 7 alegries o goigs més importants de la vida de la Mare de Déu (l’Anunciació, el Naixement del Senyor, l’Adoració dels Reis, la Resurrecció de Jesús i l’Ascensió, la Vinguda de l’Esperit Sant i l’Assumpció de Maria) però després també es van dedicar als sants. En estos casos, els Goigs canten la vida, el martiri i els miracles del sant per demanar la seua protecció. Entre les advocacions i per tant entre els Goigs més populars, tenim a Sant Roc i Sant Sebastià, advocats contra la pesta; Santa Llúcia, intercessora per a la vista i Sant Blai, patró de Borriana, i advocat contra els mals de gola.
La tradició gogística en terres valencianes és àmplia, variada i escampada arreu. Voldria detindre’m en la devoció popular a Sant Roc i concretament al poble de La Vilavella.
Grup de ”roqueros” l’any 1954 carregant un bou de Miura.
La fotografia, de grans dimensions, roman a l’edifici adquirit pels propietaris del carrer l’any 2005.
Sant Roc aglutina el sentiment religiós de la gent al voltant de la setmana del 16 d’agost, tot i que la devoció al sant és present en moltes llars vilavelleres durant tot l’any. Amb raó, els anys en este popular carrer de La Vilavella, es compten de Sant Roc a Sant Roc i no de Cap d’Any a Cap d’Any. El sentiment d’estimació pel patró del carrer, és present en els cors de molts “vilavelleros”, “roqueros”, amics del carrer i aficionats a la festa durant tot l’any. L’esforç de la comissió és constant durant els 365 dies de l’any, ja que els veïns de La Vilavella, se senten identificats al voltant d’una cultura rica en diversitat i amarada d’espiritualitat, sobretot per la gent del carrer. L’any 2005, el carrer de Sant Roc va adquirir una casa on es va edificar l’ermita dedicada al sant i que servix com a magatzem (per guardar les barreres que tanquen les boques dels carrers per determinar la vila del bou) i també com a lloc de reunions. Esta ermita és la seu on durant els dies taurins s’oferixen els serveis mèdics i d’infermeria, i també és un espai per fer un viatge en el temps i repassar els mítics bous que han corregut el carrer de Sant Roc. És així com, veient els caps dissecats, ens fan reviure un moment concret d’aquell bou, o recordar el primer viatge que un grup d’emprenedors “roqueros” van fer a Sevilla per encarregar un bou de Miura. Allí podem vore una fotografia de grans dimensions amb un alt contingut sentimental i històric. Era l’any 1954.
Malgrat els temps que vivim, on els valors passen de moda perquè es busca una felicitat, al meu entendre imperfecta, que només ompli buits que no deixen de ser alegries fugisseres, cal mirar enrere i marcar molt el valor de la tradició, sense dixar de mirar el futur, caracteritzat per la innovació i la modernitat. Si hui parlem del carrer de Sant Roc de La Vilavella, de les seues tradicions, de la seua cultura i del seu sentiment d’indentitat com a col•lectivitat, és pel motiu que els seus veïns han estat disposats a agafar, com sant Roc, el bastó de pelegrí i arrelar els seus pasos en la terra que els ha vist nàixer, per oferir un futur sòlid a les noves generacions. Eixe mateix pelegrinatge que va iniciar Sant Roc al segle XIII des de Montpeller, amb el seu servei humanitari ple de calamitats, d’incomprensions i de sofriments també va vore la llum guiat per l’esperança. Per això Sant Roc, enmig d’una societat que patix una forta crisi econòmica i de valors, és un espill per mirar avant i no caure en el desencís.
Bou de la ramaderia de Vegahermosa (Jandilla) guardonat amb el primer premi
al millor bou de la Comunitat Valenciana del bou de carrer l’any 2007.
Va ser un bou noble, brau i amb una presència magnífica.
Una vesprada de bous al més pur estil roquero que permaneix
en el cor dels veïns del carrer i dels aficionats al bou.
L’essència del carrer de Sant Roc de La Vilavella, recau en el valor del que hi ha de permanent i d’invariable. L’essència de la festa, que es transmet de generació en generació, actualment continua per la voluntat de tot un poble que té la voluntat de voler ser.
Dedique este article a tots aquells que han tingut la sort de nàixer ací i de viure la festa i també als qui han tingut la sort de conèixer-la, i als qui han vist en Sant Roc, el motiu de reunió per a celebrar el calendari festiu en l’espai i en el temps.
