elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

A tots els qui han tingut un fill o una filla

    Amb el naixement de la primavera, tots recordem que també la vida naix en els nostres cors i ens els nostres descendents.

    Este poema que m’ha arribat, ens parla del naixement de la vida: en les criatures que vénen al món i també en les il·lusions i en les esperances que naixen en els nostres cors. Il·lusions i esperances que no han de morir mai.

     

     

    Ara que comences la teua vida,

    et desitge  que mai,

    en cap moment,

    el teu cor conega l’odi.

     

    Que el cant de l’edat madura,

    no faça callar mai,

    l’infant que portes a dins.

    Que el teu somriure siga sempre autèntic.

    Que les pedres del teu camí,

    et siguen sempre,

    lliçons de vida.

     

    Que la música siga la teua fidel amiga,

    en els moments de trobar-te amb tu mateixa.

    Que en els teus moments d’amor,

    en cada un dels teus besos,

    no deixe de brillar en tu

    la màgia de la teua ànima eterna.

     

    Que els teus ulls,

    cada nou matí,

    estiguen sempre plens de la llum de la vida.

    Que cada dia

    siga un tornar a començar un nou camí,

    on la teua ànima danse plena de llum.

    Que els teus passos

    deixen sempre un rastre lluminós

    al cor dels teus pares,

    dels teus familiars

    i dels teus amics.

     

    Que en cada amic,

    el teu cor faça festa,

    celebrant l’alegria d’una amistat profunda.

    Que en els teus moments de soledat i de tristesa,

    tingues present en el teu cor,

    el record que tot passa

    i es transforma,

    i que tens una ànima generosa.

     

    Que el teu cor tinga ales d’una espiritualitat conscient

    i d’esta manera,

    notaràs la tendresa invisible

    que acarona la teua vida.

    Que un vent t’acompanye a la terra

    o a l’espai,

    o allà on vages,

    i que la força invisible de l’amor

    no et deixe mai.

     

    Que el teu cor

    puga viure en la presència secreta

    d’allò que no es pot explicar.

    Que els teus pensaments,

    els teus amors,

    el teu viure

    i el teu caminar per la vida,

    siguen sempre beneits

    per aquell amor que estima amb fidelitat.

    Aquell amor que no s’explica,

    que només se sent !!

     

    Que este amor

    siga el teu destí secret,

    mentre viatges cap al centre de tu mateixa.

    Que este amor transforme les teues penes en llum,

    la teua tristor en crits d’alegria

    i el teu caminar,

    a voltes cansat,

    en alegres passos de dansa renovada.

     

    Que mai no t’oblides

    de la presència que tens  dins teu,

    i que és a tota la creació.

    Que tota la teua vida

    siga plena de pau,

    de llum,

    de bondat,

    d’esperança,

    d’alegria.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar