El somni de Martin Luther King
En aquell discurs, Martin Luther King deia:
“Fa cent anys, un gran americà (es referia a Abraham Lincoln) firmà la Proclamació de l’emancipació. Això va significar una gran llum i esperança per a milions d’esclaus negres. Era el final d’una nit de captiveri. Però 100 anys després, el negre encara no és lliure; 100 anys després, el negre viu en una illa solitària enmig d’un immens oceà de prosperitat material; 100 anys després, el negre es troba desterrat en la seua pròpia terra.
No hi haurà ni descans ni tranquil•litat als Estats Units, fins que els negres tinguen garantits els seus drets de ciutadania. No podrem quedar satisfets, mentre els negres només puguem traslladar-nos d’un gueto xicotet a un gueto més gran. Mai podrem quedar satisfets, mentre un negre de Missisipi no puga votar i un negre de Nova York considere que no hi ha per què votar.
Hui els dic a vostès, amics meus, que a pesar de les dificultats del moment, jo encara tinc un somni. Somie que un dia esta nació s’alçarà i viurà el vertader significat del seu credo: “afirmem que estes veritats són evidents: que tots els hòmens són creats iguals”. Somie que un dia, en les roges colines de Georgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos dels esclaus, podran seure junts a la taula de la fraternitat. Somie que un dia, inclús en l’Estat de Missisipi, un Estat que se sufoca amb la calor de la injustícia i de l’opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia. Somie que els meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran jutjats pel color de la seua pel”.
Per fer-nos una idea de la llarga lluita que han patit els negres, des de l’esclavitud a aconseguir ser ciutadans com els blancs, presente una breu cronologia, que encara que sembla llarga, ens ajuda a vore la lluita de tantes i tantes persones que des de fa segles van creure en la utopia. Van creure en la utopia de viure lliure i activament en la vida de la nació americana sense jutgar el seu color de pell:
1619
Vint esclaus africans són duts a Jamestown, Virgínia.
1787
La Constitució dels EUA estableix que el Congrés no pot prohibir el comerç d’esclaus fins al 1808.
1973
Augment de la demanda d’esclaus per treballar al Sud. Una llei intenta imposar als Estats lliures l’obligació de retornar els esclaus fugitius, però al Nord poques vegades es fa complir.
1808
Es prohibix la importació d’esclaus.
1831
Nat Turner lidera una rebel•lió d’esclaus a Virgínia.
1861
El Sud es separa dels Estats Units i es funda la Confederació. Comença la Guerra de Secessió.
1863
El President Abraham Lincoln dicta la Proclamació d’Emancipació, que declara lliures tots els esclaus de la Confederació
1865
Final de la Guerra de Secessió. Lincoln és assassinat. L’esmena 13 de la Constitució prohibix l’esclavitud.
1868
L’esmena 14 atorga la ciutadania a tots els afroamericans.
1870
S’atorga el dret a vot a tots els hòmens afroamericans. Hiram Rhoades és el primer senador negre i Joseph Hayne Rainey, el primer home negre a la Cambra dels Representants.
1896
La Cort Suprema sosté que la segregació racial és constitucional, la qual cosa obri el camí per a la segregació al Sud.
1947
Robinson es convertix en el primer negre a jugar a les Grans Lligues de beisbol, el principal esport dels EUA.
1948
El president Harry Truman emet un decret que ordena eliminar la segregació racial a les forces armades.
1954
Una sentència de la Cort Suprema declara inconstitucional la segregació racial a les escoles.
1954
Rosa Parks es nega a cedir el seient en un autobús a Montgomery (Alabama). El seu arrest provoca un boicot d’un any liderat per Martin Luther King, per eliminar la segregació racial en els autobusos de la ciutat.
1961
Estudiants i altres voluntaris, coneguts com a viatgers de la Llibertat, comencen a viatjar amb autobusos pel Sud, malgrat l’oposició violenta, amb la finalitat de posar a prova les noves lleis que prohibien la segregació racial.
1962
James Meredith és el primer estudiant afroamericà que assistix a la Universitat de Mississipi.
1963
Detenen a Luther King durant les protestes per drets civils a Birmingham (Alabama). Fa el discurs “Tinc un somni” a Washington. Moren quatre xiquetes negres en explotar una bomba en una església de Birmingham.
1964
El president Lyndon Johson signa la Llei de Drets Civils. Troben els cossos de tres defensors dels drets humans a Mississipi. Concedixen a Luther King el Premi Nobel de la Pau.
1965
El líder dels drets civils Malcolm és assassinat. Policies ataquen manifestants pels drets civils a Selma (Alabama). El Congrés promulga l’Acta de Dret al Vot.
1967
Thurgood Marshall és el primer jutge afroamericà de la Cort Suprema.
1968
Martin Luther King és assassinat a Menphis (Tennessee).
1984
Jesse Jackson es postula a la nominació presidencial demòcrata.
1989
Virgínia elegix el primer governador afroamericà: Douglas Wilder.
1992
Carol Moseley-Braun d’Illinois, és la primera dona negra senadora.
2001
Colin Powell és el primer secretari d’Estat afroamericà.
2005
Condoleeza Rice és la primera dona afroamericana secretària d’Estat.
2008
Barack Obama és el primer afroamericà que guanya les eleccions
presidencials als EUA.
Martin Luther King continuava el seu discurs amb estes paraules:
Hui tinc un somni!
Somie que un dia, l’Estat d’Alabama que té un governador que escup frases d’interposició entre les races i anul•lació dels negres, es convertisca en un lloc on els xiquets i xiquetes negres puguen unir les seues mans amb les dels xiquets i xiquetes blanques i caminar units com a germans i germanes.
Ésta és la nostra esperança. Ésta és la fe amb la qual torne al Sud. Amb esta fe podem esculpir de la muntanya de la desesperança, una pedra d’esperança. Amb esta fe podem transformar el so discordant de la nostra nació, en una bonica simfonia de fraternitat. Amb esta fe podrem treballar junts, pregar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defendre la llibertat junts, sabent que quan repique la llibertat i la deixem repicar en cada aldea i en cada alqueria, en cada Estat i en cada ciutat, podrem accelerar l’arribada del dia, quan tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, puguen unir les seues mans i cantar les paraules del vell espiritual negre: a la fi lliures! Lliures a la fi! Gràcies a Déu omnipotent, som finalment lliures!
Amb l’elecció de Barck Obama, el passat 4 de novembre, com a nou president dels Estats Units, es trenca l’última barrera racial. L’any 2008 passarà a la història, com el final d’una era, i el començament d’una altra. Després de guanyar les eleccions per 349 vots electorals, davant els 163 del seu rival republicà, Jhon McCain, Obama es presenta com una esperança per al món. El candidat demòcrata encarna l’anhel de reconciliació, d’un país amb profundes ferides racials. Jo definiria al nou president dels EEUU, Barack Obama, com un signe dels temps. La seua figura representa la gran quantitat de gent de color, que ha patit l’esclavitud, hòmens i dones que han lluitat per la llibertat i per la dignitat. La seua elecció resulta revolucionària, sobretot en aquells Estats on només fa 50 anys els negres havien de deixar el seient dels autobusos als blancs i on la segregació racial, estava a l’ordre del dia. Martin Luther King, el gran profeta de la llibertat dels negres, va ser detingut després d’encapçalar una protesta no violenta en contra de la discriminació racial i va pagar amb la pròpia vida, la seua lluita a favor de la llibertat. Altres líders com Jesse Jackson o Harold Washingtong, han representat generacions i generacions de famílies esclavitzades per poder despòtic, intransigent i lacerant d’un sector de blancs, que van voler dominar una raça, simplement per l’estúpida idea de sentir-se superiors.
En esta mateixa secció, el passat 5 d’agost, vaig escriure un article sobre el 60é aniversari de la Declaració dels Drets Humans. En eixe article feia una referència al fet que, per primera vegada en la història, un home negre tenia moltes probabilitats de ser elegit president dels EEUU. Amb converses amb alguns coneguts, em deien que Obama no arribaria a les eleccions, perquè abans l’assassinarien. Certament que els presidents dels EEUU, han estat en el punt de mira dels fonamentalistes de torn, que menyspreen el sistema democràtic. Però de l’agost en que vaig escriure aquell text a ara, Obama ja és president. I ara les converses que sent, són que haurà d’anar molt vigilat, per evitar ser assassinat, pel fet de ser negre. I obliden que Kennedy va ser assassinat i era blanc. I Abraham Lincoln també va ser assassinat, i també era blanc. O José Mª Aznar, candidat del Partit Popular a la presidència del govern espanyol, també el van intentar assassinar. Cal proclamar que en un sistema democràtic, com va dir una gran persona, “les idees es combaten amb altres idees, no amb la força de la violència”. Els pobles democràtics utilitzen la força de la raó, i no la “raó” de la força.
No sé si Barack Obama canviarà el món, o no el canviarà. Ja ho vorem. Però una cosa que he après amb la victòria del primer president negre dels EEUU, és que alguna cosa està canviant en el nostre món.
El somni de Martin Luther King, no sense dificultats, esforços i lluites, s’ha fet realitat. Per primera vegada en la història dels Estats Units, la raça, el color de la pell, no ha segut cap impediment per arribar a ser president de la nació. La lluita de Martin Luther King, amb la seua mort, ha donat fruit. La igualtat i la llibertat, han estat possibles gràcies al sacrifici, al treball abnegat, a l’esforç constant de persones com Luther King, i molts d’altres, que van saber creure en la utopia: en el fet que tots els hòmens i dones som lliures. La democràcia, ens fa a tots més lliures, independentment de la raça, ideologia, llengua o religió. I això, és un treball que ens incumbix a tots, per tal de fer del nostre món, un món més lliure. Per tal de fer possible el somni de Luther King. Per tal de fer que la utopia, es convertisca en realitat!!!
Jordi Bort Castelló
