Santa Mª Rosa Molas
Hui 24 de març fa 200 anys del naixement de Santa Mª Rosa Molas, fundadora de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació. La seua vida va ser com una llarga cadena d’obres d’amor, amb el qual va saber respondre amb generositat als interrogants i als problemes del seu temps.
Nascuda a la ciutat de Reus el 24 de març de 1815, hui fa 200 anys, Mª Rosa va descobrir les necessitats del seu temps, i amb el seu caràcter decidit i voluntariós, va saber donar resposta als reptes i a les situacions del moment que va viure.
La seua vida es va caracteritzar per una obediència responsable, per la creativitat, per una extraordinària caritat en l’atenció als malalts i als necessitats, per una fidelitat a l’Església i per la lluita per la justícia.
Amb el temps, el carisma de les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació s’ha estès per quatre continents, ja que estes religioses es troben en 19 països. A Europa estan a Espanya, Itàlia, Portugal i Eslovàquia. A Amèrica hi ha Germanes a Argentina, Bolívia, Brasil i Xile. Pel que fa a l’Àsia, trobem cases de la Congregació, a Corea del Sud, Filipines, Cebú i Myanmar. Finalment, a l’Àfrica també hi ha Germanes a Burkina Faso, Togo, Costa d’Ivori i Moçambic.
El missatge que viuen i transmeten les filles de Santa Mª Rosa Molas, és un missatge d’amor i d’esperança, que fan present a través de l’ensenyament, la sanitat o l’assistència als més pobres. D’esta manera són, com volia Santa Mª Rosa Molas, instruments de la misericòrdia i del consol de Déu, amb la seua vida senzilla i humil, i sobretot amb la seua caritat, que és com el “codi genètic” de la Congregació.
Doloretes, nom que tenia de xiqueta, va nàixer hui fa 200 anys a Reus. Era la nit del Dijous al Divendres Sant de 1815. la xiqueta era la menuda de quatre germans i els seus pares, Josep i Maria, eren artesans ben situats econòmicament i bons cristians. Doloretes era intel·ligent, activa i plena d’una gran amor.
Als 16 anys va voler consagrar-se a Déu, però va haver d’esperar. Va començar col·laborar ajudant als malalts de l’hospotal de Reus. I és que la seua caritat era incondicional i sense límits.
El 18 de març de 1849 arribà a Tortosa, on va sembrar l’humanisme cristià i el consol de l’Evangeli. D’esta manera es va convertir en mare d’orfes i de pobres en la Casa de Misericòrdia. Mª Rosa va ser també una gran educadora en l’escola pública de Tortosa i una llum d’esperança per als malalts de l’Hospital de la Santa Creu.
Va ser a Tortosa, entre el 14 de març de 1857 i el 14 de novembre de 1858, on Santa Mª Rosa va fer els primers passos fundacionals de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació. El carisma d’esta nova família religiosa era el de portar als hòmens la misericòrdia i el consol de Déu, des de la bondat de les Germanes i el seu servici compromès, sobretot en l’educació cristiana integral dels xiquets, l’assistència hospitalària i l’evangelització de les zones rurals i dels països de missió.
Enmig del dolor del món, la Mare Molas portava un missatge de consol per a la gent desconsolada, ja que es feia present en l’home que sofria per la malaltia o la soledat. En el treball d’ensenyament dels xiquets, la Mare Molas tenia com a lema i principi bàsic, “fer conèixer i estimar a Jesucrist”. Per això va ser mestra d’humanitat i d’Evangeli, i d’esta manera atengué amb amor els més necessitats del seu temps.
La Mare Mª Rosa Molas va morir a Tortosa l’11 de juny de 1876, i de seguida el poble senzill, les religioses, els malalts i les seues alumnes la van aclamar com a santa. Va ser el papa Joan Pau II qui, l’11 de desembre de 1988, va canonitzar Santa Mª Rosa Molas, presentant-la com a model i exemple de santedat per als nostres contemporanis.
A Borriana les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació es van instal·lar a l’ermita de Sant Blai per atendre els malalts i per fer classes a les xiquetes del poble. Per això hui, 200 anys després del naixement de Santa Mª Rosa Molas, hem de donar gràcies a Déu i a les Germanes de la Consolació (en particular a les de la nostra ciutat) per haver triat Borriana com a camp d’acció en l’ensenyament, la sanitat i l’evangelització.
