Sant Blai bisbe i màrtir

Blai va nàixer a Sebaste, ciutat d’Àsia Menor, a la segona meitat del segle III. Actualment, la ciutat s’anomena Sivas, i està situada sobre l’altiplà central d’Anatòlia, uns 300 quilòmetres a l’est d’Ankara. Té uns 230.000 habitants i és el centre d’una rica comarca agrícola i tèxtil.

A les terres d’Armènia, prompte va arribar la predicació de l’Evangeli i a Sebaste hi havia una nombrosa i dinàmica comunitat cristiana. Amb el temps va assolir tanta importància que sobre l’any 260 fou elevada a la categoria de seu episcopal. És difícil reconstruir amb rigor històric la vida de Blai, perquè es mesclen notícies comprovades i tradicions incomprovables. Blai va estudiar les normes de la retòrica clàssica, filosofia i ciències naturals. Quan va haver d’escollir una professió, es decidí per la medicina, seguint els ensenyaments d’Hipòcrates i de Gal·lè. Per a aquell jove metge la pràctica de la medicina anava més enllà de netejar llagues o curar les malalties del cos. El contacte amb el dolor humà, li anava deixant una marca profunda. Així va esdevenir metge del cos i de les ànimes. Blai sentia la necessitat de dedicar més temps a la pregària i a la contemplació. Va ser elegit bisbe de Sebaste, en contra de la seua voluntat. L’elecció episcopal el va obligar a canviar d’activitat, dedicant-se a instruir i a servir el poble. Diu una tradició que acudien a Blai, malalts de totes bandes, perquè els curara.

El 315 Agricolau va ser nomenat governador de Capadòcia i d’Armènia, establint-se a Sebaste, amb la intenció d’exterminar el cristianisme, per considerar-lo incompatible amb la ideologia imperial. Van ser molts els cristians que van haver de patir en les seues carns les conseqüències d’esta persecució. Amagat a les muntanyes, Blai continuava al servici de la comunitat, orientant i animant els cristians. Detingut i encadenat, Blai fou conduit a Sebaste, i va ser tancat a la presó del governador. Tots coneixem el cas del xiquet que Blai va curar de l’espina que se li havia clavat al coll. Per això és invocat com a protector dels mals de gola.

Conduit davant del tribunal, el governador li va proposar, amb paraules dolces, que abandonara la fe cristiana i que adorara els déus de l’imperi. Com que Blai no volgué apostatar, el governador va manar que el torturaren severament. Assotat, va ser llançat a un bassal i esquarterat amb garfis de pues d’acer. El governador, encegat per la ira, va pronunciar la sentència: “Per no obeir-me, et serà tallat el cap”. Blai va ser portat a la vora de Sebaste i allí va ser decapitat el 3 de febrer del 316. Després de la seua mort, uns amics van recollir discretament el seu cos i el van enterrar. El culte a Sant Blai, s’estengué per tot el món conegut. A l’Orient es va començar a celebrar la seua festa el 3 de febrer, dia del seu martiri. En poc temps, l’admiració per Sant Blai i el coneixement dels fets de la seua existència, es difongueren per totes bandes. La devoció a Sant Blai va estar sostinguda i acompanyada per la seua fama de “taumaturg” (que fa miracles) que va tindre el sant, ja abans de morir, de manera que el poble cristià l’ha tingut sempre entre els els “sants auxiliadors”. A l’Occident va ser a partir del segle VIII, quan s’intruduí el culte a Sant Blai, començant per Alemanya i passant després a Itàlia, Croàcia, França, Bèlgica i Espanya. Molt prompte va entrar en el calendari litúrgic romà i van ser moltes les esglésies que tingueren relíquies del sant.

La festa de Sant Blai sol tindre un component concret i específic, típic de cada lloc. Hi ha alguns pobles que tenen el costum de protegir la gola amb algun mocador o bufanda, beneïts el dia de la festa, o que prèviament han estat en contacte amb alguna imatge del sant. En altres llocs, hi ha la tradició de beneir el pa el dia de Sant Blai. També hi ha el cas de beneir una candela en forma de”U” que es posa al voltant de la gola, o també de rentar-se la gola a la font dedicada al sant.

Els Goigs o Gojos als sants, narren de forma poètica la vida i miracles dels patrons dels pobles. Amb forma senzilla, conten els fets prodigiosos que han merescut la seua santedat.

Estos gojos que ara presente són anònims, perquè no he trobat l’autor de la lletra, i els pose a “Raons i paraules”, per unir-me a la festa del nostre patró. Recuperar i donar a conèixer els gojos, és una manera de recuperar la memòria i la tradició d’un poble.

Màrtir bisbe sagrat
contra tot mal, protector.
Sigueu Sant Blai advocat
del qui us aclama de cor.

Les virtuts que s’observaren
ja en vostra primera edat,
després amb joia al bisbat
de Sebaste us elevaren
i en lloc eminent brillaren
amb el més bell resplendor.

Màrtir bisbe sagrat....

Quan amb dolor contempleu
a l’Església perseguida
a mortificada vida
al desert us retireu;
per les ovelles pregueu
com a vigilant pastor.

Màrtir bisbe sagrat....

Adoracions us rendien
el tigre, l’ós i el lleó
i amb la vostra benedicció
agraïts es despedien,
puix de vostra mà rebien
salut, gran goig i vigor.

Màrtir bisbe sagrat....

Orant fervorosament
dins d’una cova us trobaren
i a la ciutat us portaren
els soldats del President,
amb ells anàreu content,
morint per Nostre Senyor.

Màrtir bisbe sagrat....

Després de bastonejat
us posaren forts grillons,
celestials gràcies i dons
repartiu pres i lligat,
puix en Vós tots han trobat
consol en la pena i favor.

Màrtir bisbe sagrat....

Una dona atribolada
vingué amb un fill que es moria
d’una espina que tenia
al seu coll atravessada;
amb la salut recobrada
en goig mudà el gran dolor.

Màrtir bisbe sagrat....

El tirà més indignat
trau les cordes preparades,
puntes de ferro afilades
amb que us ha despedaçat;
més no queda saciat
amb tanta sang son rancor.

Màrtir bisbe sagrat....

Per decret del President
llançat dins d’un gran estany
camineu sense cap dany
sobre el líquid element;
dels gentils fou l’escarment
i burla el seu furor.

Màrtir bisbe sagrat....

Abans de ser degollat,
vareu alcançar de Déu
que el vostre devot, en breu,
siga de tots mals curat;
pel mal de coll heu mostrat
ser vostra virtut major.

Màrtir bisbe sagrat....

Si en mals de coll hem trobat
en Vós el remei millor,
sigueu Sant Blai advocat
del qui us aclama de cor.