Romero i Popieluszko
El passat 23 de maig va tindre lloc la beatificació del bisbe Òscar Romero, arquebisbe d San Salvador i màrtir.
El gener de 2012 s’estrenà a la Universitat CEU-Cardenal Herrera de València, la pel·lícula Popieluzko, dirigida per Rafal Wieczynski. I el mes de març del mateix any s’estrenà a diverses sales, el documental, El cielo abierto, centrat en els tres anys en els quals Romero va evolucionar des dels seus orígens, clarament conservadors, fins a la Teologia de l’Alliberament. Romero i Popieluzko han estat dos figures que, en camps diversos, presenten molts paral·lelismes.
Jerzy Popieluszko, capellà del sindicat Solidaritat va ser assassinat l’octubre de 1984 per tres agents del servei secret del règim comunista polonès, per la seua oposició a la dictadura militar. L’arquebisbe metropolità de Varsòvia, Kazimierz Nycz, va posar al P. Popieluszko com a “exemple de la defensa dels drets i de la dignitat humana, i també com a model de diàleg i de reconciliació”.
Ja des del seu assassinat, el P. Popieluszko va ser aclamat pel poble, com a símbol de la nació polonesa, pel seu recolzament a l’oposició democràtica en la Polònia comunista, quan en les seues homilies desafiava a la dictadura militar. Popieluszko, home senzill, va ser una veu a favor de la llibertat i un símbol en la lluita del sindicat Solidaritat. Pel seu compromís amb l’Evangeli esdevingué un màrtir de la fe i de la llibertat per la justícia i per la democràcia polonesa. Va ser pel seu compromís amb la justícia, que va ser raptat i assassinat, i el seu cos fou llançat a un riu. Ja el papa Joan Pau II va dir de Popieluszko que “va morir per nosaltres, com Jesucrist”.
La beatificació del P. Popieluszko, el juny de 2010, amb més de cent bisbes, fou presidida per l’arquebisbe de Varsòvia i pel cardenal Angelo Amato, enviat del papa Benet XVI. Va ser l’arquebisbe Nycz qui expressà la seua alegria per la beatificació del P. Popieluszko: “El seu servei i el seu martiri són un signe especial de la victòria del bé sobre el mal”.
Fins ara no he dit res del bisbe Òscar Romero, tot i que l’encapçalament d’este article parla de Romero i Popieluszko. I no he dit res de l’arquebisbe de San Salvador, pel fet que totes les expressions que he escrit referides a Popieluszko, poden ser aplicades al bisbe Romero. Si en les al·lusions a Popieluzko llevem les paraules “comunista”, “Solidaritat” o “Varsòvia”, este text, amb les frases de l’arquebisbe Nycz, i les del papes Joan Pau II i Benet XVI, poden aplicar-se a l’arquebisbe Òscar Romero, que va ser “exemple de la defensa dels drets i de la dignitat humana” i també “model de diàleg i de reconciliació”, home senzill que visqué al servici dels més humils.
Romero va ser (com Popieluszko) una veu a favor de la llibertat, perquè en les seues homilies desafiava a les autoritats de la dictadura del Salvador. I per això va ser màrtir de la democràcia i de la justícia, i “signe especial de la victòria sobre el mal” , perquè “va morir per nosaltres, com Jesucrist”.
Quina és la diferència que ha fet Roma durant tants anys entre Popieluszko i Romero, per beatificar el primer i no el segon? Els dos van ser màrtirs de Jesucrist i símbols de la lluita democràtica dels seus pobles. “Només” que Popieluszko es va enfrontar a una dictadura comunista, i Romero a una d’extrema dreta. Per això Popieluszko va ser beatificat 16 anys després de la seua mort, i Romero ha tardat en ser beatificat, 35 anys després de ser assassinat, i gràcies a l’impuls que li ha donat el papa Francesc. Per què Roma ha fet tantes diferències entre dos pastors compromesos i màrtirs de l’Evangeli? Afortunadament amb el papa Francesc, l’arquebisbe Òscar Romero ha segut reconegut com a màrtir i ha estat beatificat i proposat com a “exemple en la defensa dels drets i de la dignitat humana i també com a model de diàleg i de reconciliació”.
Segurament, si el bisbe Romero s’haguera enfrontat a un règim comunista, ja hauria segut beatificat fa molts anys! Amb tot, Sant Romero d’Amèrica, màrtir de l’Església, ja era aclamat pel poble cristià com a amic de Déu i exemple de llibertat evangèlica, sense necessitat de passar per la burocràcia del Vaticà!
