Els Reis d’Orient
Cada any, quan el 5 de gener es fa fosc, comença una nit d’il•lusió i de màgia. Només cal vore la cara dels nostres xiquets en contemplar els pas dels patges, els camells i les carrosses que porten als Reis d’Orient! O quan al matí del dia 6, els xiquets s’alcen de pressa per trobar els regals que durant la nit els han deixat els Reis.
M’agrada esta festa. La nit en que els somnis es fan realitat i tots recuperem el record de la nostra infància.
Els Reis tornaran a vindre enguany, com fan cada 5 de gener a la nit! Perquè la nit de Reis és una tradició que hem anat modelant al llarg dels anys, i que conserva, al 2011, tota la màgia que ha tingut sempre!
La festa dels Reis té el seu origen a l’Evangeli de Sant Mateu. És només este text, el que ens parla d’aquells “mags vinguts d’orient” per adorar al Messies. És veritat que els Evangelis canònics (els que l’Església té reconeguts com a oficials) pràcticament no ens parlen d’aquells mags, que la tradició ha anomenat Reis. De fet, com he dit abans, només el text de l’Evangeli de Mateu fa una referència a l’arribada d’aquells mítics personatges orientals a Betlem, seguint una estrella. Sant Mateu no ens diu quants eren, però ens informa que en arribar a la casa “veieren a l’Infant amb Maria, sa mare”, i li oferiren tres regals “or, encens i mirra”. Per això, el número de tres Reis que tradicionalment coneixem. Encara que no sempre ha segut així.
En una pintura del segle III, Maria amb Jesús als braços, rep dos mags amb vestidures perses. En les tradicions armènies i siríaques es parla de huit o dotze mags, pels les dotze tribus d’Israel. Però ja un sarcòfag d’Aureli, en una catacumba, al segle IV, es veuen tres mags. L’origen persa dels reis era lògic, ja que la paraula grega “magoi” es relacionava amb la tradició dels sacerdots perses. Cap a l’any 400, el poeta hispà Aureli Prudenci, en el seu poemari Cathemerinon, parla dels mags dels mars perses, que portaven or, encens i mirra. La idea dels tres mags es va imposar amb el temps, ja que com he dit, Sant Mateu parla de tres obsequis, i el mateix papa Sant Lleó el Gran, a mitjans del segle V, ja parla de tres reis .
Per saber més coses sobre l’origen de la festa dels Reis, hem de pouar en els Evangelis Apòcrifs, és a dir, en aquells textos no oficials, encara que escrits al mateix temps que els evangelis acceptats per l’Església.
Entre els principals textos que ens parlen dels Reis d’Orient, tenim el Protoevangeli de Jaume, l’Evangeli del Pseudomateu o les Narracions de Tomàs sobre la Infància del Senyor.
El Protoevangeli de Jaume, redactat en grec, i anomenat també Naixement de Santa Maria que va infantar a Jesús, és un escrit que narra la vida de la Mare de Déu: la seua concepció, el naixement, la infància, el casament amb Josep, el naixement de Jesús, l’adoració dels reis i la persecució d’Herodes contra els innocents. En el Protoevangeli de Jaume, per exemple podem llegir que “Josep es disposà a eixir cap a la Judea. Però a Betlem de Judea es produí un gran avalot, ja que havien vingut uns mags, diguent: On és el rei dels jueus?”. La narració d’este text és molt similar a la de l’Evangeli de Sant Mateu.
Els Reis. De Sant Apolinar de Ravena
Pel que fa a les Narracions de Tomàs sobre la Infància del Senyor, l’autor aporta narracions prodigioses d’un xiquet extraordinari, Jesús, en el període de la seua infància.
També l’Evangeli Àrab de la Infància, comenta que, després que els mags oferiren els seus obsequis, Maria va regalar als reis els bolquers del seu fill, que aquells mítics personatges orientals s’emportaren, talment com si foren un tresor.
Un altre text, l’Evangeli de Síria, aporta noves dades quan assegura que els mags eren en realitat tres prínceps perses. D’esta manera va nàixer la idea que els mags eren de família reial.
El text que ens aporta més informació, és l’anomenat Evangeli armeni de la Infància, un text del segle V, que ens informa que Jesús va nàixer el 6 de gener, i que va ser visitat pels il•lustres senyors pocs dies després. És el que per primera volta anomena els noms dels tres reis: “Un àngel va anar al país dels perses, per anunciar als reis que anaren a adorar a l’Infant. Ells, després de ser guiats per una estrella durant nou mesos, arribaren a Betlem. Els reis eren tres germans: Melkon, que governava als perses; Baltasar, líder dels àrabs i Gaspar, senyor de la Índia. I els tres es presentaren a Judea”. Segons l’Evangeli armeni de la Infància, els tres van eixir dels seus països nou mesos abans del naixement de Jesús, acompanyats d’una dotzena de capitans i de dotze mil soldats.
Gràcies als Apòcrifs, la tradició cristiana parla de la cova on naix Jesús, escalfat per l’alè del bou i la mula, o dels noms dels reis d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, que seran aclamats pels xiquets, que esperaran amb il•lusió la seua arribada per mar, per l’aire o per terra.
Un cas curiós el representa la pintura de Giotto di Bondono (1267-1331) “L’adoració dels reis”. I és que el pintor representà l’estrella que guià a aquells savis com un cometa, amb el seu cap i la seua cua.
Els Reis de Giotto
De fet, Giotto va poder contemplar al cel italià el cometa Halley en 1301, i és per això que el va poder pintar.
Per la seua part, els astrònoms xinesos i coreans parlen de l’aparició d’una NOVA Brillant en la constel•lació de l’Àguila, en la data que s’ha fitxat com el naixement de Jesús. La NOVA és una estrella que llueix espectacularment en pocs dies. I esta NOVA, abans de l’eixida del sol, estaria en el lloc adequat del cel, per indicar la direcció a Betlem des de Jerusalem.
Siga com siga, la tradició ens porta cada any la festa i la màgia dels Reis, que omplin d’il•lusió i de vida nova les nostres places i els nostres carrers i que fan brillar d’alegria els ulls i els cors dels nostres xiquets. I també els dels majors, que recordem la nostra infància.
Que els Reis d’Orient ens porten a tots l’alegria que no s’acaba, les ganes de treballar per un món més just, la solidaritat i la proximitat a tots aquells que sofreixen, la il•lusió de començar un any nou i d’aprofitar-lo al màxim, la paciència per aconseguir allò que volem i la constància i l’esforç, per fer realitat els nostres somnis!!!
Encara no ha entés el missatge. Ho deixarem correr amb l'esperança de que una societat millor és possible. La qüestió no està en el número de reis ni en viure enganyats. El tema està en que les grans utopies de la societat són els somnis fets realitat. Repase la història I jo no m'enfade, simplement que jo dic blanc i vosté diu negre.