Un bon regal de Reis: el Vocabulari del Joc de Pilota

Com diu la que va ser presidenta de l’Acadèmia, Ascensió Figueres, “si haguerem de parlar d’un esport valencià per excel•lència, no hi ha dubte que hauríem de referir-nos a la pilota. I no sols perquè es tracta d’un esport autòcton, sinó perquè a la pilota s’ha jugat i continua jugant-se en valencià ”.
Referint-me a este vocabulari, vull fer un homenatge al poble de l’Abdet, a la Vall de Guadalest, a la comarca de la Marina Baixa. Este poble, menut i deliciós, conserva el trinquet més antic de tots els trinquets valencians, ja que va ser construït el 1772 i restaurat el 2006. A l’Abdet es juga la modalitat de pilota grossa, amb una pilota que pesa més de 100 grams i que té 10 cm. de diàmetre, amb un cor de drap i coberta de pell de cabra. La corda que separa el terreny de joc (de 18 metres de llarg i 2.5 d’ample) es corba i la part més baixa ha de situar-se a mitja braga, és a dir, a l’altura dels genitals.
Al saque, la pilota ha de tocar la sella i caure sobre una pedra anomenada marro. La modalitat de pilota grossa és típica dels pobles de la muntanya d’Alacant.
Pel que fa al vocabulari de l’AVL, ordenat de forma alfabètica, presenta diverses entrades, totes elles relacionades amb el nostre esport nacional.
Així trobem expressions ben vives, com acordar, acta, afició, adversari, alçar, balconet, rematar, lesió o galeria, amb d’altres més pròpies dels aficionats a la pilota i per això no tan conegudes:

CATEDRAL: trinquet de renom
ALAMBOR: tamborí
ARRUIXAR: colpejar la pilota de manera potent i impulsiva
BOLLETA: entrada
BRUNYIR: produir la pilota un soroll sibilant al tallar l’aire a causa de la gran velocitat que pren.
CARREGAR: atacar, jugar fort contra l’adversari.
CINC: valor numèric de cada joc
DAU: espai situat en l’angle que forma l’escala amb el frontó de la part de dalt del trinquet, on s’ha d’introduir la pilota ferida
ENCABOTAR: entropessar una pilota amb algun balcó o amb algun objecte enganxat a la paret.
ESQUERRADA: colp pegat a la pilota amb la mà esquerra
FERIR: en les modalitats de carrer on no es trau o en el trinquet amb escala i corda, colpejar la pilota per a posar-la en joc amb l’obligació de col•locar-la dins del dau
GALLÓ: cadascuna de les huit peces de pell triangulars que formen la superfície d’una pilota de vaqueta.
HOME BO: jutge que dóna faltes o bones.
JO!: expressió que un jugador adreça al seu company d’equip per a indicar-li que vol jugar una pilota perquè es troba en millors condicions per a fer-ho.
LLANUT: que té molta sort.
LLEPAR: passar fregant (la corda) la pilota, sense arribar a tocar-la
MAL!: expressió que sol dir de manera espontània el mateix jugador quan no ha jugat correctament una pilota dubtosa.
MARRAR: fallar una pilota.
NAIA: galeria
NISSAGA: família de pilotaris amb una llarga tradició familiar.
OLI: (beure oli) perdre en la travessa.
PANY: paret lateral del trinquet.
PERXA: modalitat del joc de pilota de carrer, en la qual s’ha de passar la ferida per damunt d’un senyal o branqueta de la paret, abans de col•locar la pilota en el dau.
PILOTER: persona que té per ofici fer pilotes de vaqueta.
PONT: esparadrap que subjecta una protecció en la palma de la mà en aquell punt on s’ha produït una assentada.
POTRA: estar de sort, tindre bona sort.
QUARANTA: val
QUNZE: el primer dels quatre punts que fan guanyar un joc.
RASPAR: en la modalitat de raspall, jugar la pilota que s’arrossega per terra o que ha quedat detinguda.
REST: en un trio o en una parella de jugadors, pilotari que juga darrere.
ROIG: jugador o equip que porta la faixa o la camiseta de color roig.
SERVIR: posar la pilota en joc.
TALLAR: colpejar la pilota, de manera que passe molt forta i ajustada a la corda.
TRENCACOLL: amb força, amb molt de treball i fatiga.
VAL: puntuació dins d’un joc a què s’arriba quan un dels dos equips ha guanyat tres quinzes, o situació que es produeix quan un equip aconsegueix un quinze després d’estar els dos equips igualats a dos.
VOLEA: colp que un jugador, generalment el mitger, pega a la pilota amb la mà, sense esperar-se que toque terra.

El Vocabulari del Joc de Pilota de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (que recomane als aficionats al nostre esport) ha comptat amb l’assessorament de Frederic Llopis, Gabriel Garcia Frasquet, Josep Lluís Bausset Ciscar i David Sarasol, entesos i divulgadors de la Pilota.
Amb este Vocabulari (que pot ser un bon regal de Reis pels nostres xiquets) tots els aficionats a la pilota tenim un mitjà per aprendre i recuperar expressions tan nostres. I també per a familiaritzar-nos amb el nostre esport.

Com a borrianenc, en fer este article he pensat en Batiste Viñes Arbona, trinqueter de Borriana. A ell li dedique estes ratlles com a homenatge sincer.