elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

La Pietat

    La Germandat de Nostra Senyora de la Pietat de Borriana, és una confraria que té la seua seu en l’església de Sant Josep dels Pares Carmelites. Va ser fundada el 16 de juny de 1963 per un grup d’antics alumnes del Col•legi Niño Jesus de Praga, essent prior de la comunitat religiosa el Pare Vicente Pitarch. Va beneir la imatge el Pare Provincial, Felipe de la Immaculada (Manuel Torres Rubert, un frare borrianenc) i director del col•legi el Pare Leopoldo Blanch. La seua primera aparició en públic va ser el dimarts sant de 1964. En aquella primera ocasió, el pas processional encara no estava acabat. La única figura que va presidir la processó, va ser la creu amb el sudari. L’any 1965 l’obra de l’escultor Octavio Vicent (1913-1999) ja estava completament acabada i el pas va eixir per primera volta, amb la Mare de Déu al peu de la creu, que sostenia als seus genolls el cos inert de Crist. Darrere del grup escultòric s’alçava la creu, amb el sudari.


    Pas processional de Nostra Senyora de la Pietat de Borriana,
    amb seu a l’església de Sant Josep dels Pares Carmelites

     

    Les figures de fusta són d’un excepcional valor artístic, pel fet que plasmem la realitat del moment amb naturalitat i bellesa. Segons apuntava el polifacètic frare carmelita Juan de Dios Morenilla és:“Una imatge amb una gran expressió religiosa, equilibrada de forma i de gran sobrietat pictòrica”.

    Cal remarcar que esta és l’obra més important de l’escultor valencià en el temple dels frares, projectat per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos, però no l’única. Els set relleus que envolten l’altar del Niño Jesús de Praga, allusius a la seua infància i els altres sis que adornen a la Mare de Déu del Carme, són obra també d’Octavio Vicent, mentre que la talla policromada de la Mare de Déu del Carme, és obra de son pare Carmelo Vicent (1890-1957). També Octavio Vicent, l’any 1959 va fer la meravellosa carrossa de la Mare de Déu del Carme de les processons.

    A Borriana existeixen 7 confraries, cada una de les quals tenen una seu i uns confrares, alguns d’ells lligats a un determinat estament. La Setmana Santa de Borriana comença el divendres de Passió, amb la processó del Santíssim Crist de la Mar, que ix de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme, al Port.

    El dissabte abans de Rams, té lloc la processó de l’Oració de Jesús a Getsemaní, amb els confrares del collegi salesià. Són els alumnes i ex-alumnes d’este collegi, que integren la confraria.

    El diumenge de Rams és el torn de la Santa Faç, que ix de la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè.

    El dilluns sant, té lloc la processó del Santíssim Ecce Homo, des del convent de les monges dominiques.

    El dimarts sant ix la processó de la Mare de Déu de la Pietat, des del collegi dels frares carmelites, amb els confrares que són alumnes o ex-alumnes d’este centre educatiu.

    El dimecres sant es realitza el trasllat de la Mare de Déu dels Dolors eixint des de la Parròquia d’El Salvador, on està la seu canònica de la germandat, fins a l’ermita de Sant Blai. Des d’ací el divendres sant, la Mare de Déu acompanya al seu fill en la processó del sant soterrar, juntament amb la participació de la resta de germandats i confraries. El diumenge de resurrecció, la Mare de Déu va al trobament amb el seu fill vestida de blanc, com a signe de resurrecció i de vida del Crist.

    La processó del sant soterrar el divendres sant, es caracteritza a Borriana per la seua solemnitat manifestada pel silenci, només trencat pel so de les trompetes, els tambors i les melodies de les marxes processionals. Participar en la desfilada o simplement contemplar-la des de la vorera, és una mostra del desig religiós d’un poble en diàleg amb Déu. Les meravelloses talles de fusta i els acords de les bandes musicals, ens manifesten la religiositat popular, expressió de la fe d’un poble. Al mateix temps, les marxes musicals tradueixen en sons, l’adhesió al misteri de la Passió i Mort de Jesús. I és que l’art escultòric i la música, ens ajuden a penetrar i a manifestar el misteri de la fe, ja que la música és el llenguatge de l’ànima i l’art de les talles en fusta, és la manifestació plàstica d’un Déu fet home en Jesús. Per això, les processons de Setmana Santa ens fan  lloar Déu, amb la mateixa bellesa de la creació.

    Enguany, Borriana té el goig i la satisfacció d’alegrar-se per la creació d’una nova talla escultòrica representada pel Nostre Senyor de la burreta. La talla representa al Nostre Pare Jesús en la seua entrada a Jerusalem, completant així la imatgineria processonal de la Setmana Santa de Borriana.

    Els Goigs que ara presente, no són els de la Confraria de la Pietat de Borriana, de la que tinc el goig de formar part com a antic alumne dels frares, sinó uns Goigs que he trobat.

    Mare plena de dolors
    al peu de la creu posada,
    Verge de la Pietat
    siau la nostra advocada.

    Lo primer dolor sentíreu
    quant vos digué Simeón,
    que vostre fill moriria
    per a redimir lo món:
    Per dar salut a tothom
    reparant de Adam la errada.

    Quant fugireu en Egipte,
    sentireu molt gran dolor,
    vehent que ja perseguian
    vostre Fill amb gran rigor:
    Pero del Cel lo favor
    prest vos tingué a consolada.

    Perdereu essent de dotze anys
    á vostre Fill preciós,
    cercantlo amb penas y afanys
    fins quel trobareu los dos:
    Disputant ab los Doctors
    de la Escriptura Sagrada.

    La pena que vos sentireu
    no es possible explicar,
    quant á vostre Fill ohireu
    queus habia de deixar:
    Quedareu trista en un mar
    de llàgrimes anegada.

    Ja may pena tan atrós
    passá humana criatura,
    com quant vos vereu los dos
    en lo carrer de Amargura:
    Abrassantvos ab ternura
    quedareu molt llastimada.

    Sentint la pena major
    quant a Jesús despullaren,
    y tractantlo ab gran rigor
    luego en la Creu lo clavaren:
    A vostre cor traspassaren,
    sent mort feríntlo ab llansada.

    O vosaltres qui passau
    lo camí d’aquesta vida,
    mirau si hi ha pena igual
    a la pena de Maria:
    Tenint á la Llum del dia
    en sos brassos eclipsada.

    A vostre Sol eclipsat
    en lo sepulcre posaren,
    y de molts ángels guardat
    vostre cor depositareu:
    Llàgrimes de sanch plorareu
    molt trista y desconsolada.

    Verge de la Pietat,
    ab vostra intercessió
    socorreu als que’s posen
    baix vostra protecció:
    Tingau dels pecats perdó,
    vida en gràcia confirmada.

    Mare plena de dolors
    al peu de la Creu posada,
    Verge de la Pietat
    siau la nostra Advocada.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentari 1 comentari
    granerer
    granerer
    06/04/2010 12:04
    La mes bonica

    La processó més bonica la del Ecce Homo

    Pujar