Pacem in terris, la guerra I Joan XXIII

Es complixen 60 anys. L'11 d’abril de 1963, Dijous Sant, el papa Joan XXII publicava una de les seues encícliques més importants, “Pacem in Terris”. Un text que parla sobre la pau entre tots els pobles del món que ha de fonamentar-se en la veritat, la justicia, l’amor i la llibertat, en un temps que estava marcat per les tensions de la Guerra Freda.

Actualment la polarització mundial i les amenaçes de guerra no han desaparegut. Per això este document continua tenint vigència i actualitat. Trista i lamentament dir que és tan actual com ignorada. La martiritzada Ucraïna, és només una de les tantes peçes del mosaic mundial envoltat de guerres que ho destruixen tot. Síria, Líbano o Yemen, qualificat ja, i moltes vegades dit pel papa Francesc com  la Tercera Guerra Mundial. Les crides a la pau del papa en nom de la veritat, la reconciliació i el diàleg es manifesten en els seus viatges a Canadà, Kazajistán, Baréin i Àfrica.

Entre les huit encícliques promulgades per Joan XXIII, hi ha una que va portar una nova manera de vore la societat i el món als ulls de l’Església. L’11 d’abril de 1963, va aparèixer la Pacem in Terris, un autèntic motor de la renovació eclesial i constituix una revolució en la visió dels problemes. La dignitat humana és el centre de l’encíclica en els àmbits del dret, de la política, de la dinàmica social o de l’economia. El papa escriu una encíclica per a que puga ser llegida, no només pels teòlegs, sino per totes aquelles persones de ‘bona voluntat’. El papa incardina la fe en la vida quotidiana de la gent com ara la introducció de la dona en la vida pública i la seua emancipació, l’organització de les comunitats polítiques, la protecció i promoció integral de la classe treballadora, el reconeixement del drets dels refugiats polítics i dels immigrants.

El significat de l’encíclica el trobem en la voluntat de diàleg de l’Església d’aquell temps amb el món d’aleshores, que va ser una característica del pontificat de Joan XXIII. La voluntat de diàleg, des de la comprenssió i el respecte. L’anhel del papa al escriure esta encíclica era la desitgada pau entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat, on la convivència humana troba el seu fonament en la dignitat de l’ésser humà:

La veritat exigix l’eliminació de tota classe de racismes i de preferències en la dignitat de l’ésser humà.

La justícia suposa l’exclusió de tota mena d’opressions i atropellaments socials.

L’amor és el camí més segur per trobar les solucions autèntiques als problemes per mitjà de pactes i no per la guerra, humanament absurda i totalment desautoritzada.

La llibertat reclama la negació de tot predomini opressiu, l’ajuda al progrés de les nacions i el reconeixement de la identitat de cada poble.

Una encíclica extrapolable al nostres dies no només en els àmbits eclesials, sino també en els àmbits polítics dels nostres governants, partits de l’oposició, sindicats, patronals empresarials, i la tan lamentable i trista situació que viuen tants païssos en guerra. Una encíclica que plantejava els porblemes que preocupaven a la societat d’aquell temps com la emigració, les minories ètniques, la educació dels fills, el desarmament, els intercanvis econòmics, els drets humans, el bé comú universal, la veritat per principi o la subsidiaritat mundial.

La raó de ser de l’autoritat o d’una persona que governe (en qualsevol àmbit) consistix en el bé comú, per això ha d’acomplir totes les exigències amb termes de justícia social, de progrés comú i d’equilibri entre els valors humans. Fer servir el diàleg és el camí més lent, però alhora el més segur per construir una societat plural i diversificada on tots tinguen cabuda.

L'encíclica Pacem in Terris va tindre una unànime acollida internacional. Van mostrar la seua satisfacció per la publicación tant Kennedy com Khruschev, autoritats metodistes, jueus i protestants, el Consell Europeu, el Consell Mundial de la Pau i la Lliga dels Drets Humans. El secretari de Nacions Unides, calificà l’encíclica d’històrica afirmant que els seus continguts estaven en perfecta sintonia amb els propòsits i objectius de la institució.

Dos mesos després d’esta publicació moria Joan XXII, el 3 de juny de 1963, però havia deixat este  regal de la encíclica Pacem in Terris per a tota la humanitat.