El museu Tarancon que mai s’obri
El cardenal Tarancón al balcó de l’ajuntament de Borriana en la seua entrada el 8 de juny de 1969
Finalment, el nebot del cardenal va donar el calze de la primera missa i el bàcul que va utilitzar Tarancon en la seua entrada com a bisbe a la ciutat de Solsona. I com diu Juanjo Enrique-Tarancon: “Només ha sabut D. Carlos Osoro del llegat deixat al Museu, ha volgut utilitzar el bàcul de Tarancon en les seues celebracions a la basílica de la Mare de Déu”. Certament que el pensament del cardenal, era tornar tot allò que va rebre de les ciutats on va exercir l’episcopat (Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid) com anells episcopals o pectorals, a aquelles seus on havia estat bisbe. De la mateixa manera, i com a prova de la seua estimació personal, també va fer una donació a Vila-real.
Supose que sabent tot això, el Museu de la Mare de Déu dels Desemparats no es volia quedar al marge. Fins ací, tot sembla un relat coherent i normal. Però la qüestió és la següent: I Borriana? ¿On estarà el llegat de Tarancon que Juanjo vol deixar a la capital de la Plana Baixa, ciutat on va nàixer el nostre estimat cardenal? ¿Per què este llegat no està ja al Museu Cardenal Tarancon de la seua ciutat nadiua?
Desgraciadament, el llegat del cardenal està esperant l’obertura del Museu des de la seua mort (el passat novembre es van complir 17 anys). El seu nebot ja va fer donació del llegat a la Parròquia d’El Salvador de Borriana, però com que el Museu no s’obri, la família, amb molt bon criteri, va reclamar la seua custòdia com a mesura de seguretat, fins que no es done viabilitat al projecte.
És veritat que l’Ajuntament de Borriana juntament amb la Diputació de Castelló, varen finançiar l’edifici que havia de guardar el llegat del cardenal. Ara, construir la nova casa abadia és competència del bisbat. I com que encara no està construïda, l’edifici del Museu (per més increïble que siga) s’utilitza com a oficina parroquial!! I evidentment, que la finalitat de l’Ajuntament de Borriana i de la Diputació en el finançament de l’edifici, era perquè fora el Museu Cardenal Tarancon. No oficines parroquials!!!
El cardenal Tarancón pel Camí d’Onda. Per a situar-se, al fons el carrer del Bon Succés. On es planta la falla de la Mota
Fa uns dies el meu amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, escrivia un article al diari Mediterraneo (5 de març) i un altre a Levante (20 de març) lamentant esta situació anòmala: tindre un edifici destinat a ser el Museu Tarancon, i no tindre el llegat del cardenal. També el periodista Vicent Granell escrivia un altre article sobre este mateix tema.
Però ¿Quina és la versió de l’Església, i concretament del bisbat de Sogorb-Castelló en la solució a este problema que ha creat el bisbat? ¿Perquè quan estava oberta la llum de les imatges si que es va llogar una planta baixa per a oficines parroquials, i ara s’ocupa un edifici que el seu finançament està destinat a ser el Museu Cardenal Tarancon?
L’Any Tarancon, en commemoració del centenari del naixement del nostre cardenal, va ser un èxit, degut a la soceitat civil i a l’Ajuntament de Borriana, que va crear la comissió organitzadora per preparar els actes d’homenatge a Tarancon. Des de la inauguració de l’Any Tarancon (El Periòdic.com 29 d’abril 2007) fins a la clausura (El Periòdic.com 28 novembre 2008) van ser molts els actes en homenatge al nostre cardenal. També va ser important la missa presidida pel P. Ángel i l’entrega de medalles commemoratives (El Periòdic.com 24 novembre 2008)
L’ABC va contribuir també a l’homenatge amb el llibre “Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat”, que jo vaig tindre el goig de coordinar (El Periòdic.com 28 de novembre 2007) i que vaig presentar també a València i Castelló (El Periòdic.com 17 de gener 2008) i a Gandia.
O l’exposició “Pontifex Hispaniarum”preparada per Josep Lluís Gil amb molt d’encert (El periòdic.com 29 novembre 2007), el simposi sobre el cardenal (El Periòdic.com 11 d’abril de 2007), el monogràfic de la revista Saó dedicat a Tarancon, presentat a Borriana (El Periòdic.com 14 de maig 2007) o la Miscellània preparada per Vicent Rios (El Periòdic.com 2 de febrer 2011) i del qual un servidor en va ser assessor.
Encara la ciutat de Toledo (El Periòdic.com 29 d’abril 2008) reivindicava l’esperit de Tarancon i li dedicava un carrer. O el Rotary Club Burriana (El Periòdic.com 27 de novembre 2009) collocava l’escultura del cardenal (obra de Vicent Traver) a la Plaça Racó de l’Abadia, a l’entrada del futur museu.
O la Generalitat Valenciana i el Consell Valencià de Cultura, difonien la figura de Tarancon en els 52 centres valencians de l’exterior, enviant el llibre “Homenatge al Cardenal Tarancon” (El Periòdic.com 20 de gener 2011). Per no parlar de la sèrie “Tarancon. El quinto mandamiento”, estrenada primer per la TVV i després per TVE.
El problema ve de lluny, perquè ja el 2006 s’alertava de la incongruència d’un edifici construït 6 anys abans i que encara no tenia l’Arxiu Tarancon (El Periòdic.com 2 de desembre 2006). I amb molt bon criteri, José Ramon Calpe (en aquell momment regidor de cultura) considerava “un absurd quehi haja un edifici fet i estiga tancat”.
I el bisbat, ¿què ha fet en homenatge a Tarancon, si exceptuem la participació del bisbe Casimiro López en la missa d’inauguració del centenari? No m’estranyaria gens que el nebot del cardenal, cansat d’esperar un museu que no arriba mai, es canse i done el llegat de Tarancon a altres institucions que sí que saben valorar el llegat del cardenal de Borriana.
Quina llàstima que l’Arxiu Tarancon no siga valorat com cal i a poc a poc puga anar fragmentant-se. Quina llàstima que la seua ciutat, o millor dit, el seu bisbat, siga el que pitjor estiga gestionant el seu llegat.
