La Mater et Magistra

El 15 de maig de 1961, ara fa 50 anys, Joan XXIII promulgava l’encíclica Mater et Magistra, un text amb un marcat accent social, on el papa bo explicitava les basses d’un nou ordre econòmic centrat en els valors de l’home i en l’atenció a les seues necessitats. L’encíclica, la cinquena de les huit que va escriure Joan XXIII, eixia en el 70è aniversari de la Rerum Novarum de Lleó XIII i en el 30è de la Quadragesimo Anno de Pius XIè.

El papa Joan XXIII, que presentava en aquesta encíclica la qüestió social a la llum de la doctrina de l’Església, demanava una economia més justa, així com també el respecte a la persona humana. Joan XXIII revisava i actualitzava en aquest text els punts més importants de la Rerum Novarum i de la Quadragesimo Anno, com la qüestió de la pobresa, el treball i la situació econòmica mundial, la diferència entre nacions riques i nacions pobres o el dret dels treballadors a sindicar-se. Per a Joan XXIII, el món i les relacions laborals havien de fonamentar-se en un nou ordre social basat en la justícia, en la veritat i en l’amor fratern.

El papa denunciava el fet que en un mateix país hi haguera, per una part l’excés de riqueses i el luxe desenfrenat d’una minoria i la misèria de les masses treballadores, amb uns salaris insuficients i unes condicions de vida infrahumanes. Joan XXIII exposava també el desequilibri entre l’agricultura i la indústria i el baix nivell de vida dels llauradors, una qüestió encara escandalosa en ple segle XXI. El papa es lamentava de la situació dels treballadors del camp, que abandonaven les zones rurals degut a l’ambient tan dur i a les condicions difícils d’aquest treball. Per això anava disminuint la mà d’obra dedicada a l’agricultura (com encara passa hui en dia) pel fet que no hi havia unes perspectives d’un futur més digne. El papa denunciava l’èxode de la gent del camp (un sector deprimit) i demanava “buscar els mitjans adequats perquè el nivell de vida dels llauradors no fóra inferior a la resta de treballadors”. Per a Joan XXIII era necessària una nova política agrària, que afavorira la renta per càpita del sector agrari, sempre inferior a la del sector de la indústria i la dels serveis. El papa demanava també en la Mater et Magistra l’ajuda dels governs a l’esforç dels llauradors, als qual reconeixia la noblesa del seu treball.

En aquesta encíclica, el papa exigia també el respecte a les característiques de cada poble i una ajuda als països subdesenvolupats, sense caure en el colonialisme. Igualment  presentava la responsabilitat dels laics en l’acció social.

La Mater et Magistra, un text valent de Joan XXIII, va causar una consternació en el franquisme pel seu “obert comunisme”, segons deien els dirigents del Règim, ja que aquesta encíclica (que parlava de socialització) defensava els drets sindicals dels treballadors, unes estructures socioeconòmiques més justes, la redistribució de la riquesa i salaris justos. De fet, la Mater et Magistra va ser una crítica del capitalisme i una aposta del papa Joan pels Drets Humans.  
     
El papa Joan presentava l’Església com a mare i mestra, sol·lícita per ajudar a la família humana i per defendre els drets dels hòmens. Desgraciadament, hui l’Església, almenys pel que fa a la jerarquia, no es mostra tant com a mare, sinó més com a madrastra, sempre condemnant i renyint al poble fidel. Esperem que, algun dia, torne la primavera que va fer nàixer la Mater et Magistra i acabe el dur hivern que viu la nostra Església.