Martin Luther King
Ja fa 50 anys del famós discurs de Martin Luther King (1929 - 1968) a l’esplanada del Lincoln Memorial a Washington, per reclamar treball i llibertat per als afroamericans, que vivien en un règim d’apartheid.
Als EEUU, a la primera meitat del segle XX, haver nascut negre era el principi de totes les altres discriminacions. Mig segle de lluita ha fet que el racisme haja disminuït, fins al punt de tindre un president de color.
Aquell discurs de Martin Luther King, el 28 d’agost de 1963, ha fet que totes les persones siguen considerades iguals, independentment del color de la pell.
Martin Luther King va ser un polític afroamericà, Premi Nobel de la Pau el 1964 i un dels més importants líders del moviment per la defensa dels Drets Humans i de la resistència pacífica contra la discriminació racial. I la seua vida la va dedicar a la defensa dels drets laborals dels afroamericans.
La segregació racial es va instaurar amb les anomenades lleis Jim Crow, del 1876, i vigents fins el 1965, per les quals es negava el dret de vot als negres. El règim apartheid va afectar més de 13 milions de negres. Les vivendes, les escoles, el transport, els hotels, els restaurants i fins els lavabos, estaven dividits per evitar que l’home blanc es “contaminara” per la influència dels negres. En algunes ciutats es va arribar a aplicar una llei marcial que prohibia als negres eixir al carrer a partir de les 10 de lanit.
El 28 d’agost de 1963, ara fa 50 anys, Martin Luther King va pronunciar el seu famós discurs, “He tingut unsomni”, al final de la Marxa pel Treball i la Llibertat que es va fer a Washington. En este discurs cèlebre, Luther King expressava el seu desig de pau i de fraternitat entre tots els hòmens i dones de la terra, així com el final de la segregació racial que patien els negres.
Pel seu compromís amb la defensa del Drets Humans, va ser assassinat el 4 d’abril de 1968.
En homenatge a Luther King, vull compartir amb tots els qui entreu a “Raons i paraules”, unes frases plenes de sentit comú, d’este gran home!
Si sabera que demà s’acabara el món, jo hui encara plantaria un arbre
Si ajude a una persona a tindre esperança, la meua vida no serà en va
Hem aprés a volar com els pardalets i a nadar com els peixos, però encara no hem aprés el senzill art de viure com a germans
Si l’home no ha descobert res pel que valga la pena morir, no és digne de viure
Res no s’oblida tan a poc a poc com una ofensa i tan ràpidament com un favor
La violència crea més problemes socials que ajudar a resoldre’ls
Res no fa tan vil a un home, com l’odi
Vull ser el germà de l’home blanc, no el seu germà polític
Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials,, s’acosta a la mort
La teua veritat creixerà, en la mesura que sàpies escoltar la veritat dels altres
Tinc un somni: continuar somiant. Somie amb la llibertat, amb la justícia, amb la igualtat, i m’agradaria no tindre necessitat de somiar-ho
Ningú no ens pujarà al damunt, si no ens agenollem
La cosa preocupant no és la perversitat dels malvats, sinó la indiferència dels bons
Somie que un dia en les muntanyes de Georgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos dels esclaus, puguen estar junts en una taula com a germans
Tinc un somni: que els meus quatre fills puguen viure en una nació on no seran jutjats pel color de la seua pell, sinó valor del seu caràcter
L’error és una planta resistent: creix en qualsevol camp
De la meua condició cristiana he obtingut els meus ideals i de Gandhi la tècnica de l’acció
Sempre és el moment apropiat per a fer allò que és correcte
A través de la violència pots matar a aquell que odies, però no pots matar l’odi
Hem d’acceptar la decepció finita, però mai hem de perdre l’esperança infinita
Aquell qui és incapaç de perdonar, és incapaç d’estimar
