Malala Yousafzai
Fa uns dies, una notícia de violència de gènere (i contra una menor!) ens va alarmar: Malala Yousafzai, una xiqueta pakistanesa de 14 anys, va ser ferida de gravetat. Malala viu a la Vall de Swat, al Pakistan i el passat 9 d’octubre, uns fanàtics li van disparar al cap quan anava amb l’autobús, amb els companys d’escola. El seu “pecat” va ser demanar més ensenyament, més educació per a les xiquetes!
Ara Malala es troba entre la vida i la mort. Cert que la Unió Europea ha dit que l’atemptat contra Malala, és una “agressió innoble contra els valors humans fonamentals”. Però en quina situació d’abandonament es troben tantes i tantes dones, sobretot al Tercer Món?
Als 11 anys, Malala va començar a escriure un bloc (com un diari) per a la BBC, però que per por, firmava amb un pseudònim. Defenia l’escolarització de les xiquetes, poder vestir de color de rosa o eixir a jugar al carrer. Malala deia que tenia por! Contava el seu sofriment i els de les xiquetes de la Vall de Swat. Després d’un temps d’anonimat, Malala es va donar a conèixer i li van concedir diversos premis de foment de la pau.
Ara Malala ferida de gravetat, és un crit a favor de la pau i de la tolerància. Malala representa la veu de tantes dones agredides i maltractades.
El 3 de gener de 2009, Malala escrivia amb el títol, Tinc por: “Ma mare em va fer l’esmorzar i vaig anar a l’escola. Tenia por, perquè els talibans han fet un edicte que prohibix a totes les xiquetes, anar a l’escola. De 27 alumnes, només 11 van anar a classe. Tornant a casa, vaig sentir a un home que deia: te mataré. Vaig caminar més ràpid i després vaig mirar si em seguia”.
El 5 de gener del mateix any, amb el títol, No porteu vestits de colors, Malala escrivia: “Em preparava per anar a l’escola i em vaig posar l’uniforme, quan em vaig recordar que el director ens havia dit que anàrem amb roba normal. Vaig decidir posar-me el meu vestit rosa favorit. Altres xiquetes també portaven vestits de color. Duran el matí ens van dir que no portàrem roba de massa colors, perquè als talibans no els agradava”.
El 14 de gener de 2009, Malala, amb l’entrada Potser no tornaré més a l’escola, escrivia: “Les vacances de l’hivern començaven l’endemà. El director va anunciar les vacances, però no va dir quan havíem de tornar a classe. Era la primera volta que passava això. Esta vegades, les xiquetes no estàvem il·lusionades amb les vacances, perquè sabíem que si els talibans aplicaven el seu edicte, no podríem tornar a l’escola”.
Cal urgentment la defensa de les dones i de les xiquetes, per fer possible el progrés i la convivència pacífica, en tots els pobles de la terra i en totes les cultures. Cal reivindicar el respecte per les dones i la defensa dels seus drets!
