L´Origen es qualitat

Detall del fruit del taronger

No hi ha hagut mai com ara, tanta consciència entre dieta i salut. És sabut generalment per la població, el que és una dieta equilibrada i també que cal menjar bé, per tindre un bon índex de salut i així previndre malalties. És això que científicament els sanitaris en diem promoció, prevenció, restauració i rehabilitació de la salut. La dieta s’ha convertit en un tema prioritari que cal cuidar i que poc a poc, va ocupant més espai dins de les nostres preocupacions quotidianes. Menjar bé, no vol dir menjar aliments de luxe, sinó menjar aliments de qualitat, encara que siguen senzills. Nosaltres, per la part que ens toca, hauríem de ser autèntics exemples de la dieta mediterrània, tan saludable, rica i variada en la seua millor versió.

Hi ha un aspecte molt important, que determina la nostra actitud i que és triar els aliments, i saber d’on vénen. En un món globalitzat (fins i tot la nostra panxa se’n ressent d’això) el consumidor vol rebre cada vegada, més informació sobre la procedència dels aliments i per això la necessitat d’un producte de proximitat, amb distintiu DOP (Denominació d’Origen Protegida) i IGP (Identificació Geogràfica Protegida) És així com diferenciarem uns productes d’uns altres pel seu sabor, per la seua qualitat i la seua tradició. Per l’autenticitat dels aliments. Més encara: la procedència marca una certa qualitat, i per tant, garantix un valor nutritiu. Per això cal tindre el certificat de que allò que menjarem té un nivell, ja que en el temps que corre, és molt decisiu i important.

Fa uns mesos vaig compartir un dinar ací mateix a Borriana amb uns coneguts. La conversa va girar sobre la situació del camp borrianenc i per extensió del camp valencià. Una de les solucions proposades, per cert amb poca gràcia (i crec que amb total ignorància del que deia una de les persones amb les quals compartia taula, però no amistat) era arrancar tots els tarongers i plantar cebes, per dir alguna cosa. Vull pensar que la idea d’este individu era optar per una diversitat, i així obrir el ventall del mercat. Però em costa creure que eixa siga la solució, veient els preus dels nostres productes. Fa mes i mig vaig estar a Estocolm i el preu de les “nuleres” procedents de Moncofa, era desorbitat per a allò que cobra el llaurador!!! Hem de diversificar per solucionar el problema del camp o és l’egoisme qui estrangula un any, i un altre també, al llaurador? Ai de qui fa guanys il•lícits xafant al dèbil!! Interessa realment al sector taronger una denominació d’origen o si limitem les nostres “nuleres”a un àmbit geogràfic els guanys econòmics en seran menys i això és el que marca també la realitat? El càncer d’esta societat són els diners i la malaltia més comuna, l’enveja!! Ens volen fer creure que els enemics venen de fora i a vegades estan paret mitgera.

Tenim una fruita, unes bones clemenules, un producte autòcton, del qual coneixem el seu origen, el seu interès i la seua vàlua. És del tot absurd anar a buscar fora, el que sabem que és bo a casa nostra. A més, afavorint els productes locals i comarcals afavorim la nostra economia. L’economia que manté les famílies que han nascut ací o les que han decidit construir el seu futur entre nosaltres.

Amb tota certesa que hi han molts aliments importants i que cal conèixer. Diuen que en la varietat i en la diversitat està el gust. Però en alguns productes, la nostra terra guanya, i amb claredat. Triar aliments amb distintiu DOP i IGP, és un acte intel•ligent. I és un fet saludable recolzar allò que és nostre. És també un motiu d’agraïment als nostres avantpassats, que han llaurat la terra amb tanta constància i abnegació.

Des d’esta columna de “Raons i paraules” faig una nova crida a tot el sector taronger, per a que faça de la nostra riquesa agrària un motiu de vida, ja que si no ens mobilitzem, el camp valencià està condemnat a desaparèixer!!! Les cooperatives (que tinguen una sòlida formació i una capacitat segura de gestionar els nostres cítrics) haurien d’unir-se per fer del camp valencià la punta de llança de la nostra terra. Perquè quan triem productes amb DOP o IGP, estem escollint un producte sa i estem contribuint a mantindre als nostres llauradors i ramaders, uns treballadors que no només ens oferixen un producte de qualitat, sinó que a més cuiden allò que ens agrada contemplar: els entorn rurals i els espais naturals i paissagístics del nostre País.

En un moment on la globalització s’imposa forçadament en el nostre entorn i al nostre àmbit i que comporta un moviment d’aliments, és important estar pendent del paper que ha de jugar l’agricultura en la sostenibilitat ambiental, el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la contaminació i el consum energètic que representa el transport mundial. És important saber que a la nostra terra tenim aliments que passen per una estricta normativa comunitària de certificació i per això se’ls atorga el distintiu de DOP/IGP.
Perquè la DOP és el nom d’un producte alimentari originari d’una zona, que destaca per la seua qualitat i els valors humans i naturals que representa: la producció l’elaboració i l’envasament del producte. Pel que fa a la IGP, és el nom d’un producte alimentari originari d’una zona, que destaca per la seua qualitat i els valors humans i naturals que representa, amb la diferència que es pot elaborar o envasar fora de la zona de producció. Este és el distintiu que ha de representar els nostres cítrics!! Perquè no anar més enllà i prendre una determinació forta i decisiva pel camp valencià? Ara és el moment, davant la força exportadora que hui en dia presenten els cítrics del Marroc. Així podríem cohesionar la societat valenciana en la defensa de les nostres taronges!! I de segur que de l’impossible, es poden aconseguir coses possibles: obtindre el segell de la denominació d’origen de les clemenules!!! De moment els nostres productes tenen el distintiu de la IGP. Però els valencians hem d’anar a més: poder exportar les nostres taronges, amb la força de tindre una denominació d’origen pròpia. I això és una cosa que hem de fer entre tots.

Si no volem que les nostres clemenules queden en un segon (o tercer terme) caldria i quan més aviat millor, obtindre la denominació d’origen. Perquè només d’esta manera, les nostres taronges eixiran al mercat internacional amb la marca pròpia de taronges valencianes!! Sense confusió amb els altres cítrics que vénen del Marroc.