elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Joan XXIII

    El 3 de juny de 1963 va morir el papa Joan XXIII.  De nom de pila, Ángello Roncalli el papa va nàixer a Sotto il Monte el 1881.

    Va ser nomenat cardenal i patriarca de Venècia el 1953 i bisbe de Roma el 1958.

    El 1959, Joan XXIII va convocar el Concili i va ser ell el qui va dur a terme la primera etapa del Vaticà II.

     

    JOAN XXIII

    En homenatge al papa bo, al papa Roncalli, als 50 anys de la seua mort, vull compartir amb tots els qui “entreu” en Raons i paraules, estes boniques frases seues.

     

    Res d’allò que passe als hòmens, no ens pot resultar aliè

    Només hui tractaré de viure este dia, sense voler resoldre d’una vegada, el problema de la meua vida

     Mai vacil·les en donar la mà a un altre; mai dubtes en acceptar la mà que l’altre t’ofereix

    La justícia es defèn amb la raó i no amb les armes

     No perdem res amb la pau i podem perdre-ho tot amb la guerra

    És més fàcil per a un pare tindre un fill, que per al fill tindre un bon pare

    Un home pacífic fa més que un home amb molts coneixements

    Tots els hòmens tenen dret a la vida, a la seua integritat personal

    La família és la primera cèl·lula de la societat

    La pau sòlida i autèntica entre les nacions, no consisteix en la igualtat d’armament, sinó en la confiança mútua

    Amb els fills, poques paraules, però bondat i fermesa alhora!

    La dona ocupa un lloc insubstituïble en la família. Hi ha una veu que tots escolten quan sap fer-se escoltar: la veu vigilant i prudent de la dona, esposa i mare

    La disciplina és el fonament de l’ordre individual i social. ben entesa i sàviament viscuda, és expressió d’harmonia, bellesa i generositat

    Destruir béns que són indispensables per a la supervivència dels hòmens, és ferir la justícia i a la humanitat

    És bo tindre paciència, que té arrels amargues, però dóna fruits deliciosos

     

    PAPA RONCALLI

     

    Saber perdonar i perdonar de cor: quin secret de dolcesa i de pau!

    La misericòrdia entre germans, és imatge i reflex de la misericòrdia divina per la humanitat

    Mirar els altres amb el cor, és la millor manera de comprendre’ls i d’evitar la temptació d’adular-los per poder-los enganyar

    Prendre les coses pel seu costat bo, és el secret de la nostra pau

    Entre tots els béns de la vida i de la història, la pau és el més important i el més preciós

    En les dificultats i en les temptacions, hem de respondre amb la calma de l’Evangeli

    El testimoni que s’exigeix als cristians, ha de ser desinterès, rectitud i sinceritat

    Hem de portar sempre a tots els hòmens, la bondat i la llum de Déu    

    Enfadar-se amb algú que s’humilia, no em sembla just ni cristià. Tots tenen dret a ser respectats com a persones

    Només és cristià el qui treballa per la pau

    Per fer triomfar l’amor, preferisc ser considerat com un inepte

    Vull preferir l’Evangeli de Jesús als artificis de la política humana

    Les tribulacions no em vénen dels anys viscuts a l’Orient Mitjà, sinó dels òrgans centrals de l’administració del Vaticà

    Polítics i governants de tot el món: mireu els vostres pobles i escolteu que vos demanen: no vos demanen armes monstruoses que poden destruir el món. Vos demanen la pau!

    La gentilesa és la flor de la caritat

    És important que en el tracte amb els altres, ens deixem endur per la tendresa de cor

    He vingut a esta presó de Roma l’endemà de ser papa. Com vosaltres els interns no podíeu vindre a vore’m, he vingut jo. Tots els qui estem fora i els qui esteu dins, som germans 

     

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar