Història de la diòcesi de Madrid
El passat mes de novembre de 2023, es va publicar el llibre “Historia de la diócesis de Madrid”, a mans de Juan María Laboa Gallego y Luis C. Gutierrez Martínez-Conde. El primer, llicenciat en Filosofia, Teologia i doctor en Història de l’Església, i el segon, llicenciat en Teologia i Història de l’Església. Ambdos, sobradament preparats per estructurar una història necessaria per a la vida de l’Església madrilenya:
"Tras un estudio serio y tenaz durante varios años y contando con la experiencia parroquial y diocesana de muchos sacerdotes madrileños, ofrezco la historia de una diócesis muy compleja, en una ciudad en crecimiento permanente, en tiempos de cambios sociales, culturales y religiosos apasionantes", afirma Laboa.
La història de la diòcesi de la capital d’Espanya és curta però intensa i complexa, condicionada per la comunitat de creients, el clergat, la importància cultural o les oportunitats laborals, socials, religioses i polítiques de cada moment. Un peregrinatge esperançador i il·lusionant, ple d’iniciatives missioneres i apostòliques, que tampoc ha estat excent de problemes, tensions i divisions. És la diòcesi que més sacerdots, religiosos, religioses, comunitats parroquials, populars, carismàtiques i neocatecumenals ha tingut. Una ciutat que va crèixer vertiginosament en la primera mitad del s. XIX, i un desenvolupament imparable a tots el nivells, convertint-se en centre econòmic, polític, religiós i cultural, desmembrant-se en 1885 de la diòcesi de Toledo.
Gràcies a la tenacitat del cardenal Osoro, hui podem admirar esta obra de mans del sacerdot Juan María Laboa. Madrid encara no tenia la seua pròpia història estructurada, i cal agrair la amabilitat i col·laboració generosa de l’Arxiu Històric Diocesà i de la biblioteca de San Dámaso. Una història fruit de la lectura i reflexió de numerossísiomes fonts, així com d’enriquidores converses amb sacerdots i de diversos arquebisbes, a partir de D. Casimiro Morcillo, que han tingut relació i contacte amb l’autor, participant activament en la vida pastoral diocesana en tots els seus camps.
A més de diòcesi, Madrid és capital d’Espanya i centre de la Conferència Episcopal Espanyola, amb nombrosos centres superiors d’estudis religiosos, universitaris i sanitaris, i referent d’importants teòlegs i personatges de la cultura que han donat a conèixer en Madrid les seues obres, i que des del Concili, les seues conseqüències és en esta diòcesi on han tingut la seua primera resonància. La qual cosa porta implícit una àmplia pastoral.
Tots els seus bisbes i arquebisbes han tingut la seua personalitat significativa i destacada, però no tots han desenvolupat i seguit el Concili amb el mateix entusiame. Els més decisius en la construcció de la diòcesi han segut D. Casimiro Morcillo i D. Vicente Enrique Tarancón, que van haver de fer front a una renovació eclesiàstica interna a partir del Concili, i una revolució social i política de canvi que fonamentà els pilars democràtics, abandonant vells paradigmes establerts durant la dictadura franquista.
El llibre presenta la vida d’una diòcesi amb la seua organització diocesana, el creixement urbà i parroquial, la acció cultural, educativa, caritativa, social i messiànica, el seminari diocesà, la convivència sacerdotal, el pla actiu dels laics, la catequesi, els primers bisbes, així com una extensa i detallada informació del llarg pontificat de D. Leopoldo Eijo i Garay, (1923-1963), D. Casimiro Morcillo (1964-1971), D. Vicente Enrique y Tarancón (1971-1983), D. Ángel Suquía (1983-1994), D. Antonio María Rouco Varela (1994-2014) i D. Carlos Osoro (2014-2023).
El 23 de juliol de 2023, va pendre possesió de la diòcesi el jove bisbe auxiliar de 57 anys, D. José Cobo, nomenat cardenal a l’endemà, i designat membre del Dicasteri per als Bisbes, formant part de l’elecció dels candidats de tot el món. No hi ha dubte que el Papa Francesc coneix i estima al nou arquebisbe madrileny, l’únic dirigent d’esta diòcesi que coneix la seua realitat més immediata, on ha estudiat, exercit el seu sacerdoci, l’episcopat i amb un caràcter i formació personal nutrida en el Concili Vaticà II.
Carateritzat per un important bagatge diocesà, capacitat d’acollida, treball i decisió, el cardenal Cobo, és assenyalat des de Roma com l’home de confiança i de futur lideratge de la Conferència Episcopal. Però recentment, els bisbes espanyols, han fet cas omís a les directrius del Papa, optant per una altra via, i elegint a un nou president de la conferència, on Roma i els “reformadors” han segut els perdedors d’esta convocatòria plenària eclesial. La primavera del Papa Francesc, no arranca en Espanya.
