elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Gabriel García Márquez

    Fa uns mesos, Gabriel García Márquez sabent que tenia un càncer limfàtic, va escriure un text, d’una gran bellesa poètica, que ara jo transcric com a homenatge a este gran escriptor.

     

     

    Gabriel García Márquez

     

    Més recentment, hem sabut, per unes declaracions de Jaime García Márquez, germà del premi Nobel colombià, que Gabriel García Márquez té una demència senil, que li impedirà fer una vida normal i escriure noves novelles.

    El text que va escriure Garcia Márquez diu:

    “Si per un instant Déu s’oblidara que sóc un ninot de drap i em regalara un tros de vida, aprofitaria eixe temps al màxim.

    Possiblement no diria tot el que pense, però en definitiva pensaria tot allò que vull dir.

    Donaria valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen.

    Dormiria poc, somiaria més, perquè cada minut que  tanquem els ulls, perdem seixanta segons de llum.

    Caminaria  quan els altres es detenen, i estaria despert quan els altres dormen.

    Si Déu em donara un tros de vida, aniria vestit amb senzillesa, i deixaria al descobert, no només el meu cos, sinó també la meua ànima.

    Diria als hòmens com estan d’equivocats, quan pensen que deixen d’enamorar-se en fer-se vells, sense saber que realment es fan vells quan deixen d’enamorar-se.

    A un xiquet li donaria ales, però deixaria que ell sol aprenguera a volar.

    Als ancians els ensenyaria que la mort no arriba amb la vellesa, sinó amb l’oblit.

    He aprés que els hòmens volen viure ben amunt de la muntanya, i no saben que la verdadera felicitat està en la manera com pujar-la.

    He aprés que quan un xiquet acabat de nàixer pren amb la seua xicoteta mà el dit de son pare, l’està atrapant per sempre.

    He aprés que un home només té dret a mirar a un altre des de dalt, quan ha d’ajudar-lo a alçar-se.

    Digues sempre allò que sents, i fes allò que penses.

    Sempre hi ha un demà, i la vida ens dóna una altra oportunitat per fer les coses bé. Però per si m’equivoque i hui és l’últim dia, m’agradaria dir-te com t’estime, i que mai t’oblidaré.

    Hui pot ser l’últim dia que estigues amb aquells que estimes. Per això, no esperes més, fes-ho hui, ja que si el demà no arriba, lamentaràs no haver regalat un somriure, una abraçada, un bes.

    Mantingues a aquells que estimes molt a prop de tu, i digues-los com els estimes, com els necessites. Utilitza les expressions “perdona’m”, “gràcies”, “per favor” i totes les paraules d’amor que coneixes.

    Ningú no et recordarà pels teus pensaments secrets. Procura expressar-los. Demostra als teus amics com són d’importants per a tu !”

    García Márquez va nàixer el 6 de març de 1928 a Aracataca, Colòmbia. Les seues obres han aconseguit un gran èxit, degut a la mescla que fa amb la realitat i la fantasia. Laseua primera novella va ser La Hojarasca (1954), i posteriorment publicà Relato de un naufrago (1955), i El coronel no tiene quien le escriba (1961). El seu llibre més coneguda és Cien años de soledad (1967) una de les novelles més importants de la literatura universal del segle XX, i on relata la història del poble fictici Macondo, a través de diverses generacions de la família Buendía.

    El 1982 va obtindre el Premi Nobel de Literatura. Les seues últimes obres publicades van ser  Vivir para contarla (2002) i Memorias de unas putas tristes (2004) 

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentari 1 comentari
    paco planelles
    paco planelles
    12/09/2012 06:09
    Sentimientos

    Excelente y conmovedor comentario en el que se pone de manifiesto la exquisita sensibilida de ambos

    Pujar