La festa del Roser d´Almassora

Maria demanava al sant que predicara i extenguera la devoció i la pregària del rosari. Va ser Sant Domènec qui va ensenyar el rosari al seu amic Simó IV de Montfort abans de la batalla de Muret, la victòria de la qual, va ser atribuïda a la intercessió de la Mare de Déu. Per això mateix, Montfort, en agraïment, construí la primera capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
Al segle XVI, el papa Pius Vè instaurà la data del 7 d’octubre (aniversari de la batalla de Lepant) com a festa de la Mare de Déu de les Victòries. Però fou el papa Gregori XIII qui va canviar el nom de Mare de Déu de les Victòries per la de Mare de Déu del Roser.
Han estat molts els devots al rosari, entre ells el papa Lleó XIII, anomenat el papa del rosari per la seua devoció a esta pregària. Va ser este papa qui consagrà el mes d’octubre al rosari i qui escriví diverses encícliques a esta devoció mariana. També el cardenal Tarancon declarava sovint que, cada dia acostumava a resar les tres parts del rosari.
Com a fets anecdòtics cal recordar que tant les aparicions de la Mare de Déu a Lurdes (1858) com a Fàtima (1917) Maria demanava als pastors als quals s’apareixia, que resaren el rosari.
Són molts els Goigs dedicats a la Mare de Déu del Roser, i molts els pobles que celebren la seua festa, així com les ermites dedicades a esta devoció mariana. Un dels Goigs, diu:

La festa del Roser a anat escampant-se arreu al llarg dels segles i el nostre poble veí d’Almassora la tenen com a un dels seus dos patronatges. Esta festa d’Almassora està caracteritzada pel dinamisme de les penyes que son la força de la festa. Els casals pels carrers de la vila i els del voltant, amb el Casal de la Tapa, o el Recinte Fester representen durant estos 9 dies de celebració la tradició, la identitat, la riquesa i l’espectacle. Almassorins i almassorines troben un punt de trobada per reunir-se amb amics, familiars, visitants i forasters compartint l’essència de les festes que és viure-les amb alegria. Almassora, gentil i mora! viu les festes amb passió i un dels seus motors principals és l’APTA (Associació de Penyes Taurines d’Almassora) que son les que amb el seu esforç de treball i econòmic presenten un cartell de primera en les exhibicions taurines. I és que amb el pas dels anys la Plaça Major, La Picaora, el carrer de Sant Vicent (Major), carrer de Sant Joaquim (Damunt), i altres carrers travessers han converit a esta vila del bou de carrer en una de les més importats.
Enguany hi ha dos fets a remarcar en la celebració de les festes del Roser. D’una banda l’APTA va proposar a l’ajuntament protegir legalment les festes de bous al carrer com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Fruit de la comunicació i el diàleg entre l’APTA i la corporació municipal el procediment va ser assumit en un ple de l’ajuntament i recolzat per unanimitat per totes les forces polítiques de l’ajuntament d’Almassora. Les festes del bou al carrer tenen una tradició molt important al municipi datades per primera vegada en 1770 i això no es pot perdre, ans al contrari, preservar-ho com a signe d’identitat i com a personalitat d’un poble. Així Almassora ha segut pionera en obrir el camí per a la protecció dels bous de carrer i sembla ser que no seràn els últims ja que altres pobles de la provincia estan buscant fórmules similars.
D’altra banda el dia 7 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Roser, a les 12 del migdia s’escaurà l’acte de la coronació pontificia d’una de les patrones d’Almassora a la plaça Pere Cornel. Celebració que s’unix als 50 anys de la creació de la cort d’honor de Santa Quitèria i la Mare de Déu del Roser. Cal destacar com a una mostra solidària que la col•lecta del dia serà destinada per a lluitar contra la fam a Somàlia i per ajudar als damnificats en el terratrèmol de Lorca.
Abans d’entrar de ple en l’hivern on les hores de llum s’acurten, i la gent tendix a replegar-se dins de casa i a eixir menys al carrer (la casa dels valencians: EL CARRER) és molt típic del caràcter valencià acomiadar al bon temps amb festa recordant i rememorant, que com l’au fènix, la festa resorgirà i tornarem a començar i a esperar.

Almassora viu estes festes de la tardor amb més orgull i amb motiu, i quan s’acaben el proper 9 d’octubre a treballar, ser constant, perseverant i esperar. Visca Santa Quitèria 2012!!!