elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

La festa de la Mare de Déu de la Salut, Patrimoni de la Humanitat

     


    La Nova Muixeranga

     

    A les 3.30 de la nit del passat dilluns 28 de novembre, la Unesco, va fer públic, a la reunió de Bali,  l’aprovació de la candidatura de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. En esta concessió, la Unesco ressaltava “el valor cultural d’esta Festa, que passa de generació en generació” i que conté una dimensió ritual, festiva i de participació, amb obres teatrals, processons, danses i música. La Festa de la Mare de Déu de la Salut, està estretament lligada a la identitat d’Algemesí, a la Ribera Alta.

     

     


    Entrada de la Mare de Déu

     

    Esta Festa es remunta a 1247, quan es va trobar una imatge de la Mare de Déu a l’interior d’un tronc d’una morera. Des d’eixe any, fe i cultura han anat sempre units en les festes patronals d’Algemesí, que tenen lloc cada 7 i 8 de setembre.

    L’advocació de la Mare de Déu de la Salut, va ser escollida pels veïns d’Algemesí, en una epidèmia, que este poble va patir el segle XVI. Abans, la imatge trobada era venerada amb el nom de Santa Maria. Com que la Mare de Déu va portar la salut als ciutadans d’Algemesí, el poble li va donar esta advocació.

    El rector d’Algemesí declarava que en la Festa patronal d’Algemesí “tot el poble es converteix en un gran temple per acollir i homenatjar a la Mare de Déu”. El mateix rector reconeixia que en este premi, la Unesco “ha reconegut com la fe cristiana ha configurat la nostra identitat i la nostra cultura. Una fe viva a Algemesí, des de fa segles”.

    La Festa, que comença el dia 7 de setembre amb el cant de les Vespres, va ser instaurada el 1703. La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada patrona canònica d’Algemesí el 1925 pel papa Pius XI.

    Després de les vespres solemnes, el 7 de setembre, es trasllada la imatge de la Mare de Déu de la basílica de Sant Jaume a la capella de la Troballa, on va ser trobada el 1247. Este trasllat, és el que s’anomena la processó de les Promeses. Durant tota la nit, la capella està oberta, per venerar la imatge de la Mare de Déu.

    El 8 de setembre, dia gran a Algemesí, la imatge torna a la basílica de Sant Jaume en una altra processó, des de la capella de la Troballa, per a la missa solemne, acompanyada de les danses típiques d’Algemesí.

     


    Els Cirialots

     

    I a les 7 de la vesprada, comença la processó, que sol durar 7 hores, on la Mare de Déu de la Salut va acompanyada dels personatges  bíblics, la Muixeranga, els bastonets i les llauradores, els tornejants, els pastorets, els arquets, la carxofa i una multitud de devots.       

    Ha estat el Patronat de la Festa (integrat per pels balls i els participants en la processó, l’Arquebisbat de València, l’Ajuntament d’Algemesí, la Generalitat, la Diputació i el Ministeri de Cultura) qui ha fet possible “aconseguir un premi a una ciutat que ha sabut conservar, mantindre i potenciar una de les manifestacions culturals i de fe més antigues dels valencians”, com va reconèixer l’alcalde d’Algemesí.

    Actualment, a més de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, també són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la Festa d’Elx i el Tribunal de les Aigües. I són Patrimoni Cultural Material de la Humanitat, la Llotja de València, les pintures rupestres valencianes i les Palmeres d’Elx.

     


    Els bastonets d’Algemesí

     

    El passat 8 de desembre, Algemesí va viure amb agraïment esta premi atorgat, i la Festa va tornar a eixir al carrer per celebrar la nominació per part de la Unesco.

    Val la pena, cada 7 i 8 de setembre, visitar Algemesí i descobrir o redescobrir, una mostra  cultural, que ja és Patrimoni de la Humanitat

     

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar