Domènec Flétcher
El 19 d’agost de 1912, ara ha fet 100 anys, naixia a València Domènec Flétcher i Valls, al si d’una família modesta. Va fer el batxillerat a l’institut Lluís Vives de la ciutat del Túria i la llicenciatura en Filosofia i Lletres també a València, on obtingué el Premi Extraordinari el 1934. Els últims anys de carrera entrà en contacte amb el professor Lluís Pericot, aleshores catedràtic de la nostra Universitat. De fet el laboratori d’arqueologia de la Universitat valenciana, va ser un punt de trobada de grans investigadors com Beltrán Bigorra, Felip Mateu i Llopis o el mateix Flétcher. La participació de Flétcher al tossal de Santa Miquel, al costat de Lluís Pericot, va fer que la seua investigació es decantara pels temes íbers.
El 1932, ja abans d’acabar la carrera, fou nomenat col·laborador del Servei d’Investigacions Prehistòriques, participant en les prospeccions de Llíria i Casinos i explorant també els poblats de la Monravana, Torre Seca i la Senya. El 1933 col·laborà també en les excavacions de la Bastida de les Alcusses de Moixent.
Va fer els cursos de doctorat a Madrid, on el curs 1935-1936 va ser professor ajudant de les càtedres de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat Central. Són els anys que va publicar els seus primers estudis: “Art rupestre. Al voltant de les troballes de Castelló”, en la revista República de les Lletres, i també “Noves aportacions per al coneixement de l’Etnografia Ibèrica”.
Els tres anys de la guerra d’Espanya van interrompre l’activitat científica de Flétcher. Amb tot, en este temps bèl·lic, va ser secretari de la Secció Històrico-Artística de l’Institut d’Estudis Valencians. Va ser esta entitat, qui patrocinà la publicació del seu treball “Breus notes sobre el poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria”.
Jaciment Íber en Edeta
Acabada la guerra, tornà a la Universitat Central de Madrid, col·laborant com a professor ajudant de la càtedra Història Primitiva de l’Home, i del 1940 al 1946 dirigí excavacions arqueològiques a Archena, al Secà de Montfort i a Castellnovo. El 1945 va ser nomenat secretari de la secció de Prehistòria del Consell Superior d’Investigacions Científiques, el 1948 director de número del Centre de Cultura Valenciana i el 1950 director del SIP, així com també cap de la Secció de Prehistòria a València del CSIC. Domènec Flétcher va ser també professor d’Arquitectura i Escultura en els cursos per a estrangers organitzats per la Universitat Central de Madrid.
En morir el 1950 Isidre Ballester, director del Servei d’Investigació Prehistòrica, la Diputació de València nomenà a Domènec Flétcher per ocupar este càrrec.
Fletcher va participar en nombroses excavacions: la Cova Negra a Xàtiva, la Cova de les Rates Penades a Ròtova o a la necròpolis ibèrica de la Solivella a Alcalà de Xivert, entre d’altres. Va ser també cronista oficial de la ciutat de València i acadèmic de la Real Acadèmia de la Història. El 1985 va rebre el doctorat Honoris Causa de la Universitat de València i el 1992 el premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana.
La cultura dels íbers va ser la seua passió, sobretot el que feia referència al seu alfabet i a la seua llengua. també va estudiar el paleolític superior i mesolític i l’edat de bronze.
Jaciment Íber en Edeta
Entre les seues nombroses publicacions hi ha “Avance de una arqueologia romana de la provincia de Castellón”, “La Tyris ibérica y la Valentia romana” o “Consideración sobre la fundación de Valencia”.
Que el record de Domènec Flétcher en l’any centenari del seu naixement, faça avançar més la investigació arqueològica al nostre país, perquè conèixer el passat ens obri perspectives de futur.
