elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Descripció del temple de Sant Blai i el seu entorn

    Esta església dedicada a sant Blai, patró de Borriana, està catalogat edifici protegit com a Bé de Rellevància Local. Segons la disposició adicional cinquena de la Llei 5/2007, 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana de modificació de la Llei 4/1998, de l’11 de juny del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm 5449/13/02/2007) amb codi 12.06.032-003.

    Es presenta un projecte neoclàssic que barreja diferents elements. Una planta de creu llatina amb creuer. Exteriorment té un àbsis poligonal, cúpula amb tambor octogonal y llanterna coberta amb teula blava. Als peus de l’església està adossat el campanar. La façana de pedra i rajola s’observa la magnitud del temple. Trobem una entrada elevada per tres escalons i dos pilastres d’ordre dòric sostenen un frontó tringular decorat amb dentells. En el cos central trobem un rosetó amb vidriera de la imatge del patró. Al remat de la façana en dos vertents tenim dos arcs de mig punt recordant una xicoteta logia d’estil renixentista, amb dos òculs, un a cada costat. Una cornisa sostinguda per mènsules marca el tercer tram.

    Unit a la façana, i per damunt dels sostre tenim la sala de campanes del temple de planta quadrada, de rajola i pedra amb decoració unitària que embelleix tota la façana. Es remata la semicúpula amb teules blanques i blaves que culmina amb una agulla de model renaixentista hispànic.

    A l’àrea del presbiteri trobem presidint l’altar major a sant Blai, custodiat per sant Llúcia i santa Cecilia, i en la part baixa, tenim la pintura gòtica valenciana de la qual hem parlat abans. En la part superior, dalt de la imatge del patró, trobem a la Mare de Déu de la Consolació en referència a les religioses que van tindre cura d’este lloc durant 103 anys. A la mateixa alçada trobem dos vitralls a banda i banda: un amb l’escut de la ciutat de Borriana, i l’altre amb l’escut de la congregació de religioses.

    En el vitrall central, que està en la part superior de la porta d’entrada, trobem una iconografia de sant Blai.

    Continuant pel lateral dret podem contemplar l’altar de sant Isidre, la Mare de Déu del Carme i sant Josep. Per la part esquerra, la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de ls valencians, on en la pared lateral esquerra tenim un quadre de sant Pasqual Baylón, patró de la nostra diòcesi de Sogorb-Castelló. Seguim i trobem a la Mare de Déu dels Dolors i la Mare de Déu de la Mercè. També podem contemplar la imatge de sant Joan Baptista restaurat en 2023, i costejat per la Confraria de Sant Blai. En l’altar major i damunt d’un capitel és on fem els honors a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de la ciutat. Als laterals de l’altar major tenim dos representacions de la Mare de Déu dels Dolors.

    Cal recordar que al cancell se poden admirar unes majestuoses portes de fusta. En cada una d’elles hi han esculpides en fusta signes que fan referència a sant Blai i el seu martiri. A la porta de la dreta hi ha un núvol amb la mitra i el bàcul. A la porta de l’esquerra, un altre núvol amb els instruments del martiri i la bíblia.

    El 2 de febrer de 1939 se beneix la nova imatge de sant Blai que és la que actualment coneixem. En 1958, Dª Teresa Figuerola i Dª Matilde Reig, mare i filla respectivament, van fer donació a la imatge de sant Blai de l’actual capa pluvial, mitra i faixí. 

    Uns anys més tard, a través de mossén Cornelio Monfort rector de la parròquia en aquell moment, se li va encomanar a Julio Pasqual Fuster Rubert, natural de Vila-real, la peana processonal de sant Blai. En este cas, va rebre ajuda d’altres escultors com Ramón Sánchez, un dels oficials del taller d’Octavio Vicent, Francisco Martínez Aparicio i Luis Carlos Roman. La data d’acabament de l’obra és 1964, pròxima a la mort de l’autor. La qual cosa ens ajuda a pensar, que Julio Pasqual Fuster ja no es trobava bé de salut i per això va tindre tanta ajuda per finalitzar-la. Una autèntica joia i obra d’art on es reflexen alegories a Borriana amb l’escut de la ciutat, així com un profund significat teològic on les  quatre figures que sostenen les el·laborades tulipes, encarnen les virtuds cardinals.

    El 31 d’octubre de 1970, degut al mal estat amb el que se trobava la casa hospitalària, les filles espirituals de la Mare Maria Rosa Molas, deixaren l’hospital. Més avant l’immoble va tindre diversos usos com a una precària dependència sanitària pública, activitats educatives i culturals, un efímer Museu Faller o lloc d’assaig de l’Agrupació Filharmònica Borriananeca. Després d’algunes obres de manteniment durant la dècada dels huitanta, en 2011 l’edifici va ser enderrocat.

    En 1990 s’el·laboren nous estatuts per a la confraria. Però com hem vist anteriorment, sempre ha existit un grup de fidels i devots  que han funcionat amb l’aspiració de treballar amb la bona voluntad d’organizar i vetllar per la festa i devoció al nostre patró.

    Tenint la confraria, cura de l’ermita i el seu manteniment, vetllen pel seu estat de conservació, difonent i preservant el patrimoni, augmentant la devoció al sant, organitzant la seua festa i preocupant-se per la formació dels seus membres.

    En 2013 s’inicià l’activitat d’instal·lar un pessebre, conegut popularment com el “Betlem de Sant Blai”, que hui dia està fortament arrelat en la població. Visitat per les escoles de la ciutat, escoles bressol, grups de gent gran, associacions culturals i nombrosos grups de families i amics, és àmpliament conegut. Esta església, a més, obri les portes a concerts musicals, apropiats per a interpretar en un temple obert al culte diví, com el concert de Nadal o el memorial del músic borrianenc Fandos Ferrada.

    L’any 2014, la Confraria de Sant Blai va estrenar el nou guió que van cosir les monges Esclaves del Santíssim i la Immaculada.

    En desembre de 2019 es va beneir la campana sant Blai, orientada cap al carrer que porta el seu nom, de 500 quilos de pes, per a ser  s’instal·lada en la torre-campanar de l’església en gener de 2020. Completen el conjunt de campanes una altra de menor tamany anomenada sant Pau amb 29 quilos de pes, fundada en 1891 en els tallers d’Ernesto Martínez d’Elx, i un simbolet a falta d’una cuarta campana.

    Amb motiu del deplorable estat que presentava l’antic Hospital de sant Blai, va ser enderrocat en 2011, quedant com a aparcament provisional per a vehicles. En setembre de 2020 es va inaugurar un espai completament renovat sent un jardí públic peatonal amb finestres arqueològiques i panels explicatius. Un entorn transformat que posa en valor el nostre patrimoni i la nostra cultura al caliu de la fe. La Confraria de sant Blai va participar d’este projecte que va reivindicar, fent present la seua opinió aportant millores i recolzant el projecte que va acabar dignificant un lloc entranyable amb història, sent referent local i signe d’identitat de Borriana, alhora que lloc estratègic en la conquesta de la nova entitat política que naixia amb el Regne de València en el s. XIII. Esta intervenció ha donat una nova visió de l’entorn de sant Blai, on la rellevància històrica està completament fora de dubtes, dinamitzant, revaloritzant i revitalitzant este barri.

    Com a conseqüència de les excavacions prèvies dirigides per l’arqueòleg municipal Jose Manuel Melchor, s’han documentat fins a tres hospitals diferents i dos necròpolis. El primer hospital del s. XIV, el segon del s. XVII-XVIII i l’últim del s. XIX, que amb modificacions posteriors és el que va arribar fins als nostres dies per a ser enderrocat en 2011. Els dos cementeris documentats tenen relació, un entre els segles XIV-XVI amb l’ermita original, i un altre que s’inicia en període modern que seria pròpiament de l’hospital. Açò ha donat fruit a les “Jornades d’Història i Patrimoni de Sant Blai”, que se celebren entorn a les festes patronals de sant Blai en el mes de febrer com a aportació històrica, cultural i patrimonial, per conèixer més de prop la nostra identitat com a Poble.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar