D’Ermita a Església de Sant Blai (i)
Sant Blai té llarga tradició a Borriana. Sembla que la seua devoció va ser introduïda pels aragonesos de Calatayud, Daroca i Alfajeria (Saragossa) que acompanyaven les tropes del rei Jaume I, i es van instal·lar en el carrer Major i rodalies. Els afers de la repoblació van fer que gent, amb una devoció intensa al bisbe màrtir, i potser aprofitant l’existència d’una mesquita, una primitiva ermita es va dedicar a Sant Blai.
L’antiquíssima ermita d’estil gòtic no és la que hui contemplem. Aquella seria molt més xicoteta i molt senzilla, com la majoria de les típiques ermites rurals del segle XIII i XIV. Ubicada extramurs de la població, la construcció s’alçaria aproximadament en el lloc actual. D’esta manera l’ermita es trobava ubicada en la via principal de la Plana: El Caminàs. Des de Borriana, eixia pel portal de Tortosa (Racó de Sant Roc) i continuava pel carrer de Sant Blai, per creuar el riu i enfilar-se cap al Millars, pel camí que hui popularment coneixem com Santa Pau, on trobem el jaciment arqueològic protoibèric de Vinarragell. Encara trobem a la vora d’este camí diversos testimonis d’un passat, com l’ermitori de Sant Antoni d’Almassora, Sant Jaume de Fadrell, Sant Isidre de Sensal, Mare de Déu del Lledó, Sant Francesc de la Font, Sant Roc de Canet i La Magdalena.
L’antiga ermita del nostre patró va ser una concessió del rei Jaume I a la vila de Borriana, fent donació d’un hospital amb església i cementeri. A més a més, pel dia de la festivitat del sant, se va concedir el privilegi de celebrar una fira medieval que ha arribat fins als nostres dies, tot i que l’actual no té res a vore amb l’original. Annex a l’ermita de Sant Blai, al segle XIII, es va fundar un Hospital de Pobres que també va patir les seues successives transformacions i va ser reedificat a finals del segle XIX. Els hospitals medievals eren sobretot centres d’acolliment hospitalari i beneficiència per a desvalguts, transeünts i pobres de solemnitat. Este hospital estava administrat per la Confraria de Sant Blai.
A la vora de l’església actual es va edificar un hospital, que funcionà des de la conquesta. Les dades les proporciona Rafel Martí de Viciana en la tercera part de la Crònica de l’any 1500: “Tiene en el arraual una yglesia y hospital so título de Sant Blas: esta yglesia fue fundada en tiempo de la conquista, y en ella ay fundada cofradía con muchas bullas y priuilegios”.
Cap a 1438, la Confraria de Sant Blai va obtindre llicència del rei Alfons III el Magnànim (Alfons V d’Aragó) per a dotar-se d’un retaule, que ha perviscut fins als nostres dies. La bellíssima taula gòtica de Sant Blai, obra anònima del segon terç del segle XV, pintada al tremp d’ou sobre taula de fusta preparada, amb unes dimensions 191 x 99 cm, romàn actualment en la part baixa de l’altar major de l’església. L’obra, segons l’hispaniste Rathfon Chandler Post, de Detroit, s’atribuix al cercle de Lorenzo Zaragoza, instal·lat en València cap a la meitat del segle XIV. L’obra és preciosa i exquisita. Tota la pintura és plena de majestat i solemnitat. El bisbe Sant Blai, assegut en càtedra, com a pastor i mestre, rematada amb dos pinàculs i vestit de pontifical està custodiat per dos angelets que porten en la mà l’instrument amb el qual el nostre patró va patir el martiri. Amb els ornaments típics de bisbe, Sant Blai porta una elegant mitra, una preciosa casulla de fons negra amb daurats i alba blanca. També porta uns guants blancs, i als dits, 9 anells, la qual cosa no dixa de res molt curiosa. Amb la mà esquerra sosté el bàcul, rematat amb daurat, i amb la mà dreta impartix la benedicció. Esta obra és una joia patrimonial del segle XV.
L’any 1978, la Basílica d’El Salvador, jurisdicció eclesiàstica a la qual està adscrita l’Església de Sant Blai, va iniciar unes actuacions dirigides a restaurar la taula gòtica de Sant Blai. El marc se li va canviar per un altre, ja que l’original estava corcat, d’acord amb l’estil i l’època de la pintura.
El pintor Amat Bellés, ha recreat esta maravillosa obra en un llenç amb tota classe de detalls, que va incoporar com a un element més de veneració dels fidels i devots en la Basílica El Salvador de Burriana, augmentant el patrimoni local, en 2022.
En diferents èpoques trobem acords municipals en referència a l’ermita de Sant Blai. El 27 de novembre de 1839 hi ha un acord municipal on s’expulsà a l’ermità de Sant Blai i el 21 de gener de 1840 en una acta apareix el nomenament d’un administrador de l’ermita, sent la mateixa persona sobre la que recau l’administració de l’hospital el 18 de febrer del mateix any.
Baix l’alcaldia de D. Bautista Monfort i de rector mossén Joaquin Jardí, s’acordà en sessió de l’ajuntament del 30 d’abril de 1882, enderrocar l’antiga ermita, i el 22 d’agost de 1882 s’inicien les obres de la nova església (per suscripció popular), encarregant-se l’obra al director de camins veïnals de la provincia, D. Salvador Forç, que va fer una construcció d’estil neoclàsic, estil que en aquella època s’anomenava renaixement. El 2 de febrer de 1891 se beneix la nova església de Sant Blai, i el 8 de gener de 1893 tingué lloc la benedicció de les tres campanes de la torre.
