Col•legi PP. Carmelites. Promoció 1990-91.

21 dels 27 antics alumnes que ens vam reunir al sopar de la promoció 1990/91 del Col•legi PP. Carmelites de Borriana

El passat 6 d’agost, els antics alumnes de la promoció 1990-91, any que vam deixar el col•legi dels frares, vam fer una trobada, per celebrar el 20è aniversari de la nostra graduació. En aquella època, l’Educació General Bàsica (EGB).
Cal dir que tots tenim un record entranyable del nostre pas per aquell col•legi anomenat en aquell temps, “Col•legi PP. Carmelites”, ara “Illes Columbretes”.
El col•legi dels carmelites té el seu origen més remot, en un Rescripte Pontifici del 20 de desembre de 1896, pel qual es creava el col•legi d’aspirants de l’Orde. El curs 1902-1903, es fundava a Borriana el Col•legi Major de Teologia, per als frares de l’Orde. I el 1904, s’incorporava el Col•legi de Filosofia.
L’any 1907, la comunitat va aprovar la creació d’una mena d’Escolania, que tenia per objectiu preparar els xiquets i els jóvens per al culte litúrgic de l’església. Però va ser un projecte que no va prosperar.
Va ser el Pare Bernardino (Definidor i Visitador General) qui va rebre en 1920, la petició d’un nombrós grup de pares borrianencs, perquè l’Orde obrira un col•legi per a xiquets. Ací radica pròpiament, la creació de l’actual col•legi dels frares, que hui tots coneixem. El “Niño Jesús de Praga”, en època del Pare Manuel Ferrada “PP. Carmelites” i hui en dia “Illes Columbretes”, és el resultat de la sol•licitud dels frares, davant d’una necessitat de les famílies de Borriana. Així, el 1921, el Capítol Provincial de l’Orde, autoritzà la creació d’un col•legi d’ensenyament.

La promoció 1990-91 a l’aula del col•legi on vam cursar 8é d’EGB

En la història més recent, trobem la implantació del batxillerat, el 1966 i les festes de la Poesia, impulsades pel P. Mauel Ferrada.
El curs 1970-1971, el col•legi va assumir plenament l’EGB, el 1974, s’incorporaven els pàrvuls i el 1994 la preescolar. L’any 1993, el centre va ser cedit als professors i el curs 1995 s’implantava l’Educació Infantil, que substituïa la preescolar.
Va ser el 1996 quan el col•legi passava a denominar-se “Illes Columbretes”, i finalment el 1998 ja s’impartien els cuatre cursos d’ESO.
En l’actualitat el col•legi impartix l’educació Infantil, la Primària i l’ESO.
Nosaltres, els antics alumnes del col•legi dels frares, som “fills” de l’EGB, i sempre conservarem una gratitud especial i un record emocionat, pels frares i pels professors, que ens van ajudar a créixer, humanament i cristianament. Per això, el 6 d’agost passat, vam celebrar (i recordar) amb goig, el nostre pas pel col•legi. L’acte va ser tot un èxit, ja que ens vam reunir 27 alumnes dels 41 que formàvem el curs acadèmic. Tot i que no vam estar tots des d’un primer moment, poc a poc vam anar unint-se al grup, al llarg de la nit.
Hi hagué una trobada prèvia a les 19:00h per prendre unes cerveses. Això va ser el preludi per visitar el col•legi i fer les fotografies d’obligat compliment, com la mítica foto en la pintura del pati “HAZ DXT”.
Molts dels antics alumnes no havien tornat a entrar al col•legi, des de que van finalitzar els estudis en el centre. Va ser una nit on vam retrobar (i recordar) el riure de quan érem xiquets, i també les bromes, anècdotes i comentaris sobre els frares i els professors, així com els viatges a Peníscola, al Safari del Vergel, Alp o el Monasterio de Piedra. Algú fins i tot, es va atrevir a entonar l’himne de la falla dels Carmelites!!.
Va ser una trobada, on (per mitjà de la memòria i del record agraït!!) vam retrocedir 20 anys en el temps. Però no des de la nostàlgia o el rancor, sinó des de la gratitud, sincera i emocionada.
Per altra part, va ser tot un èxit haver fet possible reunir després de tant temps, al 65% dels companys!! Algú va indicar amb molt d’encert: “Després de tants anys on cadascú ha fet la seua vida, hui tornem a ser xiquets. Per tant ni es parla de política, ni de mals rotllos”. La veritat és que el bon ambient va estar present des de que ens varem trobar, i la satisfacció d’interrelacionar-nos amb una gent que va formar part de la vida col•lectiva del col•legi durant 10 anys, va convertir aquella reunió d’antics alumnes, en una experiència molt positiva. Va ser una trobada excepcional. Asseguts a taula els 27 companys de curs, vam sopar amb molt bon rotllo. Es veia en la gent la satisfacció de la trobada, de tal manera que després d’unes quantes hores, ens resistíem a anar-se’n. De fet la nit es va fer molt curta!
Acabant esta xicoteta crònica, voldria fer present la següent reflexió. D’una banda, i des d’esta finestra que és “Raons i paraules”, vull adreçar-me a tots aquells que no van vindre (per diverses circumstàncies) ja que, malgrat la seua absència, igualment formen part del nostre grup. Especialment vull recordar d’una manera particular, i amb l’emoció de l’afecte i de l’amistat, a un antic alumne, a un antic company nostre (i tot els de la classe al llegir l’article el recordareu) que se’n va anar molt prompte d’este món, quan encara era jove. Ell també forma part del grup i també mereix un record dels de la Promoció 1990/91 del Col•legi PP. Carmelites.

Claustre del convent dels carmelites on es poden vore les aules al segon pis. Un lloc familiar per a la nostra promoció i d’altres on havem passat deu anys de la nostra vida

D’altra banda voldria dirigir unes paraules als professors que, malgrat els seus defectes, (qui no en té de defectes?) a part de fer-nos aprendre les lliçons (cadascú en la seua matèria) van ser capaços de transmetre’ns uns valors que hui dia (d’una manera indirecta) ha fet que ens trobem un bon grup d’alumnes. Malgrat les nostres diferències i els camins que hem seguit en la vida, hem sabut valorar molt positivament el pas pel col•legi. L’ambient quotidià d’aquella època al “Col•legi PP. Carmelites”, perdura en nosaltres. I això, també ho van crear els professors. Els nostres 10 anys passats als frares, han fet nàixer un nexe d’unió i d’amistat, que perdura després de 20 anys de deixar el col•legi. A una reunió d’antics alumnes, ningú no està obligat a anar. Si es va, és perquè es vol. Per una relació d’amistat.

Una trobada, a la qual va estar al capdavant José L. Chiva, que des de feia temps es va encarregar de portar endavant el sopar, fent la recerca oportuna per poder reunir al màxim nombre de gent possible. Ja pots estar ben content i satisfet José L. Em sembla que eres ja el nou delegat de classe.

Gràcies a tots per l’extraodinari ambient i bon rotllo que vam viure, i fins una altra.
Per cert: hem de preparar com cal la trobada per a d’ací 5 anys, ja que celebrarem els 25 aniversari (noces de plata!!) de la nostra promoció!!