Cavallers, va de bo!

El joc de la Pilota Valenciana, va a més!! Quan semblava que estava en hores baixes i que els trinquets anaven desapareixent, i encara més el joc al carrer, la Pilota Valenciana viu un reviscolament, que ens fa creure en un futur esplendorós per al nostre esport nacional.

Fa uns mesos va eixir el llibre (que acabe de llegir) “La revolució va de bo!”, de Paco Cerdà i Purificació Mascarell, que demostra que sí, que la Pilota, amb una afició creixent (i amb més jóvens als trinquets que mai) va a més!
Este llibre, editat per la Universitat de València, presenta “la tradició d’un joc de cavallers”, amb una sèrie d’entrevistes a antics jugadors com Batiste Ribes, Fredi, Pigat II, Mezquita i sobretot el gran i indiscutible Genovés, i també a jóvens jugadors en actiu, com Grau, Álvaro, Genovés II, Fageca, Raúl II o Nacho.

El llibre repassa també amb el filòleg Frederic Llopis Bauset el caràcter típicament valencià del joc de Pilota (amb les seues expressions tan genuïnament nostres) o la fabricació de pilotes que fa el carcaixentí José Enrique Arbona Álvarez,. També hi ha l’opinió del director del Museu de la Pilota David Sarasol, de l’antic Rector de la Universitat de València Francisco Tomàs, del President de la Federació de Pilota Valenciana Ramón Sedeño, del marxador Antonio Miralles o del trinqueter de Pelayo Arturo Tuzón, entre d’altres.
Com escriuen els autors del llibre (que no fa falta que diga que recomane!) una de les característiques més rellevants de la Pilota Valenciana és la cavallerositat, “ja des del seus orígens”. Quan són tan freqüents les baralles, les agressions i els insults (i el mal perdre) al futbol o al bàsquet, a la Pilota, la cavallerositat és el que “més la diferencia de la resta d’esports i la converteix en un joc especial, únic”. I això ja ho descrigué en el segle XVI el valencià Lluís Vives als seus Diàlegs: “En el joc de la pilota, els jugadors havien de ser cortesos i evitar discussions o blasfèmies entre ells o amb el públic. Ni supèrbia en la victòria, ni amargor en la derrota, sinó un comportament elegant en tot moment......acceptar sempre el judici dels espectadors en qualsevol pilota dubtosa”. Això era la Pilota en 1538, i això continua sent hui en dia!!
Com descriu Paco Cerdà i Purificació Mascarell, “en l’edat mitjana, la pilota era el joc favorit de totes les capes socials valencianes. El poble ras jugava al carrer. I els nobles, al trinquet. D’ací que en l’espai tancat del trinquet, en aquella època, el tractament habitual entre jugadors i espectadors fóra el de cavaller”.
Amb el temps, els nobles deixaren el joc de la pilota, i foren “les capes baixes i rurals les encarregades de preservar-ne la continuïtat, tant al carrer com al trinquet. Homes d’horta heretaren el tractament de cavallers”, degut al “comportament extremadament noble , just i honorable que mostraven dins del trinquet”.

Els cinc millors jugadors

Eixa cavallerositat dels aficionats a la pilota valenciana, “recau sobre el públic i els pilotaris”. És freqüent vore a un jugador alçar la mà i cridar “mal!”, amb la qual cosa el pilotari reconeix que ha contravingut el reglament a l’hora de colpejar la pilota, una acció impensable al futbol, al bàsquet o al waterpolo. Això s’anomena “donar la pilota”, que és “una norma sagrada en el trinquet”. Quan això passa, degut a l’honradesa i el joc net dels pilotaris, “un sentiment de grandesa moral recorre de cap a cap el trinquet, despertant els aplaudiments d’aficionats i jugadors rivals com si es tractara del millor quinze disputat”. És així com “es demostra que la pilota està per damunt de rivalitats, competicions, títols, apostes o propines. Tots els presents són conscients que una mostra de justícia i cavallerositat d’aquest estil, només pot tindre lloc en un trinquet valencià”, com escriu Paco Cerdà i Purificació Mascarell.

La característica que marca la pilota valenciana, és que “els jugadors mai no intenten enganyar els contraris. Quan la pilota cau entre el públic de l’escala i es queda parada, el joc es deté. Es reprendrà amb la caiguda d’escala, un colp que el jugador efectua sempre després d’avisar l’equip rival ensenyant la pilota amb el braç estirat cap amunt”. En la pilota valenciana no hi ha la picardia ni engany del contrari! I a més, “els jugadors acostumen a demanar perdó als contraris (cosa impensable en el futbol o en rugbi) quan aconsegueixen fer un quinze per atzar”.

Una altra característica important de la pilota valenciana, que la diferencia dels altres esports, és “que no hi ha jutge ni àrbitre, sinó un simple home bo”, les decisions del qual “no són mai protestades pels jugadors de pilota de manera vehement. Encara que sàpien amb seguretat que aquest s’ha equivocat, els pilotaris no alçaran pols ni remolí. Tampoc dirigiran una mirada insolent ni un mal gest al públic. Els aficionats de l’escala que comparteixen la pista amb ells, mereixen el màxim respecte del pilotaris”.
Com diuen els autors de “La revolució va de bo!”, els aficionats “a la pilota han sabut conservar un sentit de la justícia impropi dels esports actuals”, cosa que fa que el nostre esport tinga una grandesa i una noblesa que no trobem en cap altre esport!!
Sense fanatismes, “pilotaris i espectadors continuen sent amics...se saluden cordialment a l’entrada del trinquet, raoen just abans de la partida, conversen durant l’encontre i es guarden un profund respecte en tot moment”.

El llibre presenta una conversa deliciosa amb tres jóvens jugadors: Fageca, nascut a València el 1987, Raúl II de Godelleta i amb 24 anys i Nacho fill de Beniparell, on va nàixer el 1989. Tal i com diu Fageca, “Genovés ha sigut el número u...sap més que ningú i amb els ulls tancats et diu com va la pilota”.

A la pregunta dels autors del llibre sobre la cavallerositat, la noblesa i el respecte del jugadors de pilota valenciana, Raúl II diu: “Jo crec que això no ho hauríem de perdre mai. Això d’alçar la mà i donar la pilota quan l’has jugada al segon bot és molt bonic i exclusiu de la pilota valenciana. Jo he estat al País Basc i he vist els jugadors jugar-la al segon bot i no dir res. Ací és completament distint i s’hauria de mantindre .” I amb el mateix sentit referent als valors de la pilota, Fagega afegeix: “Això és una cosa que diferencia molt la pilota d’altres esports en què s’intenta enganyar al jutge. Ací, encara que hi haja diners pel mig, sempre ix la noblesa de dins d’u mateix. Va amb la pilota”. I encara Nacho diu: “La pilota és un joc de cavallers, sí”.

Fruit de la importància de la pilota valenciana, és el ressò que té (encara que hauria de ser més gran!) als mitjans de comunicació. Als diaris i a la televisió, la pilota ha d’estar ben present, perquè tinga l’espai que es mereix, ja que és l’esport més nostre. L’esport genuïnament valencià!!
Desgraciadament, i malgrat l’evolució positiva de la pilota valenciana, el nostre esport nacional encara és massa desconegut. Per això el llibre “La revolució va de bo!”, de Paco Cerdà i Purificació Mascarell, segur que ajudarà a conèixer i a estimar més, este esport tan nostre!

A llargues, a escala i corda, al raspall o a la galotxa, la pilota valenciana és un dels trets que més ens identifica als valencians. I és per això mateix, un esport que cal protegir i donar a conèixer, perquè de Vinaròs a Oriola, la pilota continue ben viva i ben activa entre els més jóvens. I la TV hauria de retransmetre moltes més partides, perquè arribara a ser un esport popular i conegut.
Als autors del llibre, als jugadors i als aficionats a la pilota valenciana, llarga vida i enhorabona pel fet de compartir i d’expandir un esport tan nostre. L’esport més nostre. L’esport dels valencians!!!