Castelló de la Plana
A data del 22 de març de 2019, Castelló de la Plana ha recuperat el nom històric de la ciutat, ja que el Consell ha aprovat la forma única en valencià de la seua denominació oficial, i també del seu districte marítim.
L’Ajuntament de Castelló va prendre estes decisions en les sessions plenàries dels dies 31 de maig, 21 de juny i 29 de novembre de 2018. A més, el ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va adoptar el passat 1 de febrer de 2019, l'acord de considerar que el nom més adequat del topònim és Castelló de la Plana. Cal recordar que l'informe de l'AVL va tindre un suport total per part dels seus membres.
Un manifest recull motius històrics i filològics que avalen l'oficialitat del nom Castelló de la Plana signat pel fill predilecte de la ciutat, Germà Colon, pel cronista de Castelló, Antonio Gascó, i pels professors i estudiosos Vicent Garcia Edo i Vicent Pitarch i Almela. En el manifest, els experts esmentats afirmen que la “ena” final de “Castellón és aliena a la nostra història i cultura" i "causant d'una situació, si més no, estranya". "Quin bé faria la recuperació del nom únicament en valencià, tant per raons històriques i filològiques, com de dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d'interpretació a tercers".
Ara el procediment ha rebut el penúltim impuls després del dictamen favorable de l'AVL, que el ple del Consell validarà, ja que, segons la legislació, per a donar validesa a un canvi de denominació només és imprescindible el document de l'ens estatutari que vetla per la fixació lingüística.
Esta decisió es pren a les portes d’iniciar la festa fundacional del poble de Castelló. Un any on el Pregó de les festes de la Magdalena complix la seua 75ena edició. Una barreja de tradicions religioses, populars i folklòriques que durant una setmana rememoraran l’inici del camí d’este poble important en la història dels valencians. Castelló ha segut un poble compromès amb la seua història, ja que per exemple, el 21 de desembre de 1932 es van signar les anomenades Normes de Castelló. Van ser les primeres normes ortogràfiques que van començar a culturitzar al poble valencià posant ordre i equilibri a les diverses maneres d’escriure existents fins a aquell moment, respectant la unitat de la llengua i el caràcter valencià de la nostra parla. Les Normes, impulsades per la Societat Castellonenca de Cultura, es van aprovar després d’un procés de diàleg i de consens.
És molt trist que la dreta valenciana assegure que si recupera el Govern, tornarà a impulsar el bilingüisme, cosa que ells no han fet realment, ni han respectat mai. Però si són tan coherents, que traduïsquen les coses com cal i la cooficialitat del topònim siga en bilingüe: Castelló de la Plana/Castellón de la Llanura. I també que facen la traducció de Canet lo Roig per Canet lo Rojo, Castell de Cabres per Castillo de Cabras, Castellfort per Castillofuerte, Cinctorres per Cincotorres, la Vall d’Uixó per el Valle de Uxó, Cullera per Cuchara o Morella per Molleja. I també que continuen fent el ridícul amb el seu bilingüisme traduint Bunyol per Buñuelo, Oliva per Aceituna, Piles per Pilas, Agost per Agosto o Teulada per Tejado.
Perquè més ridícul no se pot ser amb tanta falta d’arguments i amb tan poca serietat. Sempre creant un conflicte (on n’hi ha cap) del mateix: la nostra estimada llengua.
