elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Castanyes i moniatos o Halloween?

    Cada any, quan s’acosta el mes de novembre i la festa de Tots Sants, els mitjans de comunicació ens parlen, i ens venen la festa de Halloween.

    Esta celebració, d’origen irlandès, s’ha estès als EEUU i a Canadà, i pràcticament a tot el món. I per això, el Halloween també ha arribat a la nostra terra, amb un èxit provocat per la moda de celebrar festes de fora. Cosa del màrqueting!!

    Els valencians, com a mínim els de la Plana, on vaig nàixer, sempre hem celebrat la nit de Tots Sants amb castanyes, codonys, moniatos i moscatell, a la vora del foc.

    La pregunta que em faig és ¿si els valencians ja tenim les nostres tradicions, perquè les hem se substituir per d’altres que vénen de fora?

    No és que jo siga contrari a celebrar festes d’altres països. Però si eixes celebracions acabem per substituir les nostres, i fins i tots les arraconen, si les fan desaparèixer, aleshores sí que, per defendre les nostres tradicions, no accepte celebrar, i per tant, importar les de fora!

    Massa voltes els valencians, desgraciadament, oblidem allò que és nostre, per acollir el que ve de fora! I ja dic que no estic en contra d’això! Però abans que acollir les festes de fora, cal valorar, defendre, promocionar i transmetre als nostres fills, les nostres celebracions tradicionals!

    Quan des de fa anys i any hem celebrat la festa de Tots Sants amb castanyes, moniatos i mistela o moscatell, per què ara hem de deixar perdre eixa tradició, heretada dels nostres pares, per fer el Halloween?


    Castanyes

    La mateixa situació ha passat amb els Reis d’Orient i el Pare Noel o Santa Claus! Per què ara, massa fàcilment, els xiquets ja no esperen els Reis, pel fet que els regals de Nadal els han portat Santa Claus o el Pare Noel?

    Si defendre les nostres tradicions vol dir ser tradicionalista, ho sóc! Hem de saber defendre allò que és nostre. Allò que hem celebrat des de fa anys i anys i que ens han deixat els nostres pares!!

    Primer castanyes i moniatos. En tot cas, després Halloween!! A més son altres les fruites típiques de la tardor de la nostra terra com el caqui, les nyesples, el codony i en el cas de la sucreria els panellets.

    Amb estos poemes sobre les castanyes i els moniatos, desitge una bona festa de Tots Sants, a tots els qui “entreu” a Raons i paraules!

     

     

    A baix de la plaça

    i també a cada vorera,

    les vesprades de novembre

    trobem la castanyera.

    Moniatos que ja fumen,

    castanyes calentetes,

    qui en vol un cucurutxo

    que ja en queden poquetes.

    Braser amb quatre potes,

    i una paella negra,

    amb un sac de castanyes,

    va fent la castanyera”.

     

     
    Moniatos

    La castanyera cou castanyes

    en un bidó foradat,

    poseu-me’n una dotzena,

    en un diari embolicat.

    La castanyera abrigada,

    porta un mocador al cap,

    cou castanyes i moniatos,

    per a tots els ciutadans.

    La castanyera no deixa

    que s’apague mai el foc,

    les castanyes calentetes,

    es mengen a poc a poc”.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentaris 2 comentaris
    RR
    RR
    01/11/2013 12:11
    Lapsus

    Jordi, disculpa el lapsus, però crec que t'havia dit "Joan". Ah! i una altra cosa: ni les castanyes ni els moniatos són originàries del País Valencià (els castanyers de la serra d'Espadà són introduïts). T'ho dic pequè això prova que la globalització i l'intercanvi cultural i comercial és un fenòmen tan antic com la humanitat mateixa!

    Pujar