Cantem el Nadal
Els valencians, amb la nostra habitual despreocupació pel nostre patrimoni col·lectiu, desconeixem quasi per complet les cançons nadalenques valencianes.
El Cançoneret Valencià de Nadal es va publicar per primera vegada al 1960 per l’editorial Torre, i l’any 1973 l’editorial Gorg va publicar la segona edició revisada i augmentada. Este cançoneret està estructurat en quatre capítols: cançons d’aguilando, nadales valencianes antigues, nadales religioses i nadales profanes, amb explicacions i transcripcions musicals.
L’any 2006 l’Acadèmia Valenciana dela Llengua, juntament amb un CD de nadales amb el mateix nom, va editar una edició facsímil del nostre cançoneret. A esta iniciativa cal sumar a nivell local la de l’Ajuntament de Borriana que des del 2015 convoca el Concurs d’Harmonització de Nadales, agraïnt l’esforç dels músics per presentar els seus treballs i convertint-se en un referent de la cultura musical. Però la inexistència de mitjans de comunicació públics i la falta de voluntat per difondre este patrimoni, també ha anat en detriment de les cançons nadalenques valencianes. És l’hora que institucions públiques, i mitjans de comunicació com la ràdio i televisió ajuden a donar a conèixer amb més intensitat i empenta el Nadal Valencià. Acceptem amb tota naturalitat altres elements centro-europeus, o assumim “villancicos”, majoritàriament expressats en castellà, deixant de banda les nostres nadales populars. Este apassionant món de la cultura tradicional té molts tresors per descobrir i d’esta manera també es trauen de l’oblit sons tradicionals d’instruments com la simbomba, el rec-rec, el pandero, el carranc o la matraca. Este treball revitalitza les nostres cançons populars i autentifica el nostre Nadal.
Tot i estar obert a nous horitzons i acollir amb cor lliure altres elements nadalencs, cal saber arrelar la nostra essència, i el Nadal Valencià és un capítol ben significatiu de la història cultural del nostre País: “Camina Maria”, “Esta nit és bona nit”, “L’olla de Nadal”, “Maria anava partera”, “A Betlem me’n vull anar” o “La Nitde Nadal” son nadales que debem conèixer per estimar-nos més els valencians.
Difondre la cultura popular i les tradicions valencianes sempre és treball urgent, i és bo i agradable aprofitar cada moment i època de l’any per configurar el nostre tradicional calendari valencià. Qualsevol element sempre està exposat a un imminent perill de desaparició si abans no ha estat inventariat, catalogat, enregistrat, classificat, musicat, estudiat i difòs correctament. La tasca de divulgació entre els valencians expressa notablement el nostre patrimoni espiritual col·lectiu. No podem perdre la personalitat històrica que hem heretat. Cada vegada hem d’estar més vertebrats.
Gràcies pel teu aclariment Jordi. M'alegra saber que encara que siga, mínimament, ajude a difondre esta tasca dels músics. tan digna, tan lloable i tan exemplificant. Anime a que continueu. Gràcies