Cançoneret Valencià de Nadal

Els valencians no ens caracteritzem per la manera d’estimar i d’apreciar allò que és nostre! És típic del Poble Valencià, el fet de reconèixer mèrits d’artistes, d’escriptors, de cantautors i de pintors de fora, i no tindre en compte la nostra cultura. Un cas concret (encara que no l’únic) el tenim en Joaquim Sorolla, exemple que està en la memòria més recent dels valencians. Sembla que ara despertem del somni alletargat, d’aquell que va ser el gran pintor. Sí, últimament s’ha valorat i exposat una part de les seues obres, amb gran èxit i amb un rècord de visitants. Per altra part, el passat 18 de desembre s’inaugurava a València l’estació de l’AVE que porta el seu nom. Però desgraciadament, el seu llegat està als EEUU.

Alguna cosa ens passa als valencians, quan sistemàticament les nostres coses no formen part de la quotidianitat de la nostra vida com a Poble. I això mateix ho tenim també en el món musical. La nostra música, moltes vegades lloada a l’estranger, és ignorada per nosaltres. El Cançoneret Valencià de Nadal és un clar exemple d’això. Una música arrelada en l’ànima del nostre Poble, és ignorada per molts dels nostres conciutadans. No tenim a casa nostra cançons populars de Nadal? I tant que en tenim!!! De Vinaròs a Oriola tenim moltes cançonetes populars valencianes. Però que per alguna raó que no acabe d’esbrinar i que no puc entendre (és què els valencians som així?) estes cançons són oblidades o marginades.

Els valencians, amb l’habitual despreocupació pel nostre patrimoni, desconeixem quasi per complet les nostres cançons nadalenques. Estem acostumats a escoltar cançons nadalenques com Heilige Nacht, Christmas Bells o “villancicos” en castellà, cantats a l’escola o difosos per la ràdio o la televisió. Paradoxalment, les cançons nadalenques valencianes no troben mai un espai propi als mitjans de comunicació. I a més, sense cap raó aparent!!!

Només des del compromís de la societat civil, podem trobar nadales populars valencianes! Per això cal agrair i tindre en compte iniciatives com la del Col•legi Illes Columbretes de Borriana (abans “Niño Jesús de Praga” i PP. Carmelites) de representar el Betlem vivent, amb la bona notícia enguany de la introducció del valencià a l’escenificació. La primera escenificació d’un Betlem vivent al col•legi, data del curs 1930-31. El P. Alberto era el director de l’esdeveniment i l’èxit va ser tan gran, que a part d’escenificar l’acte en el Teatre “Niño Jesús de Praga”, (després Teatre Casares i Teatre Principal) els alumnes del col•legi van actuar al Teatre Principal de Saragossa el curs 1943-44 i l’any següent al Patronat de València i al Teatre Principal de la ciutat del Túria. Ara en una altra versió i contextualitzant l’acte en la nostra època, el Betlem continua present entre els alumnes del col•legi Illes Columbretes .

Les dificultats presents no justifiquen el fet de desentendre’s i de marginar el nostre folklore nadalenc valencià, que constitueix un capítol ben significatiu de la història i de la cultura del nostre Poble. Des d’ací llance una proposta a l’Ajuntament de Borriana (i als altres pobles) i concretament al departament de cultura i de turisme, perquè porten als nostres carrers la música nadalenca popular valenciana!!! Des de fa anys, els principals carrers de Borriana s’il•luminen i es decoren amb llums i música nadalenca. A vore si des de l’any que ve, els “villancicos” que escoltem en castellà o en anglès, poden alternar-se amb nadales populars valencianes. I que no siguen només “villancicos” allò que sentim quan eixim a passejar pel poble. Que la música valenciana òmpliga de festa la celebració del nostre Nadal. Es tracta que els nostres conciutadans (els majors i les noves generacions) i aquells que ens visiten per estes dates per motius familiars o d’amistat, puguen descobrir (o recordar!) el nostre floklore nadalenc!

De grups o compositors que canten nadales valencianes, en tenim i molts: Paco Muñoz, Al Tall, Pep Gimeno “Botifarra”, Grup de Danses Carrascal d’Alcoi, Carraixet, Josep Lluís Valldecabres, Els Llauradors o Urbàlia Rurana.

I de nadales, també en tenim moltes: L’olla de Nadal, Tampa-tampam, Pastorets i pastoretes, A Betlem me’n vull anar, Maria anava partera, Nadala de Llocnou d’en Fenollet, Pastoret on vas?...

Si veritablement volem sentir-nos orgullosos de la nostra terra i de la nostra cultura, hem de mimar, estimar i fer nostres, els elements més genuïnament valencians!

Amb esta nadala valenciana, recollida del Cançoneret Valencià de Nadal, vull desitjar un bon Nadal, a tots els qui entreu a “Raons i paraules”

és nit d’alegria,

el fill de Maria

és nat al portal.

Perquè tinga son,

en esta nit santa

sa mare li canta:

non-non, la non-non.

No plores fillet,

que et vetla la mare.

Adorm-te,

quan el pare

et fa un bressolet.

Te’l fa de marfil

i fusta olorosa,

per jaç dins li posa

poncelles d’abril.

Et fa ric dosser

la nit estrelada.

La blanca nevada

llençol et vol fer.

Pastors dels serrats,

pastors de la plana,

porteu-li la llana

dels vostres ramats.

Veniu si voleu,

beseu ses galtetes,

veniu de puntetes

i no el desperteu.

Non-non, la non-

non,

perleta del pare,

reiet de la mare,

del cel i del món.