Breu semblança de la devoció, santuari i basílica de Sant Pasqual Baylón en la diòcesi de Segorbe-Castelló
Els religiosos descalços franciscans, reformats per sant Pere d’Alcàntera, van arribar a Vila-real en 1577, per a fundar un convent.
Des de l’ermita de Nostra Senyora la Mare de Déu de Gràcia, on van tindre el seu primer destí, es van traslladar els frares en 1578 al de Nostra Senyora del Rosari cedida per les autoritats locals.
En este convent va viure els últims anys de la seua vida sant Pasqual.
Després de la mort de sant Pasqual i la seua beatificació la gran devoció al sant exigia dedicar-li una capella digna adjunta a l’església primitiva del convent.
En 1681 el rei Carles II va instituir el Patronat Real de la Capella.
En 1691 per a commemorar la canonització i centenari de la mort del sant es va realizar una magnífica urna sepulcral.
En 1731 el Papa Climent XII va concedir el privilegi de vincular a l’església del convent i la Real Capella de sant Pasqual a la Basílica de sant Joan de Letrán de Roma, atorgant-li les mateixes indulgències.
En 1680 es conclouen les obres que son considerades com el primer monument barroc valencià.
Arrel de la exclaustració de 1835, els frares van abandonar el convent, i en 1836 el van ocupar les monges clarises procedents del Monestir de la Puríssima de Castelló.
Estes monges son les que actualmente custodien el sepulcre de sant Pasqual i vetllant al Santíssim Sagrament.
En 1899 va tindre lloc la Peregrinació nacional amb motiu de la designació de sant Pasqual com a Patró dels Congressos Eucarístics.
En 1911 i en 1952 van tindre lloc els Congressos Eucarístics procedents de Madrid i Barcelona.
El 13 d’agost de 1936 va ser profanat el sepulcre, cremat i destruit la Real Capella i església primitiva.
En 1942 es col·locà la primera pedra.
En 1971 es va beneir el temple i es va consagrar en 1974.
Amb motiu del III centenari de la canonització de sant Pasqual i el IV centenari de la seua mort, en 1990 i 1992 respectivament, Vila-real va ornamentar la capella.
El 17 de maig de 1992 es va beneir per part del cardenal D. Vicente Enrique Tarancón la capella, i es van traslladar les despulles mortals del sant al seu nou sepulcre en presència de sa majestat el rei emèrit Joan Carles I.
• Sant Pasqual és el patró de la diòcesi de Segorbe-Castelló, de Vila-real i patró universal del culte eucarístic.
• Sant Joan XXIII declarà el 12 de maig de 1961 a la Benaurada Verge Maria de la Cova Santa i a sant Pasqual Bailón patrons de la diòcesi de Segorbe-Castelló.
• Sant Pasqual naix el 16 de maig de 1540 i mor el 17 de maig de 1592 a Vila-real en l'antic convent del Rosari.
• Des de la mort, les seues despulles mortals reben veneració en la ciutat de Vila-real per gran quantitat de devots, pelegrins i visitants.
• Per la seua fama de santedat és declarat sant en 1690.
• En 1706 el monestir rebé l'assalt de les tropes borbòniques.
• En 1835 els frares franciscans abandonen el convent com a conseqüència de les lleis desamortitzadores de Mendizàbal.
• En 1836 tornen a ocupar el convent religioses franciscanes procedents del monestir de santa Clara de Castelló.
• En els primers disturbis de la Guerra Civil, l'antic convent del Roser va ser bàrbarament incendiat. Després d'enrrunar l'edifici i profanar el sepulcre del sant, pràcticamemnt desaparegué una icona del cristianisme i de les arrels que formaren Europa.
• Moguts per l'esperit de recuperar la seua simbologia espiritual, artística, patrimonial i cultural el 17 de maig de 1942 és col.locà la primera pedra. En 1971, tingué lloc la benedicció del temple actual dedicat a sant Pasqual.
• El santuari Eucarístic Internacional de sant Pasqual va ser honorat per sa santedat sant Joan Pau II amb la dignitat de basílica el 25 de març de 1996.
• Hui dia el santuari-basílica de sant Pasqual és joia espiritual per a Vila-real i la diòcesi de Sogorb-Castelló. Arrels de l'essència cristiana amparada i protegida per l'obra de sant Pasqual, el qual és veí i germà nostre en la fe.
• El 20 de gener de 2015 la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments aprovà el calendari propi amb categoria de festa litúrgica la celebració de sant Pasqual.
