El borrianenc D. Juan Bautista Luis Pérez en el centenari com a bisbe d’Oviedo

Malgrat pràcticament el seu oblit, Burriana no pot abandonar tantes figures locals destacades. Desgraciadament esta mala costum, s’estén en massa ocasions, en grans personatges borrianencs que han tingut alguna rellevància en la nostra història local o fora de les nostres fronteres, que van deixar una empremta inesborrable, o, si més no, digna de ser recordada. Es tracta d’uns noms que han sigut transcendentals pel poble de Burriana i que caldria reivindicar precisamente perquè no han sigut prou reconeguts a casa nostra. I no em referisc només als que es citen en este article. Lamentablement la llista és més llarga. Però en el camí del treball, esforç, constància i compromís està fer justícia als nostres avantpassats. Si tinguerem arrelada una plena identitat borrianenca i sentiment de pertinença, Burriana estaria plena de museus i espais lúdics amb noms representatius per oferir al món la nostra idiosincràcia com a poble, perque es bo proposar allò que podem donar perquè ho tenim i ho portem dins. És una magistral línea de futur que cal sempre reflexionar i actualitzar.

El bisbe borrianenc D. Juan Bautista Luis Pérez, que va nàixer fill de peixcadors i morí pastor de miners, va ser promogut al càrrec de bisbe d’Oviedo el 30 de novembre de 1921. Es compleixen enguany 100 anys d’esta efemèride.

Va nàixer a Borriana l’1 d’abril de 1874 al carrer de la Mare de Déu d’Agost en l’emblemàtic i tradicional Barri de La Mercè. Amb una impecable trajectòria universitària, cursà estudis de filosofia i teologia en el seminari de Tortosa i més tard ingressà al Col·legi Espanyol i Universitat Pontificia de Roma obtenint la llicenciatura en Dret Canònic. Se li concedí el doctorat pel Seminari Pontifici de Tarragona amb qualificacions de Superavit cum laude, sent ordenat sacerdot amb només 22 anys en 1896.

El bisbe D. Juan B. Luis Pérez, junt a D. Ángel Herrera Oria -primer president seglar i després bisbe i cardenal- va ser co-fundador d’Acció Catòlica Espanyola i difusor del moviment així com el seu Consiliari Nacional.

No deixa de ser curiós el procés molt semblant dels dos bisbes que ha infantat Borriana. D. Juan Bautista Luis Pérez i D. Vicente Enrique Tarancón, vàren ser consagrats els dos bisbes en la Parròquia d’El Salvador, hui basílica menor. Els dos passaren per Toledo, D. Luis Pérez com a bisbe auxiliar i D. Vicente Enrique com a primat, obtenint la mitra i el solideu ben  joves: Monsenyor Luis Pérez als 41 anys i Monsenyor Tarancón als 38 anys. Repetiren destinació en Oviedo, el primer com a bisbe i el segon com arquebisbe. D. Luis Pérez va ser nomenat Consiliari General d’Acció Catòlica i Tarancón va formar part activa d’este moviment eclesial. Es van guanyar a pols la fama de ser bisbes implicats, tant a Espanya com a l’estranger, amb preocupacions socials com la fam, el treball, l’atur o la vivienda, ja que les seues produccions escrites eren abundosament caudaloses en forma de cartes pastorals, exhortacions, separates, missatges institucionals, al·locucions i circulars. Tantmateix, ambdós, vàren professar una gran estima a Burriana i als seus patrons, a la seua gent, llengua i cultura. D. Juan Bautista Luis Pérez va ser nomenat Fill Predilecte de Burriana en 1928 i D. Vicente Enrique Tarancón en 1954. Els dos van passar d’este món al Pare en el mes de novembre. El bisbe D. Luis Pérez el 6 de novembre de 1934 i el cardenal Tarancón el 28 de novembre de 1994.

La consagració episcopal del bisbe D. Luis Pérez com a auxiliar de Toledo va tindre lloc el 29 de juny de 1915 en la Basílica d’El Salvador. Durant uns dies Burriana es va convertir en centre de notícia i espectació envoltada d’una gran pietat popular. Van fer presència al nostre poble l’oficiant de la cerimònia, primat i cardenal de Toledo D. Victoriano Guissasola, l’arquebisbe de València D. Valeriano Menéndez, el bisbe de Tortosa D. Pedro Rocamora i D. Juan Bautista Luis Pérez.

La última etapa de la vida del bisbe D. Luis Pérez va estar marcada per una greu malaltia, refugiant-se en el convent de les Mares Jerònimes, que ell havia tingut acció directa en la seua fundació, i en la Casa del Consiliari d’Acció Catòlica de Madrid. Precisament en estos útils mesos el jove retor D. Vicente Enrique, que vivia a la Casa del Consiliari, li administrà cada dia la sagrada comunió i l’atenia espiritualment, juntament amb el seu secretari de càmara D. Rufino Truébano.

Tarancón sempre va agrair aquell moment tant profund a nivell espiritual que va viure al costat del bisbe borrianenc D. Luis Pérez, determinant que el va influir en la seua vida, sentint-se vinculat a ell i a la seua actuació i trajectòria pastoral.  

Els  seus últims anys abans de ser destinat fora de Burriana, va ser veí del carrer de Sant Blai, i la confraria del patró guarda com un tresor el preuat  llegat que el nostre paisà va deixar. No s’oblidà en el seu testament de la seua benvolguda Burriana, cedint dos anells pastorals i un pectoral. Un anell i pectoral, signes del bisbe, per a sant Blai, i l’altre anell per a la patrona la Mare de Déu de la Misericòrdia. Una patrona Reina del cel i un patró Bisbe i Màrtir.

Hem d’agrair ben sincerament i de cor l’obra de D. Felipe Herreros, on es poden contemplar els dos bisbes borrianencs a la Capella de la Mare de Déu del Carmen de la Malvarrosa, en actitud de veneració al Sagrat Cor de Jesús. També en la sagristia de l’Església de Sant Blai es guarda un emotiu retrat de cadascún d’ells. lcones de l’Església borrianenca i universal, exemples de fidelitat a Déu, signes permanents de la nostra fe i la nostra història. El bisbe D. Luis Pérez professà sempre un gran amor a la eucaristia i a l’apostolat.

D. Juan Bautista Luis Pérez morí als 60 anys a la casa de les Germanes Jerònimes de Madrid el 6 de novembre de 1934. Les seues despulles mortals vàren ser depositades en la catedral d’Oviedo en la Capella de santa Eulàlia.

Encara que les persones no son la mesura de totes les coses, si que donen la mesura del poble del que son fills. Siga esta una modesta aportació com a legítima satisfacció borrianenca dels nostres il·lustres paisans que han portat el nom de Burriana arreu del món.