Borriana de cine

Buris-ana és un projecte dels molts d’un país que les persones han el·laborat amb esforç i tenacitat. Com la boira, Buris-ana vetla i revela i com sempre ens mostra un camí d’esperança per construir un poble amb un prometedor futur. Aquest número ens presenta una Borriana de cine!!! Una ciutat que ha sabut demostrar al món la capacitat de treball i la il·lusió per fer realitat els somnis. Borriana ha sigut protagonista en esdeveniments àlgids de la història, i també per copsar en ella el paisatge ideal en representar escenaris de l’audiovisual. La societat borrianenca pot estar orgullosa de Vicent Monsonís, guionista, director i productor de cine i de Gustavo Ferrada, productor i director de l’àrea de cine de la corporació RTVE. Tots dos de Borriana estan fent en l’actualitat un treball digne d’elogi en aquest àmbit. En aquest número hem volgut il·lustrar la Borriana cinematogràfica. Aquella que en algunes ocasions, més de les que ens pensem, la nostra ciutat, directament o indirecta, ha estat portada a la gran pantalla, amb la especial màgia i fascinació que comporta el cinema. Tota una apassionant història que brilla i il·lumina amb llum pròpia. Ara RTVE amb la col·laboració de l’IVAC (Institut Valencià de Cinematografia) està enregistrant una mini-serie de dos capítols sobre la figura i l’obra del personatge més il·lustre i més internacional que ha infantat Borriana: el cardenal Tarancón. Esperem que esta siga la pròxima cita cinematogràfica del cinema amb Borriana. Estarem atents a la reproducció d’esta mini-serie per la xicoteta pantalla. Segur que el nostre estimat cardenal també està vigilant i atent a la nostra vida terrenal allà on siga.

El nou secretari de la formació política local del BNV ha accedit a que li ferem una entrevista. És la línia de continuació que vàrem inaugurar entrevistant a l’actual alcalde popular Josep Ramon Calpe i al cap de l’oposició socialista Joan Ramon Monferrer.

El Col·lectiu Escletxa es torna a fer present en la secció Parlem-ne de la nostra revista, reivindicant un local municipal autogestionat. Cal reconèixer al col·lectiu la capacitat d’entesa i l´esforç en la creació d’una xarxa social dinàmica i participativa en la vida del nostre poble.

Vicent Abad ens retroba amb el mestre que estimava Borriana. Per a completar la figura de Francesc Roca i Alcaide queden per revelar alguns aspectes que han romàs ocults durant anys i que ara l’autor de l’article els revela.

A Buris-ana no li poden passar desapercebuts els borrianencs que ha infantat o ha adoptat Borriana. Per això ens fem ressó de l’òbit de Pedro Vernia boticari, historiador i membre del Consell Valencià de Cultura que ens va deixar el passat setembre.

D’altra banda el frare carmelita Juan de Dios Morenilla, conegut per la vessant monàstica, artística, periodística i literària va ser adoptat pel nostre poble allà cap a l’any 1966. Va ser destinat pels seus superiors de l’orde religiós al Col·legi dels Pares Carmelites de Borriana (aleshores Col·legi Niño Jesús de Praga, actualment Col·legi Illes Columbretes) per impartir clases de dibuix, on va estar al capdavant d’una acadèmia de pintura. Ell mateix manifestà que va transmetre els seus arts artístics aproximadament a 1000 alumnes.. La seua tasca docent i pedagògica, de la qual va tindre motius per a sentir-se orgullós està en aquest col·legi, amb una sòlida i llarga trajectòria a la nostra ciutat, on actualment la comunitat religiosa dels Pares Carmelites i el claustre de professors fomenten la formació educativa, cultural i intel·lectual i la convivència cristiana dels alumnes del centre docent. Pel que fa a la seua trajectòria periodística cal fer referència al seu treball audiovisual i de reportatges sobre temes de l’orde de sant Joan de la Creu i santa Teresa de Jesús arreu del món: com a mostra citaré al monestir carmelità de Marylake a l’estat d’Arkansas (1991), la provincia carmelitana d’Oklahoma (1992), les misions carmelitanes a l’Àfrica Occidental (1994), el Congrés de la Cultura de l’Orde Carmelita Descalç a Mèxic (1995) o el reportatge sobre la presència de santa Teresa de Lisieux a Egipte (2004). Pels qui el van conéixer al Padre Juan de Dios sempre recordaran la ironía i l’humor que marcava este singular personatge i com la seua donació als altres va anar més enllà dels murs del convent carmelità.

Josep Palomero ens il·lustra amb la segona part de l’Assemblea Democràtica de Borriana. Apassionant història recent del nostre poble, certament bastant desconeguda pels nostres coetanis. La secció Galeria ens dona ara l’oportunitat de no perdre la visió de futur coneixent el nostre passat.

Buris-ana continua demostrant la seua vocació valencianista i irrebocablement universalista. Així, per mig del testimoni de l’escriptor i periodista borrianenc Artur Perucho Badia, se’ns apropa a l’entitat Acció Cultural Valenciana que va vore la llum el 1930 i com el seu butlletí Acció Valenciana es va convertir en un mitjà de comunicació per a un redreçament identitari valencià. Aquesta important i interessant producció escrita ens ajuda a entendre algun aspectes de l’àmbit lingüístic al País Valencià. El llibre dona a conèixer una part important del procés previ a l’aprovació de les Normes de Castelló, així com el debat que es va originar entorn a la creació d’una acadèmia de la llengua. El llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada, escrit per Santi Vallés Casanoves (L’Alcúdia, 1967) està editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i és un pas més que ajuda vertebrar la nostra terra, en aquest cas Ribera Alta i Plana Baixa.

El nostre ambaixador a l’Uruguai, Francisco Planelles, va presentar a Borriana el seu llibre d’aforismes Simplezas de un quijote. Un llibre que invita a l’assossegament i a la reflexió. Planelles, amb aquest llibre, ens recorda els pensaments de Tagore, dels filòsofs grecs, de Georges Shaw, o dels llibres bíblics del Siràcida.

A les portes de Nadal i preparats per començar un nou any, en nom del Consell de Redacció i com a director de la revista Buris-ana, voldria enviar a tots els socis de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, als lectors de la revista i en extensió a tot el poble de Borriana un missatge de felicitació i de solidaritat envers aquells que més pateixen. El Nadal, no és tancar els ulls a la cruesa de la realitat i fer com si per uns dies tot fora bonic. El Nadal és joia profunda perquè anuncia el sentit i el terme bo de totes les coses. El Nadal és creure en la transformació futura de les coses ja que la pau i la llibertat són obra de la justícia. Cal creure, des de la tenacitat i l’esperança que un dia la pau i la justícia s’abraçaran a l’interior de cada persona i entre tots els pobles per fer una societat més lliure per fer honor a la veritat.

Amb l’esperança d’un món millor vos desitge Bon Nadal.