Benet XVI

BENET XVI

El passat 11 de febrer, el papa Benet XVI va anunciar la seua renúncia. Va ser una notícia inesperada. Millor encara: va ser la gran notícia! Perquè des de 1415, amb Gregori XII, cap papa havia renunciat. El papa Benet va dir que la seua renúncia serà efectiva el 28 de febrer a les 8 de la nit, moment en que l’Església quedarà en situació de Seu vacant, és a dir sense papa.

El papa, per renunciar, va al·legar, molt raonablement, la seua “incapacitat per exercir bé el ministeri que em va ser encomanat”. Ell mateix va dir que “les meues forces, per l’edat avançada, ja no són les que caldria per exercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere”. I és que el 16 d’abril, el papa farà 86 anys, una edat en la qual ja no pot fer tot el que feia fa 10 anys. El papa Ratzinger és un home treballador i intel·ligent i per això ha pres la decisió de deixar la Seu de Sant Pere, degut, com ell mateix ha dit, a que el seu vigor i la seua salut, “en els últims mesos ha disminuït”.

Dic que el papa Benet és una persona intel·ligent, perquè no ha volgut quedar-se, veient com la seua salut no li deixa fer allò que feia abans. La situació del papa Joan Pau II durant els últims anys del seu pontificat era penosa i inhumana! Una persona de més de 80 anys i amb pàrkinson, no hauria d’haver resistit per damunt de les seues forces. Una persona d’eixa edat, ha de poder tindre una ancianitat tranquil·la, sense els maldecaps i els esforços que suposa ser el bisbe de Roma.

Joseph Ratzinger va nàixer a Baviera, el 16 d’abril de 1927 i ha estat el 265 successor de Sant Pere. Ordenat sacerdot el 29 de juny de 1951, va ser professor en diverses universitats. Gran intel·lectual i bon pensador, Ratzinger era, als anys cinquanta, un bon professor i un teòleg progressista, que va participar com a assessor del Concili Vaticà II. Però poquet a poquet va anar canviant a postures més tradicionals. El 1977 va ser consagrat bisbe de Munic i cardenal de l’Església.  El 1981, el papa Joan Pau II el va posar al front de la Congregació de la Doctrina de la Fe, des d’on es va convertir en “martell” dels teòlegs de l’Alliberament, sobretot de Hans Küng i de Leonardo Boff.

El 19 d’abril de 2005 va ser elegit nou papa.

La seua missió, com ha dit el cardenal Carlos Amigo, ha segut “assumir els problemes de l’Església i posar les basses per solucionar-los”. D’una manera important, cal destacar la seua lluita contra la pederàstia. Ha segut un papa que ha dialogat amb les altres religions i amb la cultura i que ha afavorit l’ecumenisme. Ha publicat tres encícliques: Deus Caritas est, Spe Salvi i Caritas in veritate.

Com s’ha repetit estos dies, la renúncia del papa Benet, és el final d’una etapa, ja que amb la seua decisió exemplar intenta modernitzar a l’Església. I és que certament la renúncia de Benet XVI ha segut un fet històric. I és que estem vivint un moment històric i nou en la vida de l’Església. Totalment nou!

EL Papa Benet XVI amb l’estola de la grei catòlica en la seua representació com a Cap d’estat

A partir del 28 de febrer, l’Església quedarà en situació de Seu vacant i els cardenals de menys de 80 anys, es reuniran a Roma, per elegir un nou papa. Entre els cardenals espanyols que no arriben als 80 anys hi ha Antonio Mª Rouco, arquebisbe de Madrid, Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, Carlos Amigo, arquebisbe emèrit de Sevilla, el valencià Antonio Cañizarez, Prefecte de la Congregació del Culte Diví i arquebisbe emèrit de Toledo i Santos Abril, arxiprest de la basílica de Santa Maria la Major de Roma i vice-camarlenc. Els qui ja han superat els 80 anys i que per tant no participaran en el cònclave són Ricard Mª Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona, Francisco Álvarez, arquebisbe emèrit de Toledo, José Manuel Estepa, vicari general castrense emèrit, Eduardo Martínez Somalo, antic camarleng i Julian Herranz, expresident del Pontifici Consell per la interpretació dels Textos Legislatius i membre de l’Opus Dei.

El centenar llarg de cardenals menors de 80 anys elegiran un nou papa, que, encara que normalment és un cardenal, pot ser-ho qualsevol cristià, home i no casat. Durant l’etapa de Seu vacant, el cardenal Tarsicio Bertone, que és el camarlenc de l’Església i Secretari d’Estat, serà el qui gestionarà el període de transició, des del 28 de febrer fins el dia que vorem la fumata blanca, que anunciarà un nou papa en l’Església.

Segons l’historiador i capellà Juan Mari Laboa, “L’Església necessita un papa jove” i que fóra “un cardenal no occidental, que portara nous aires a una Església massa llatina i massa occidental”.

Benet XVI ha estat un dels grans pensadors dels últims temps. Una persona culta, autor de més de 30 llibres de teologia i de filosofia. La seua aposta per renovar l’Església ha fet que, més de 70 bisbes hagen estat destituïts en el seu pontificat, per haver encobert casos de pederàstia. Ha impulsat el diàleg ecumènic i ha parlat sobre els abusos del capitalisme. Ha demanat perdó i ha propiciat l’entesa amb el judaisme i amb l’islam. Ha afavorit la solidaritat entre els pobles, la llibertat i la justícia.

Però sobretot, el seu gest de renunciar a la Seu de Sant Pere, el convertix en un papa insòlit, que vol obrir l’Església a la modernitat.