Aproximació històrica entorn a Sant Blai de Borriana (II)
Al llarg dels segles XIX i XX, es va iniciar l'expansió demogràfica, agrària i econòmica de Borriana, que va anar acompanyada de la vinya i del taronger, el comerç d'exportació, i el creiximent d'una xarxa equilibrada de viles i ciutats.
Sant Blai va ser el patró del gremi de vinaters i se coneix a Borriana, al segle XVIII, una bona producció de vi del "Campo Romero". Borriana també havia conegut al seu terme l'arròs, les moreres, l'olivera, la canyamel, el blat, el vi i finalment la gran potència de la taronja, que va catapultar al nostre poble a un imparable desenvolupament econòmic. La seua forta expansió, l'aparició d'una epidèmia de fil·loxera i mildiu i la recuperació de les vinyes franceses, va garantir espectatives d'exportació de la taronja al nord d'Europa, creant-se una industria amb el conreu dels cítrics i que va portar a Borriana a l'era moderna. L'acta de l'Ajuntament de Borriana del 5 de gener de 1854, proclama al sant, patró de la ciutat, i per a festejar-lo es creà la Font del Vi, una bella tradició que ha arribat fins als nostres dies, i que és un exemple de festa popular i de carrer. Un element molt important per a cohesionar i vertebrar el nostre poble.
L'hospital va anar subsistint, poc o molt, i segons les circumstàncies de l'època, va prestar el servei sanitari que calia en cada moment. En diferents èpoques trobem acords municipals on es parla de l'antiga i genuina ermita de Sant Blai i del seu ermità. En novembre de 1866 es va reunir l'ajuntament amb la Junta Local de Beneficiència, per a millorar l'assistència de l'hospital en la ciutat. Aquells eren els anys de l'expansió consolacionista i per això la congregació de religioses de la Mare Mª Rosa Molas, prestava els serveis als malalts en hospitals de caritat. Per a les religioses de la Consolació, l'hospital de Sant Blai era un lloc ideal. L'hospital ja estava construit i es trobava adosat a l'ermita on les religioses podien atendre als malalts i, al mateix temps, complir amb les seues obligacions de culte i de pregària. Relate ara un fragment de la carta que va enviar l'aleshores alcalde de Borriana, D. Manuel Peris Mingarro, a la fundadora de les religioses de la Consolació, la Mare Maria Rosa Molas, hui canonitzada:
"...Se manifestó la gran necesidad que se observa en esta villa de mejorar en cuanto sea posible la asistencia y cuidado de los pobres enfermos que en el mismo se albergan, en vista de que el enfermero que actualmente se halla a su cuidado no puede hacerlo con el esmero que fuera de desear, en mérito de ser un labrador y, por lo mismo, ajeno a esta clase de servicios. Que en su concepto sería lo más conveniente buscar otra clase de personas más a propósito para el objeto, y, en tal caso, nadie mejor puede hacerlo que las Hermanas de la Consolación, puesto que nadie debe ignorar la asistencia expresada y cuidado exquisito que por dicha congregación se presta a los enfermos en todo establecimiento de caridad puesto a su cargo...".
Comptat i debatut, en dos mesos s'arribà a un acord, i d'esta manera, el 6 de gener de 1867 es va fer el conveni signat entre la fundadora de la Congregació Religiosa de la Consolació, la Mare María Rosa Molas i l'ajuntament, per a que quatre religioses se feren càrrec de l'hospital, d'una escola de xiquetes, i a més, tingueren cura de l'ermita de Sant Blai. Cal recordar que la mare fundadora de les religioses de la Consolació, va estar en l'antiga ermita de Sant Blai i en l'antic hospital.