123 anys de presència carmelita en Burriana
6 DE NOVEMBRE DE 1896 – 6 D’OCTUBRE DE 2019. Estes son les dades que marquen l’inici i el final d’una època. D’una etapa. El passat diumenge el frares Carmelites Descalços tancaven una trajectòria de quasi 123 anys de presència continuada en Burriana. Excepte els anys del conflicte bèl·lic de la guerra civil. El P. Alfredo Sáiz Sáiz, ha segut l’últim superior que ha tingut este cenobi carmelita a la nostra ciutat. Ell va ser ahir l’encarregat de posar fi a una forma de vida i d’entendre el món i la societat. Després d’estar entre nosaltres durant 27 anys, en diverses etapes, tancava un capítol i n’obria un altre. La intenció és continuar atenent el culte en l’església dels frares els caps de setmana, dies de precepte, solemnitat i en festes carmelites. Així els nous horaris seràn dissabte eucaristia a les 19:00h i diumenges a les 8:30h i 12:00h. Esta última per oferir també un servei a les xiquetes i xiquets de catequèsi de la primera comunió.
Les paraules d’una sola persona, com un servidor, poden resultar poc representatitves al transcurs de 123 anys de presència dels frares carmelites en Burriana. Però tenen el caràcter de la veritat i la bondat de compartir-la.
Tots estos son els anys que agermanen als Carmelites i a Burriana en la comunió, en la fe, en la educació, en la cultura i en la amistat. Motius suficients per a que esta diòcesi i en concret l’església que peregrina en Burriana evoque el seu agraïment a este orde religiós. El patrimoni humà i espiritual que dixen els Carmelites en Burriana és una rica herència plena de valors cristians i humans. El convent de carmelites ha segut un centre d’irradiació espiritual. Un lloc que convoca i atrau. Un fenòmen espiritual que no ha passat desapercebut. Moltes persones i grups de fidels han participat del culte i la devoció en l’Església dels Frares moguts per la fe, el col·legi, la admiració, la simpatia o la proximitat del lloc, i han assumit una norma de vida cristiana que els identifica. Es d’una gran importància la espiritualitat que va arrelar en Burriana amb la familia del Carmel i als carmelites se li deu la profunda devoció que hi ha a Santa Maria, amb l’advocació del Carme.
La relació dels Carmelites amb Burriana ha segut recíproca i de mutu agraïment. És així com ho podem comprovar en el llibre que els Carmelites van editar en 1996 amb motiu dels 100 anys de presència en Burriana. El P. Silverio parlant de la història del Carmel i la seua fundació en Burriana deia: “el católico pueblo de Burriana recibió con singulares pruebas de aprecio a los hijos de Santa Teresa”. Molta gent està convençuda que els Carmelites han sentit la simpatía, l’apreci, la col·labració i la participació dels borrianencs. Una altra mostra es la del P. Aurelio, prior i historiador de esta casa carmelita: “La provincia carmelitana y la comunidad de Burriana destinó los mejores de sus miembros y todas sus energías en beneficio de la cultura de los hijos del pueblo: colegio y calor de la fe”. Burriana reconeix el lliurament, el servei pastoral, espiritual i cultural amb abnegació, generositat i estima.
Durant la última setmana, el P. Alfrdo Sáiz, ha anat rebent reconeixement i homenatges a la seua persona i en nom dels Carmelites que han passat per esta ciutat. El 28 de setembre les confraries i associacions amb seu en l’església dels frares van fer un dinar de germanor per acomiadar-se del P. Alfredo: Arxiconfraria del Carme, Germandat Nostra Senyora de la Pietat, Carmelo Seglar, Escapulari Josefino i Unió Pia de santa Teresita de Lisieux. El dia 29 de setembre, la Confraria de Sant Blai va oferir una missa en acció de gràcies a tot el servei i treball dels Carmelites en Burriana. Una església de Sant Blai plena, mostrava la seua estima als frares carmelites. Finalment, el passat 4 d’octubre el col·legi, juntament amb professors i alumnes, van acomiadar al P. Alfredo en el pati.
Els frares han segut artistes, i també inspiradors d’artistes. Un poema de Juan Bautista Tejedo “El Bessó”, ens recorda el reflexe de la societat de la vida dels frares en Burriana. Diu així:
“Poema en dos cants”
Encara ni un raig de sol
desvaneix l’hora de l’alba
i al nou dia li fan salva
de pardalets un estol.
Que envíen alçant el vol
del poble a les quatre cares
eixes armonies rares,
que al poc rato les altera
la campaneta dels frares
tocant a missa primera.
Els frares deixen un gran patrimoni humanístic i cristià, així com educatiu, artístic, musical, escultòric, de pintura o musical.
