Els 80 anys del papa Francesc

El passat 17 de desembre el papa Francesc va fer 80 anys. Jesuïta, arquebisbe de Buenos Aires i bisbe de Roma, el papa Francesc, amb les seues paraules i encara més amb els seus gestos, ens recorda molt el nostre estimat cardenal Tarancon.

Encara que separats pel temps, Tarancon i el papa Bergoglio tenen molts paral·lelismes i no només com a hòmens d'Església. També com a testimonis de justícia i de llibertat. I és que Bergoglio i Tarancon són dos hòmens del Concili Vaticà II i per això mateix el conservadurisme de la Cúria posa dificultats al papa, com també Tarancon va patir l'ostracisme pel qui menys podria haver-ho esperat: el papa Sant Joan Pau II, traient-lo d'arquebisbe de Madrid.

Tarancon i Bergoglio són dos bisbes reformistes. Són dos hòmens que no viuen de la nostàlgia, sinó que aposten per mirar el futur més que el passat. Tarancon va viure el nacionalcatolicisme, quan el catolicisme era la religió de l'Estat. Però des del Vaticà II, el cardenal de Borriana va saber llegir els "signes dels temps" per posar l'Església espanyola en "eixida", és a dir, en camí de renovació, en "aggiornamento". Per això va patir les crítiques del sector més reaccionari de l'Església espanyola, com el bisbe Guerra Campos, ajudat per tota una maquinària encapçalada pel papa Sant Joan Pau II, un home que per vindre de Polònia vivia en el conservadurisme més atroç. Va ser el papa Joan Pau II qui "defenestrà" el cardenal, substituint-lo a l'arxidiòcesi de Madrid pel bisbe Ángel Suquía, un bisbe conservador de la línia de Sant Joan Pau II. Tarancon, en ser arraconat, va haver de vore una regressió de l'Església espanyola, després dels anys de renovació que havia propiciat el papa Pau VI.

També en l'actualitat, i des del sector més conservador i reaccionari de la Cúria, representat pels cardenals Burke, De Paolis, Müller i Caffarra, es vol fer fracassar els intents de renovació que està portant a terme el papa Francesc.

Dos característiques de Tarancon i de Bergoglio que cal destacar, és la seua audàcia i la seua valentia en posar en marxa un "aggiornamento" en l'Església, malgrat l'oposició i les dificultats que troben.

Tarancon i Bergoglio són dos figures importantíssimes de l'Església. Cada un en el seu temps, són personatges cabdal perquè l'Església i el món avancen i no es queden bloquejats en el passat, en l'immobilisme. Tant Tarancon com Bergoglio són hòmens oberts, que miren el futur amb esperança i que com Jesús de Natzaret, creuen en un món millor, més fratern, més just, més humà. Per això Tarancon, com ara el papa, va obrir nous camins i nous horitzons, sense por, amb audàcia i amb valentia. Encara que també, tant Tarancon com ara Bergoglio, rodejats per llops que van amenaçar al primer (inclús amb violència) i que continuen fent el mateix amb el papa Francesc.

El papa Francesc i el cardenal Tarancon també s'assemblen en la seua dimensió pastoral, ja que els dos han pres el Bon Pastor com a model per a la seu ministeri al servici de l'Evangeli. Tarancon va ser, com el papa Bergoglio, un bisbe molt pròxim a la gent, i els dos fan "olor d'ovella", ja que no són hòmens de despatxos sinó de carrer, per rodejar-se de la gent i d'eixa manera palpar i sentir els problemes del nostre món.

I també s'assemblen en el seu compromís per la justícia. Per això tant Tarancon, que va ser acusat de comunista per l'ultradreta, com Bergoglio, són hòmens compromesos amb la llibertat i la lluita per la justícia.

Que els 80 anys del papa Bergoglio el facen encara una persona més audaç en la seua lluita per una Església més oberta al món, més fraterna i més lliure. I que durant molt més anys, el papa Francesc puga conduir l'Església, com ho va fer Tarancon, per camins de llibertat.

El títol del llibre que vaig coordinar, "Vicent Enrique Tarancon. Un cardenal per a la llibertat", també es pot aplicar al papa Bergoglio, ja que en el seu ministeri, primer com a arquebisbe de Buenos Aires i des del 13 de març de 2013 com a bisbe de Roma, el papa Francesc és el papa que defèn la llibertat i la viu.

Que Déu ens conserve el papa Francesc molts anys més, perquè puga portar a terme la renovació de l'Església.