Les al•lèrgies

Les allèrgies, degudes a diferents causes, són un problema per a aquells que les patixen. Els especialistes pensen que les manifestacions allèrgiques, s’incrementaran de forma notable en les pròximes dècades. L’Organització Mundial de l’Allèrgia (WAO) creu que, el 2025, un 50 % de la població occidental patirà alguna malaltia allèrgica, un increment important, si tenim en compte que en els anys 80, el percentatge se situava en un 10 – 15 %.

Fulla d’olivera

El concepte “allèrgia” va ser introduït el 1906 pel metge vienès Clemens von Pirquet, que va observar com alguns dels seus pacients, eren hipersensibles a coses normalment inofensives, com la pols, el pollen o alguns aliments. Pirquet va anomenar este fenomen allèrgia, degut a les paraules gregues “allos”, que significa “altre” i “ergon” que vol dir “faena”. Per tant, una allèrgia és una resposta immunològica específica de l’organisme, a una substància que, en principi és inofensiva, i que pot no afectar a altres persones.

 Hi han moltes allèrgies (rinitis, urticària) provocades per diversos agents com el pollen, la pols, les espores dels fongs, alguns aliments, la goma de làtex, o medicaments.....I és l’exposició a estes substàncies que provoquen l’allèrgia, en un moment en que les defenses del cos són baixes, o durant l’embaràs.

L’allèrgia més coneguda és la rinitis allèrgica, que és una reacció de les membranes de la mucosa nasal, quan entren en contacte amb una o més substàncies allergògenes. La seua simptomatologia més freqüent són els esternuts, la secreció nasal, la congestió nasal, la picor als ulls, al nas i a la gola.

Les rinitis poden ser estacionals (relacionades amb una estació de l’any) o cròniques (duren tot l’any).

Els allergògens són els agents causants de les allèrgies, i en la zona mediterrània, els més freqüents són: la Parietària, els Plataners, les Gramínies i les Oliveres. Altres allergògens són els àcars, animals minúsculs de la família de les aranyes, els pèls i cèllules de descamació dels animals domèstics i les espores dels fongs.

La millor és previndre, i la millor prevenció és augmentar les defenses del nostre sistema immunològic. Seguint estes recomanacions, es poden previndre les allèrgies, o fer que el seu efecte siga el mínim possible. Pel que fa a la prevenció, és recomanable seguir estes indicacions:

A casa:

En època de màxima pollinització, hem d’evitar deixar obertes les finestres.

Hem de mantindre la casa com més neta millor, traient la pols de les nines de peluix o dels adorns que puguen retindre la pols. També hauríem de traure les moquetes.

No tindre cap mascota que puga provocar qualsevol allèrgia.

Cobrir el llit amb un llençol durant el dia, per a reduir la quantitat de pols.

Evitar coixins de plomes i de llana.

Traure la pols amb un drap humit i aspirar i sacsejar diàriament coixins, edredons i cobertors.

Fer servir fundes impermeables per a coixins, edredons i matalassos.

Evitar les plantes d’interior i les flors seques.

Dutxar-se i canviar-se de roba en vindre de l’exterior.

Polvoritzar amb aigua la casa i l’habitació, per tal que el pollen baixe a terra.

Activitats a l’aire lliure:

Utilitzar ulleres de sol i mascareta en eixir de casa, per protegir els ulls i les mucoses nasals del pollen.

Evitar eixir a l’aire lliure, quan faça vent, sobretot de 5 a 10 del matí i de 7 a 10 de la nit, que és quan més quantitat de pollen hi ha a l’atmosfera.

En els viatges:

Portar les finestres del cotxe tancades i, si és possible, installar un filtre antipollen en el seu sistema d’aire condicionat, canviant-lo sovint.

Evitar les excursions a la muntanya o al camp, perquè les concentracions de pollen solen ser deu vegades superiors que a la ciutat. El clima més apropiat és el marítim.

Portar sempre medicació simptomàtica (antihistamínics, broncodilatadors) receptada pel metge.

L’alimentació:

Evitar menjar mel i els seus derivats perquè contenen pollen.

Incrementant el consum de fruita, especialment de cítrics, i de verdures pot ajudar a palliar els símptomes i les dificultats respiratòries.

Els pollens més agressius són els següents :

Xiprer (Cupresus sempervirens): La pollinització sol començar entre octubre i novembre. Les flors acumulen molta quantitat de pollen, que este any segons els especialistes, s’està alliberant amb molta força.

Gramínies: És una de les plantes més agressives, amb una producció de pollen molt abundant, després de les pluges, com passarà enguany.

Olivera (Olea europaea): La pollinització de l’olivera comença a la primavera, i és també una de les espècies més agressives pel que fa a les allèrgies. L’exposició al pollen de l’olivera ha augmentat molt, pel fet que s’utilitza com a arbre ornamental, i per tant està molt més present que abans, als parcs i jardins.

Plantatge (Plantago): És considerada una mala herba, que creix en prats o marges de la carretera. Pollinitza al maig.

Plàtan d’ombra (Platanus hybrida): És un arbre habitual als passejos dels parcs, jardins o avingudes de ciutats. La pollinització del plàtan és al març.

Morella roquera (Parietaria officinalis): La morella roquera forma part de la família de les ortigues, i sol proliferar als marges de les carreteres, als descampats i als murs. Segons els especialistes en allèrgies, és l’espècie més perjudicial i sol pollinitzar al març.

Molts dels afectats per les allèrgies, moltes vegades no fan cas dels símptomes, quan encara no són molt molestos (picor als ulls, mucositat, esternuts) i solen atribuir-los a constipats. Però si els símptomes duren més de set dies, són recurrents i es repetixen cada any, cal pensar que es tracta d’una allèrgia i no d’un simple constipat. Per això, davant un procés com el descrit, cal anar al metge, quan abans millor, per tal de solucionar una possible malaltia d’allèrgia.